El programa Innotransfer, l'objectiu de la qual és la I+D col·laborativa, ha posat avui el focus en les necessitats a curt i llarg termini de la seguretat alimentària. En aquest sentit, la major conscienciació en qualitat i sostenibilitat dels consumidors i les exigències de les noves normatives obliguen les indústries alimentàries a prendre mesures urgents, com "la reducció de processaments sobre els aliments", ha subratllat Fernando Lorenzo, director d'Innovació i Qualitat de Betelgeux S.L. especialistes en neteja i desinfecció alimentària, cosmètica i farmacèutica.
Per part seva, Juan Pablo Lázaro, tècnic del Departament de Tecnologies de la informació i les comunicacions de'AINIA, ha instat el sector de l'agroalimentació a buscar solucions d'intel·ligència artificial i de tractament avançat de dades per al control i traçabilitat de la seguretat alimentària. Per a Lázaro, el principal repte és aconseguir la "integritat de dades al llarg de la cadena, la qual cosa ens assegura que la informació dels diferents processos és completa, consistent i veritable". Per això, aposta per la implantació del blockchain per a "construir l'arbre de traçabilitat al segon".
Els avantatges del blockchain serien quatre: "la connexió de tots els sectors (producte primari, transformador industrial, distribució i retail/consum) en un únic registre comú; l'eficiència en l'automatització de determinats processos, com a contractes intel·ligents entre els participants; és garantia de privacitat perquè permet establir permisos d'accés a determinades informacions a través de la generació de perfils; i genera confiança entre empreses que volen honestament compartir informació amb una finalitat". D'aquesta manera, afegeix, "evitem errors humans en transcriure informació o gestionar els lots". El retorn de la inversió, calcula Lázaro, se situa entre els sis mesos i un any.
Silvia Villa, tècnica del departament de Qualitat i Seguretat Alimentària de FEDACOVA, ha incidit en què "el principal responsable de la seguretat alimentària és l'empresa". Per a evitar-ho, és important parar esment no sols als equips de producció per a evitar falta d'higiene, transmissió de malalties, excés de dosis estipulades d'additius, contaminació d'al·lergògens o presència de cossos estranys, sinó també a tots els factors que influeixen en el procés de fabricació, com la temperatura la humitat, l'aigua utilitzada i el temps que transcorre fins que es consumeix el producte.
El Reglament (CE) núm. 852/2004 estableix que els operadors de les empreses del sector alimentari (indústria, comerç, hostaleria, entre altres) han de crear, aplicar i mantenir un procediment de control basat en els principis de l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC). Per a orientar a les pimes en aquesta obligació, FEDACOVA ha editat guies de Pràctiques Correctes d'Higiene, "on hem inclòs la normativa bàsica per a diversos sectors agroalimentaris, com el carni, fleca, ous, peixos o la determinació de vida útil d'aliments", ha explicat Vila.
En el webinar, conduït pel gerent de la Fundació Parc Científic Universitat de València, Fernando M.ª Zárraga, s'han presentat dos reptes detectats per Innotransfer en 2020 per a la seguretat alimentària. D'una banda, Lidia García, tècnica I+D+i especialista en Agroalimentació de les Naus – Ajuntament de València, ha proposat un etiquetatge d'aliments intel·ligent i comprensible per a la ciutadania en general. "Proposem la creació d'una eina que asseguri la innocuïtat d'aliments, tradueixi els beneficis per a la salut del producte d'una manera comprensible i indiqui el grau de sostenibilitat del producte, aportant informacions com l'origen del producte i la petjada de carboni que genera la seva producció", per al que ha sol·licitat la implicació de centres de recerca, empreses i consumidors. "No sé si una única eina podrà integrar les tres funcions, però almenys volem desenvolupar-la per separat, i d'aquesta manera superar les crítiques del Nutriscore", ha reconegut Lidia.
Lidia García, tècnica I+D+i especialista en Agroalimentació de les Naus – Ajuntament de València. Font: FPCUV
D'altra banda, M.ª Carmen Moreno, de l'àrea de Food Contact & Embalatge Group Leader de AIMPLAS, ha proposat "un repte amb el qual volem avançar-nos a la futura legislació: una supressió gradual de l'ús de substàncies químiques nocives (pentà, tefló) en l'envàs alimentari per a fabricar un green packaging". Impulsat pel Pacte Verd Europeu, l'objectiu d'aquesta necessitat és reduir al mínim aquestes substàncies, i si és possible, substituir-les. "Col·laborant amb empreses, centres de recerca i tecnològics i universitats volem seleccionar matèries primeres mes sostenibles i segures. Hem d'arribar a un equilibri entre l'ecodisseny, la seguretat alimentària i la funcionalitat de l'envàs per a poder complir totes les prestacions tècniques que se li exigeix", ha instat el sector.
Pel que fa a oportunitats d'innovació detectades per Innotransfer en matèria de seguretat alimentària, María R. Albiach, CEO i sòcia fundadora de ValGenetics, S.L. ha subratllat que "els patògens de plantes són els oblidats de la seguretat alimentària, patògens que, en el cas de Fusarium, pot provocar càncer en humans". "Hem de garantir la fitosanitat del material vegetal que consumim", ha advertit. Per això, proposa posar en marxa noves eines de diagnòstic fitopatològic que permeten el control ràpid i amb elevada sensibilitat d'aquests organismes. "La nostra innovació va dirigida a planteristes que vulguin obtenir un material lliure de patògens de partida, així com empreses i organitzacions agràries que vulguin identificar la presència de microorganismes en el seu material vegetal", ha explicat.
També ha presentat una solució Elena González Biosca, professora del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, que radica la presència de Ralstonia solanacearum en aigua de reg. Aquest microorganisme causa una de les malalties més devastadores en plantes vasculars. Tan sols les pèrdues anuals que provoca en patates s'estimen en un milió d'euros americans. Juntament amb el laboratori de Bacteriologia de l'Institut Valencià de Recerques Agràries, ha dissenyat un còctel de bacteriòfags lítics per al control d'aquest microorganisme, "fangos que són innocus a la microbiota pròpia de la planta així com a la del propi sòl".
Aquesta proposta per al biocontrol de la Ralstonia solanacearum compta amb una patent concedida en 2017 a Espanya, que s'ha estès als Estats Units i a Europa. "El que busquem ara són empreses autoritzades per a dur a terme els assajos de camp així com empreses interessades a adquirir aquest producte natural, sostenible i segur per a l'alimentació i la salut humana", ha precisat González Biosca.
Sergi Morais, professor del Departament de Química i investigador de l'Institut Interuniversitari de Recerca de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (UPV-IDM), ha dissenyat un dispositiu per al control d'al·lergògens alimentaris. La seva tecnologia portàtil de 1,7 quilograms de pes té un cost final de 500 euros. "Aquesta innovació trenca la barrera la impossibilitat de determinar diversos al·lergògens alimentaris simultàniament i el temps d'assaig final és d'al voltant de 30' minuts. A més, es calibra internament", ha subratllat.
Finalment, Antonio Abad, investigador científic del Grup de Inmunotecnologia Analítica d'Aliments de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC), ha desenvolupat sistemes de detecció de residus químics in situ en aliments.
Antonio Abad, investigador de l'IATA-CSIC. Font: FPCUV
Tant els reptes com les oportunitats d'innovació es troben recopilats en la web d'Innotransfer, plataforma a través de la qual es pot sol·licitar el contacte amb els seus promotors. El pròxim webinar, emmarcat en el sector de l'Alimentació, dedicarà especial atenció a les necessitats de la dieta hospitalària, repte prioritari de la Agència Valenciana de la Innovació.