El director de Seidor-Llevant subratlla en el Parc Científic que en el procés de digitalització han d'intervindre tecnòlegs, però també especialistes capaços de conéixer en profunditat la psicologia de l'empresa
Ignasi Pons, director de Seidor-Llevant, multinacional espanyola de serveis TIC especialista en la implantació de SAP, ha subratllat que la implantació d'un sistema integral de gestió (ERP) requereix una adequada gestió del canvi en el qual intervinguen tecnòlegs, però també especialistes capaços de conéixer en profunditat la psicologia de l'empresa. “Hi ha empreses que han vist compromesa la seua viabilitat per un fracàs en la implantació de l'ERP i un exemple és Pirelli”, ha destacat.
Pons ha participat junt amb Tomás González, professor d'Organització d'Empreses, en la jornada informativa ‘Prepara la teua empresa per a la digitalització amb la instal·lació de sistemes avançats. Els *ERP’, organitzada en el Parc Científic per la Càtedra d'Empresa i Humanisme i l'Associació Paterna Ciutat d'Empreses. Aquesta trobada forma part del cicle de conferències 'DIETA' que al llarg de 8 sessions pretén abordar els reptes en digitalització, innovació, ètica, talent i humanisme, la superació dels quals convertirà la seua organització en una empresa 5.0 capaç de respondre als clients en un entorn altament competitiu. Entre els assistents, es trobava la vicerectora d'Innovació i Transferència, Mª Dolores Real.
Tomás González, professor d'Organització d'Empreses de la Universitat de València, i Ignasi Pons, director de Seidor-Llevant
Sobre aquest tema, el director de Seidor ha explicat que un ERP exitòs és “aquell en el qual estan ben integrades les àrees de recursos humans, compres i gestió de magatzems, finances i costos, logística i producció, gestió de clients (CRM), vendes i distribució”. “I en aquest procés la informació ha de ser transversal”, ha destacat.
En aquest sentit, ha afirmat que “la venda d'una cosa nova a vegades pot ser que no siga suportable per la cadena de subministrament i magatzems o perquè no tenim bastant gent per a portar-ho avant. Li va passar a Pirelli. Tenia eines de comerç electrònic molt potents, que multiplicaven la seua capacitat de venda, però els seus canals de subministrament no podien absorbir-la”.
El triangle de ferro
“Quan m'emplace a un procés de canvi, m'enfronte al triangle de ferro que formen l'abast, el cost i el termini. Darrere d'una tarifa de 500 euros, hi ha un perfil de 500 euros; però darrere d'una tarifa de 100, hi ha un servei de 100”, ha assenyalat Ignasi Pons.
Assistents a la jornada
I com ha d'abordar-se de manera estructurada el procés de selecció de l'ERP? "Pot fer-se internament, amb el proveïdor d'una marca comercial, o pot contractar-se a una consultora", ha contestat el responsable de Seidor-Llevant. Davant l'una o l'altra opció, es deu:
1. Identificar als principals perfils de l'organització.
2. Elaborar un document que ha de detallar, per àmbits, “quins processos són els imprescindibles, és a dir, què és el que vull implantar, quins processos vull implantar i, sobretot, com vull que s'executen. Hem de determinar si vull que s'adeqüen d'una determinada forma, ja que, en aquest cas, l'eina estàndard no és el més convenient”, puntualitza Pons. En aquest punt, afegeix, "no pot haver-hi ambigüitats, sinó al contrari, ha d'haver-hi molta molta concreció".
3. Definir el model de projecte d'implantació. Sobre aquest tema, Pons explica que “hi ha clients amb una aversió al risc tremenda que prefereixen l'arrencada per fases, la qual cosa suposa desenvolupar fases que són transitòries, que costen diners i que al final s'hauran de llevar. L'altra opció a implantar és un big bang que afecta a tota l'organització des del primer dia. El model òptim depén del pla estratègic de l'empresa”.
Assistents a la jornada
Una vegada s'ha seleccionat al proveïdor idoni, arriba el moment d'establir una proposta de col·laboració òptima. "La proposta ha de ser un annex al contracte i hem de donar-li naturalesa contractual. Disposar d'un contracte de serveis maximitza les garanties de l'èxit del projecte", apunta Pons, qui suggereix: “És recomanable establir un win-win amb el proveïdor. Si el proveïdor no gana, el projecte està condemnat al fracàs. I si gana massa, també és un error, perquè us convertireu en un proveïdor a llarg termini, i anar enganyant-se des de l'inici no és una bona forma de treballar”.
En aquest moment, "el proveïdor ha d'oferir diferents plans d'arrencada i cal estructurar unes mètriques per a valorar la solució més òptima. Per a això, també és necessari establir un calendari de demos", recomana Pons. Fins al moment les metodologies tradicionals eren incrementals; això és, després d'un llarg temps, s'arribava a una tecnologia que es demostrava invàlida per a les necessitats. D'altra banda, les actuals metodologies àgils, en les quals anem fent interaccions i validacions, sense esperar a resultats finals, afecta als terminis, a l'abast i al cost. "El que millor s'ajusta als pressupostos tancats dels clients és SAP Activate, metodologia que combina la tradicional, incremental, i la metodologia àgil SCRUM. En la fase d'exploració treballem amb una sèrie de sprints que el que permeten és mitigar el risc d'un avanç, d'una fase llarga que no aquesta prou provada i validada i que pot tindre diferents percepcions pel client", ha conclòs Pons.