La Microbial Resource Research Infrastructure (MIRRI), amb seu a la Universitat de València, guanya terreny a l’Espai Europeu de Recerca

17/01/2022
La directora de la CECT, Rosa Aznar, mostra un dels vials en la càmera refrigerada on es conserva la colecció de soques liofilitzades.

La Infraestructura Europea de Recerca sobre Recursos Microbians (MIRRI en anglès), orientada a facilitar l’accés i l’ús legal de ceps microbians per a la R+D+i, acaba d’obtindre l’estatus de Landmark després de l’avaluació del Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures de Recerca (ESFRI). Amb seu a la Universitat de València, una de les principals institucions impulsores, MIRRI s’estableix així com a element de referència per a la competitivitat de l’Espai Europeu de Recerca.

Els recursos microbians suposen la primera matèria essencial per a l’avanç de la biotecnologia i del coneixement, tant en matèria de salut com en agricultura, tecnologia d’aliments o ciències de la vida en general.

MIRRI és una infraestructura de recerca finançada amb fons europeus que agrupa els principals centres de recursos microbians d’Europa i que aplega més de 50 institucions científiques de 11 països. Facilita l’accés als recursos microbians de qualitat, a la informació sobre aquests i als serveis associats, garantint el compliment de les lleis, dels codis ètics i de la bioseguretat. Té la seu estatutària a la Universitate do Minho (Braga, Portugal), i la seu informàtica i telemàtica a la Universitat de València a través de la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT), una de les dues col·leccions espanyoles amb categoria de Centre de Recursos Microbians i un servei singular de la Universitat de València. Ubicada al Parc Científic de la institució acadèmica, la CECT és l’única col·lecció oficial pública de l’estat que acull bacteris, arqueus, fongs filamentosos i llevats.

L’estatus de Landmark d’ESFRI –amb què MIRRI acaba de ser reconeguda– el poden adquirir les infraestructures que han assolit una fase d’implementació avançada en el marc del full de ruta europeu i que compleixen un paper destacat per a la competitivitat de l’Espai Europeu de Investigació. “Els anys 2020 i 2021 han estat decisius pel creixement de MIRRI”, comenta el biòleg Luís Soares, director executiu d’aquesta infraestructura paneuropea. Són avenços relacionats amb l’estratègia de recerca i innovació, el model de gestió, laccessibilitat a les comunitats d’usuaris, la col·laboració amb l’entorn, la internacionalització o les accions de formació i comunicació. “Ara treballem en la planificació estratègica a llarg termini, com a infraestructura de recerca plenament operativa i sostenible”, afegeix Soares.

“El següent pas que esperem que es produïsca el 2022 és obtenir l’estatus de Consorci Europeu d’Infraestructures de Recerca (ERIC)”, explica la catedràtica de Microbiologia de la Universitat de València Rosa Aznar, directora de la CECT i representant d’Espanya a MIRRI.

MIRRI va ser inclosa en el full de ruta d’ESFRI el 2010, la fase preparatòria es va finançar amb el projecte EU MIRRI entre el 2012 i el 2016 i actualment es troba en fase d’implementació recolzada pel projecte EU IS_MIRRI21 entre el 2020-2023. La CECT té un paper destacat en tots dos projectes, ja que la Universitat de València és la seu del node espanyol de MIRRI i és la mateixa Rosa Aznar qui presideix el Fòrum de Coordinadors Nacionals de MIRRI. “Des de la CECT hem liderat l’elaboració, juntament amb col·legues europeus d’altres col·leccions de cultius, dels documents necessaris per al procés d’avaluació d´ESFRI que ha portat a demostrar el nivell de maduresa de MIRRI fins a aconseguir l’estatus de Landmark, prossegueix la responsable de la CECT. “Formar part d’una ESFRI amplia les possibilitats de participació de la nostra universitat a Horizonte Europa, el nou programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea, i situa la CECT en una posició destacada entre les principals col·leccions de cultius europees”, conclou Rosa Aznar.