La sexta edició de Globaltech, desenrotllada a l'Auditori Marie Curie, va comptar amb l'obertura institucional de Rosa Mª Donat Beneito, vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València; Pedro Carrasco, director del PCUV; i Guillermo Palao Moreno, catedràtic de Dret Internacional Privat de la UV.
Durant la inauguració, Rosa Mª Donat va subratllar la importància de la transferència de coneixement des de la universitat cap a la societat i la utilitat del secret empresarial com a ferramenta per a garantir-la de manera segura. Va valorar a més el paper de Globaltech com “un instrument que contribuïx a millorar l'assessorament de les iniciatives empresarials sorgides de la investigació acadèmica de l'entorn de la Universitat de València”.
Pedro Carrasco va recordar els sis anys de trajectòria de la jornada i va posar en valor la col·laboració entre l'àmbit jurídic, universitari i empresarial que caracteritza al Parc Científic: “Protegir el coneixement no significa restringir-lo, sinó fer-lo segur per a la societat”.
“Protegir el coneixement ja no és una opció, és una necessitat estratègica; i si això és cert per a les empreses, ho és encara més per a universitats i centres d'investigació”, Ramón Girona, professor Dret Mercantil Universitat de València
El catedràtic de Dret Mercantil Jaume Martí Miravalls va explicar les diferències entre el secret empresarial i les patents. Va assenyalar que la informació només pot considerar-se secreta si és valuosa, reservada i compta amb mesures de protecció raonables, adaptades a l'estructura i grandària de cada organització. A l'hora de triar la via de protecció, va resumir: “Si una empresa preveu que el seu producte aconseguirà l'èxit en un període raonable, convé patentar; però si es tracta d'un coneixement que pot mantindre's exclusiu durant més temps, la millor opció és explotar-ho com a secret empresarial”.
La taula redona, moderada per Jesús Olavarría Iglesias (UV), va reunir a Javier Maira (CSIC), Clara Gómez Clarí (ICMUV), Ramón M. Girona Domingo (UV), Pilar Domingo-Calap (I2SysBio– Evolving Therapeutics) i Raúl Ruiz Rodríguez (Universitat d'Alacant).
Des del CSIC, Javier Maira va aportar dades i pràctica: “Presentem entre 120 i 150 patents a l'any i protegim entre 10 i 15 tecnologies mitjançant secret empresarial”. Sobre quan optar per esta via, va precisar: “La usem amb tecnologies de valor comercial no patentables o per a protegir procediments, on la patent oferix una cobertura més feble”. I sobre com acrediten autoria i data: “Registrem els secrets per blockchain en la plataforma Voltium, acceptada judicialment en més de 180 països”.
L'advocat Ramón Girona va sintetitzar el gir cultural: “Protegir el coneixement ja no és una opció, és una necessitat estratègica; i si això és cert per a les empreses, ho és encara més per a universitats i centres d'investigació”. Va rebatre el fals dilema entre ciència oberta i secret: “El secret empresarial no enfosquix el coneixement: ho potencia perquè, quan es transforme, isca com a innovació real”.
“Als meus estudiants els dic que no es pot parlar de ciència en la cafeteria; cal saber què es divulga i què es guarda”, Pilar Domingo-Calap, investigadora I2SysBio i cofundadora d'Evolving Therapeutics
Jesús Olavarría va insistir en la prevenció: “No n'hi ha prou amb firmar acords de confidencialitat; fa falta una verdadera cultura de prevenció” i va recordar que “tindre la raó en un tribunal és només una part del camí; cal poder executar-la”.
Des del laboratori, Pilar Domingo-Calap va compartir protocols i experiència: “Canviem les claus d'accés el mateix dia que algú deixa el laboratori. El personal convidat no accedix a eixos codis”. I va traslladar un missatge pedagògic: “Als meus estudiants els dic que no es pot parlar de ciència en la cafeteria; cal saber què es divulga i què es guarda”. Sobre la gestió de relacions amb empreses i centres, va afegir: “Ningú es reunix sense firmar un NDA. La cultura de protecció no pot improvisar-se”.
Clara Gómez va apuntar el canvi en la carrera investigadora: “Durant anys la publicació va pesar més que la protecció de resultats. Ara hem començat a protegir des del principi: primer patentem i després publiquem”. Va reivindicar, a més, el paper de la universitat: “La universitat ha de fomentar que el coneixement arribe a la societat”.
El professor Raúl Ruiz Rodríguez va advertir sobre el component transnacional de moltes controvèrsies: “És molt possible que, si patixen una infracció de secret, tinga un component internacional: al voltant del 15% de les disputes impliquen parts en diferents Estats”. La seua recomanació operativa: “Pacten bé jurisdicció i llei aplicable; no n'hi ha prou amb incloure la clàusula, cal redactar-la de manera que una disputa per secret quede clarament compresa”.
Sobre la reacció davant infraccions, Ramón Girona va ser clar: “Cal reaccionar immediatament. La Llei de Secrets Empresarials permet mesures per a preservar la confidencialitat en el procés —accés restringit a documents, vistes a porta tancada—, però la clau continua sent la prevenció i la documentació”. En el pla contractual, Jesús Olavarría va suggerir reforçar astriccions i considerar mediació o arbitratge per a resoldre amb rapidesa.
“És molt possible que, si patixen una infracció de secret, tinga un component internacional: al voltant del 15% de les disputes impliquen parts en diferents Estats”, Raúl Ruiz, professor Dret Internacional Privat Universitat d'Alacant
Reviu la VI edició de Globaltech
La trobada va tancar amb una picada d'ullet a futur. Jesús Olavarría va destacar el paper de Globaltech com a punt de connexió entre investigació, empresa i dret i va avançar que la sèptima edició abordarà “la investigació amb elements d'estrangeria”.
Amb esta sexta edició, Globaltech es consolida com un referent en la promoció de la cultura de protecció del coneixement, impulsant la col·laboració públic-privada i reforçant el paper del Parc Científic UV com a espai on la ciència, la innovació i el dret es combinen per a generar valor social.
No et perdes la fotogaleria de la VI edició de la jornada Globaltech