Les IV Jornades sobre la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la investigació i la innovació, que es van celebrar el 14 de novembre a l'auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), van reunir investigadors, juristes i experts de les EBTs i EBCs universitàries per a analitzar la importància d'este tipus d'empreses com a palanques de la innovació a l'entorn de la Comunitat Valenciana. L'esdeveniment, en el qual col·laboren el GI+DPI, la Universitat de València i la Conselleria d'Educació Universitats i Ocupació, està emmarcat dins del programa Globaltech, que promou els negocis i projectes en l'ecosistema innovador valencià, emfatitzant el seu enfocament global.
Una de les formes en què pot materialitzar-se la col·laboració públic-privada en l'àmbit de la investigació i la innovació és mitjançant la creació d'Empreses de Base Tecnològica (EBTs). Per això, esta jornada va tindre com a objectiu oferir una visió general de les diferents qüestions que sorgeixen en el procés de constitució i posterior desenvolupament d'estes EBTs; especialment, les que tenen el seu origen en la investigació realitzada en les universitats, sent esta una de les vies per a articular la transferència i explotació dels resultats de la investigació i per a fomentar la innovació col·laborativa.
En esta línia, Rosa Donat, vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València va oferir un discurs de benvinguda en el qual va incidir que "la generació d'empreses de base tecnologia i empreses basades en el coneixement realment són una de les prioritats" del seu vicerectorat. A més, va afegir que este tipus d'organitzacions "han de ser un puntal en la nova universitat del segle XXI, on el coneixement que es desenvolupa a partir d'estes empreses retorna a la Universitat de València per a generar noves empreses". Així, Donat va destacar que la jornada pretenia "ajudar als nostres investigadors i animar-los al fet que generen esta transferència de coneixement que la Universitat pot proporcionar i la societat demanda i necessita".
En la benvinguda de la jornada, Jesús Olavarría, professor de Dret Mercantil de la Universitat de València, va ressaltar que durant la primera "conversa" s'analitzaria com a través de les ETBs "es tracta de passar els resultats de la investigació a la societat en general, per al benestar de les persones. Uns resultats que encara no estan testats en el mercat i això afig especials dificultats". Així mateix, va afegir que "des de l'ordenament jurídic moltes vegades es plantegen moltes traves", i a més va alertar que "tenim empreses del segle XXI, però amb una legislació que molt poc a poc es va adaptant a les necessitats".
D'altra banda, en la segona "conversa", que es desenvoluparia amb juristes sobre problemes d'esta jurídics, va explicar que en un primer moment "poden espantar", ja que "els tècnics i els científics són refractaris normalment al dret, però són els problemes que es presenten quan es creen empreses". "Estos problemes alenteixen la creació i el desenvolupament d'estes empreses, per tant són els problemes que els investigadors patiran, i d'alguna manera s'intenta a poc a poc solucionar", va concloure.
Converses amb investigadors i gestors implicats en EBTs / EBCs universitàries
Les Empreses de Base Tecnològica (EBTs) són organitzacions que basen la seua activitat en aplicacions de nous descobriments científics o tecnològics per a la generació de nous productes processos o serveis. D'altra banda, les Empreses Basades en el Coneixement (EBCs) són iniciatives empresarials l'activitat de les quals es basa en resultats derivats de l'activitat investigadora desenvolupada en l'àmbit universitari. Estos dos tipus d'empreses van ser l'epicentre d'una "conversa", en la qual tots els ponents van sumar el seu punt de vista format des de la seua perspectiva.
Així, Pilar Domingo Calap, investigadora Ramón y Cajal de la UV i sòcia fundadora de l'empresa Evolving Therapeutics, va destacar que fa no gaire temps "era inviable" desenvolupar les teràpies en les quals treballen des de la universitat, "perquè la inversió pública de projectes ens permet estudiar molt bé la ciència bàsica, entendre com poder generar un producte, però era impossible fer un producte final". Així mateix, Domingo Calap, va posar l'accent en la importància de "les incubadores" i del Parc Científic, i és que va explicar que "entrem en AgrotecUV amb una idea de projecte que no sabíem si tenia un futur o no, perquè som investigadors", i uns mesos després d'arrancar la iniciativa va afegir que "ara em sent emprenedora, sent que faig màrqueting, que faig de comercial, que faig coses de jurídica. Hem d'aprendre moltes coses, potser tard".
"Ara UVemprén està fent molt des de dins per a joves, i el fet de poder saber que des que comences la universitat existeix una via de transferència de coneixement a través d'una Spin-off, per la qual cosa qualsevol que tinga idees pot arribar a això. Crec que és important que els joves puguen llançar-se a fer estes coses, i este tipus d'iniciatives fomenten el poder arribar a la societat, ja que al final la ciència tracta d'això, arribar a donar una solució a les coses del dia a dia", va apuntar la sòcia fundadora d'Evolving Therapeutics.
En esta línia, Antonio Ferrer Montiel, director IDiBE-UMH; soci fundador i president de Antalgenics, Hawk Biosystems i Prospera Biotech, va explicar que "la primera EBT que creguem ho vam fer quan este terme a Espanya era absolutament desconegut, en concret l'any 1999, on no estava la Llei de la Ciència i els funcionaris no podíem crear empreses, ja que si teníem més del 10% entràvem en una il·legalitat absoluta, i això condicionava". D'altra banda, Ferrer va alertar de la problemàtica que existia en la relació entre el món empresarial i l'investigador, i és que el va atribuir a un problema de "llenguatge", ja que "el llenguatge dels científics no és el mateix que el dels empresaris, llavors fa anys quan ens reuníem un parlava en castellà i un altre ho feia en japonés. El que un volia, l'altre no ho entenia, llavors no hi havia manera de transferir absolutament res".
El llenguatge dels científics no és el mateix que el dels empresaris, llavors fa anys quan ens reuníem un parlava en castellà i un altre ho feia en japonés. El que un volia, l'altre no ho entenia, llavors no hi havia manera de transferir absolutament res", Antonio Ferrer Montiel. Director IDiBE-UMH; soci fundador i president d'Antalgenics, Hawk Biosystems i Prospera Biotech
"Crec que això ha canviat perquè se'ns ha permés incorporar als instituts i universitats els agents d'innovació. Unes figures, igual que les UCIES, si tenen un paper encomanat per a poder entendre als empresaris, i transmetre el missatge d'una banda. Crec que les EBTs poden jugar eixe paper de manera extraordinària", va concloure Ferrer.
Iker Marcaide Marcisca, fundador i president del Grup Zubi i del fons Zubi Capital, va ressaltar que a l'hora de participar en la generació de spin-offs la manera d'estructurar-se de la seua empresa respon a la necessitat de "posar-ho fàcil perquè l'investigador", establint una relació de "companys de viatge, permetent que la gent faça allò en què brillarà". "Al final, si la missió de les universitats és posar en valor el coneixement desenvolupat per a la societat, jo crec que també implica que cal desenvolupar-lo en tota mena d'angles, incloent també el canal de com portar això al mercat a través d'empreses com un canal complementari a uns altres que puga haver-hi en la universitat", va destacar Marcaide.
(D'esquerra a dreta) Jesús Olavarría, professor de Dret Mercantil de la Universitat de València; Inmaculada Montoya Castella, catedràtica de la UV i promotora de l'empresa Emotic; Lucia Echevarría Gil, vicegerenta d'Investigació, Transferència i Innovació UV; Pilar Domingo Calap, investigadora Ramón y Cajal de la UV i sòcia fundadora de l'empresa Evolving Therapeutics; Antonio Ferrer Montiel. Director IDiBE-UMH; soci fundador i president de Antalgenics, Hawk Biosystems i Prospera Biotech; Iker Marcaide Marcisca, fundador i president del Grup Zubi i del fons Zubi Capital. Foto: FPCUV
"Partim de dos mons diferents, la qual cosa és el món universitari i el que és el món de l'empresa, amb idiomes molt diferents. Llavors per a mi, la dificultat que podem tindre inicialment a poder comunicar-nos o arribar a un objectiu final, perquè quan tenim un resultat d'investigació, per als investigadors és una cosa i per a l'empresa és una altra totalment diferent", va ressenyar Inmaculada Montoya Castella, catedràtica de la UV i promotora de l'empresa Emotic, que va afegir que en una EBT és fonamental saber en què "parteix en cadascun pot obtindre l'èxit o que és el que se li dona millor per a aconseguir un sentit". "Malgrat la dificultat, les coses estan canviant, i estem trobant un sentit comú i una manera de comunicar-nos, perquè al final tots tenim la necessitat o el desig que això revertisca en la societat, en el benefici de la gent i en la promoció de la salut", va tancar la seua intervenció Montoya.
Des del seu punt de vista, Lucia Echevarría Gil, vicegerenta d'Investigació, Transferència i Innovació UV, va destacar que "hi ha hagut una evolució molt important de la universitat. Amb les idees tan fantàstiques que tenen les persones que treballen en ella, és responsabilitat d'una institució pública fer tot el possible per a secundar de formes diferents eixes idees", encara que va assenyalar que actualment "existeixen moltes dificultats amb normes que constrenyen el desenvolupament en les institucions públiques d'estes iniciatives, però que a poc a poc amb a vegades ajuda de les modificacions legislatives, que tarden molt a arribar i no és senzill posar-les en marxa, i amb el canvi dins de la pròpia universitat, dins de les persones que la conformen perquè es van donant suport a iniciatives que al final en eixes iniciatives es veu molt la importància d'estes empreses".
"Malgrat la dificultat, les coses estan canviant, i estem trobant un sentit comú i una manera de comunicar-nos, perquè al final tots tenim la necessitat o el desig que això revertisca en la societat, en el benefici de la gent i en la promoció de la salut", Inmaculada Montoya Castella, catedràtica de la UV i promotora de l'empresa Emotic
Converses sobre casos pràctics
Quant a la base jurídica de les EBTs i EBCs, hi ha multitud de normes i lleis que les regulen, per això existeix la necessitat que els emprenedors que arranquen la seua empreses coneguen a la perfecció este camp que juristes com Marta García Mandaloniz, vicerectora Adjunta d'Orientació i professora titular de Dret Mercantil UC3M, que va incidir en "el punt de partida històric", la Llei orgànica de Reforma Universitària de l'any 1983, quan va explicar que "es van permetre fer contractes d'investigació entre la universitat i l'empresa, però just un any després es va aprovar la Llei d'Incompatibilitats, que va posar limitacions a la participació del professorat o del personal investigador en les EBTs". "Van haver de passar dues dècades per a esclatar un punt d'inflexió, i per a mi, no és la Llei orgànica d'Universitats, sinó la Llei de Modificació de la Llei orgànica d'Universitats, perquè va ser la que va permetre a través de la disposició addicional vint-i-quatrena ampliar la possibilitat que el personal investigador poguera participar en les empreses", va afegir García Mandaloniz.
Així, segons va indicar la professora titular de Dret Mercantil UC3M, "el terreny va quedar adobat per a plantar noves llavors de l'emprenedoria universitària, i crec que va ser la Llei de la Ciència, primer, després la Llei de Reforma de la Ciència. Van ser un punt seguit en eixa emprenedoria universitària fomentada per la legislació". "Crec que han subsistit condicionants o contradiccions entre la Llei de Modificació Orgànica d'Universitats i la Llei de la Ciència, però malgrat això, crec que es va fer un pas avant per a fomentar l'emprenedoria universitària, i espere que la nova modificació de la Llei de la Ciència i la incompatibilitat amb la LOSU crec que pot suposar un avanç teòric, després veurem si també pràctic", va concloure.
Jaume Martí Miravall, professor titular de Dret Mercantil i acreditat a Catedràtic de la UV, va posar el focus en "una universitat i uns universitaris del segle XXI i una Llei d'Incompatibilitats del segle XX, la qual cosa marcarà tot". "Ha canviat la universitat i ha canviat la legislació, que amb les seues restriccions està intentant avançar, però ve molt llastrada per la normativa d'incompatibilitats", va advertir. Quant a les fites de creació d'ETBs, va apuntar que "la clau d'esta mena de societats està en el fet que es regiran per dret privat. Llavors, incorporar la regla del dret privat a la constitució i al funcionament amb una norma de dret públic encara produeix més ineficiències". Malgrat això, el professor titular de Dret Mercantil de la UV, va avançar que "estem més prop d'una reforma del que llastra, que que el sistema torne a la universitat del segle passat".
"Ha canviat la universitat i ha canviat la legislació, que amb les seues restriccions està intentant avançar, però ve molt llastrada per la normativa d'incompatibilitats", Jaume Martí Miravall, professor titular de Dret Mercantil i acreditat a Catedràtic de la UV
Finalment, José Massaguer Fuentes, catedràtic de Dret Mercantil UMU, va posar sobre la taula un aspecte diferent de les EBTs o EBCs, "l'aspecte societari i organitzatiu". "Sembla que la regulació ha de superar un obstacle en relació amb l'estatut funcionarial o laboral de prestació de serveis amb els investigadors que han portat els treballs que condueixen a resultats explotables comercialment, i això està resolt, millor o pitjor, però sembla que les EBCs són una excusa per a solucionar estos problemes", va destacar. D'altra banda, va advertir que "no hi ha una clara determinació del règim jurídic societari o d'una altra naturalesa que pogueren tindre eixes EBTs", un fet que va ressaltar com a "bo", ja que va explicar que "com menys es limite les possibilitats d'elecció i d'ajustar les estructures organitzatives als projectes en concret és millor", per la qual cosa va suggerir que "en esta matèria podríem tindre tres regles".
La primera seria que una solució no val per a tots, "perquè cada projecte és completament diferent: per les característiques personals de l'equip, pel mercat i per l'interés que tinga la universitat o la societat. La segona regla seria "incloure la reserva de plaça en les excedències dels professors universitaris", que actualment, segons va indicar "no existeix". Finalment, es planteja el paper de les universitats dins de les EBTs, i és que segons el seu punt de vista va indicar que "no està contemplada l'explotació com a funció de la universitat", sinó que va apuntar que "la universitat és el nexe entre la generació del coneixement nou i la seua explotació i la innovació, però no és a les seues mans convertir-se en la pròxima Microsoft". "La universitat sí que ha d'estar, però ha de tindre una política clarament definida de participació en les EBTs, que no significa una forma única de participar".
Clausura
Guillermo Palao Moreno, catedràtic de Dret Internacional Privat UV, va tancar les IV Jornades Globaltech. "Estes jornades no sols donen lloc al debat i al diàleg", sinó que va posar l'accent que "este és un format que romandrà no sols pel seu interés i la riquesa que ha generat en totes les discussions, sinó també el streaming que quedarà i el ebook que hem anat elaborant de cadascuna de les sessions perquè quede no sols audiovisualment, sinó també en pdf amb les reflexions que s'han anat abocant per part d'investigadors, inversors i PDI, és a dir, per tot el personal que ha passat per estes sessions".
Amb la col·laboració de: