El Parc Científic de la Universitat de València (FPCUV) va celebrar el passat 22 de maig una nova edició del programa Innotransfer sota el títol “Turisme intel·ligent i transformador: Claus per a la recuperació econòmica des de la innovació oberta”. L'esdeveniment, que va tindre lloc a l'Auditori Marie Curie i va ser retransmés en streaming, va reunir una àmplia representació de professionals procedents d'universitats, empreses tecnològiques, administracions públiques i organitzacions del tercer sector. L'objectiu va ser generar un espai de trobada i col·laboració per a abordar els reptes que enfronta el sector turístic davant el canvi climàtic, la digitalització i la necessitat de models més sostenibles i justos.
La jornada es va emmarcar en la iniciativa d'innovació oberta promoguda per la Xarxa de Parcs Científics Valencians (rePCV) amb el suport de la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana. Al llarg de tres taules redones, les persones participants van explorar vies per a compatibilitzar el benestar del visitant amb la qualitat de vida dels residents, al mateix temps que es van debatre estratègies per a la integració tecnològica en les destinacions turístiques sense perdre de vista el component humà i cultural.
Pedro Carrasco, director del Parc Científic, va ser l'encarregat d'inaugurar la trobada al costat de Francisco Javier Sogorb, subdirector general d'Avanç de la Societat Digital i de les Tecnologies Habilitadores Digitals de la Generalitat Valenciana. Carrasco va remarcar la importància estratègica del turisme per al desenrotllament econòmic i social de la Comunitat Valenciana, però va advertir sobre la fragilitat del territori enfront de l'avanç del canvi climàtic. En la seua intervenció, va destacar que fenòmens extrems com la recent DANA a València han d'impulsar una transició urgent cap a models més responsables i regeneratius, que garantisquen la sostenibilitat a llarg termini del sector.
Sogorb va incidir en la necessitat d'articular polítiques que enfortisquen la col·laboració públic-privada, amb la innovació com a palanca fonamental per a transformar el turisme i fer-lo més competitiu i resilient enfront dels desafiaments globals.
Pedro Carrasco, director del PCUV, obrint la jornada d'Innotransfer. Foto: FPCUV
La primera taula redona va portar per títol “Turisme amb propòsit: cultura, impacte i solidaritat” i va comptar amb la participació de Marisa Vázquez de Ágredos, directora de Patrimoni de la Universitat de València; Rosa María Rodríguez Artola, directora de l'Institut de Turisme de la Universitat Jaume I; Natalia Castro, coordinadora de la Plataforma Viatgers Solidaris a Colòmbia; i Esther Welters, directora executiva de Kalmas, empresa especialitzada en sostenibilitat turística.
Les ponents van coincidir a assenyalar que els models turístics han d'integrar la realitat de les comunitats amfitriones, evitant estratègies homogènies que ignoren les particularitats territorials. Esther Welters va subratllar que les solucions han d'adaptar-se a la capacitat de càrrega de cada destí, tenint en compte tant els recursos naturals disponibles com les necessitats socials i econòmiques dels seus habitants. Va esmentar el cas de Benidorm com a exemple de bona planificació, gràcies al seu control urbanístic i a la gestió eficient del cicle de l'aigua, en contrast amb La Mànega de la Mar Menor, on s'evidencien els efectes negatius d'un creixement desordenat.
Expertes de l'àmbit acadèmic i social van coincidir que el turisme ha d'integrar la cultura, la solidaritat i les necessitats de les comunitats amfitriones, impulsant models més inclusius i sostenibles
Natalia Castro va presentar l'experiència de turisme “slow” que impulsa a Colòmbia a través de la Plataforma Viatgers Solidaris. Este model promou una immersió cultural profunda i la participació activa del visitant en projectes d'agricultura regenerativa al costat de comunitats locals. Castro va explicar que actualment es treballa per a implementar esta iniciativa en la Comunitat Valenciana, amb el propòsit d'atraure a turistes que valoren la connexió humana i l'impacte social positiu.
Per part seua, Marisa Vázquez de Ágredos va explicar el projecte Aromes Itinerarium Salutis, una iniciativa sense ànim de lucre que gestiona la Ruta Europea de Farmàcies Històriques i Horts Medicinals. Esta experiència turística es basa en la participació de xicotets grups que interactuen amb la població local i reben coneixements sobre patrimoni medicinal i culinari. Vázquez va destacar que la inclusió de persones amb diversitat funcional continua sent una assignatura pendent, que exigix propostes personalitzades més enllà del que poden oferir les tecnologies.
“Les solucions han d'adaptar-se a la capacitat de càrrega de cada destí, considerant tant els recursos naturals com les necessitats de la població local”, Esther Welters, directora executiva de Kalmas
Rosa María Rodríguez va tancar la taula amb una reflexió sobre la dimensió educativa del turisme. Va recordar que els qui viatgen són també residents en els seus propis territoris i que, per tant, el turisme ha de ser una ferramenta d'aprenentatge i creixement personal. Va insistir en la importància de fomentar la consciència territorial i la responsabilitat compartida com a pilars d'un turisme amb propòsit.
La primera taula redona d'Innotransfer: "Turisme amb propòsit: cultura, impacte i solidaritat". Foto: FPCUV
La segona taula redona va girar entorn de l'ús estratègic de la tecnologia en les destinacions turístiques i va portar per títol “Turisme i digitalització: tecnologia com a mitjà i no com a fi”. En este bloc van participar Olivia Estrella, directora de l'Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invattur); Fran Vaquer, director d'operacions de DeepSense; Celia Romero, directora executiva d'Intel·ligència Turística; Gersón Beltrán, membre de la junta directiva d'ADESTIC; i Miguel Ángel Catalán, responsable de la Smart Office de Finestrat i cofundador d'Inturtec.
Celia Romero va explicar que el primer pas per a digitalitzar un destí consistix a realitzar un diagnòstic del punt de partida tecnològic de cada organització. A partir d'eixa anàlisi, es dissenya un itinerari adaptat als objectius de sostenibilitat i transformació digital. Romero va defendre la necessitat d'avançar cap a una governança basada en dades, on les administracions prenguen decisions informades i eficients gràcies a ferramentes digitals.
La digitalització es posiciona com una ferramenta clau per a millorar la sostenibilitat i la governança de les destinacions turístiques des d'una perspectiva estratègica i humanista
Fran Vaquer va assenyalar que el principal obstacle per a la integració tecnològica no és de caràcter tècnic, sinó cultural i estratègic. Moltes entitats disposen de ferramentes digitals o dades, però manquen d'una visió clara sobre la seua utilitat. Des de DeepSense, treballen per a facilitar l'accés i l'ús efectiu d'estes solucions, especialment en destins de menor escala.
Gersón Beltrán va introduir una perspectiva humanista en recordar que la tecnologia no pot substituir la interacció social ni la dinamització local. En contextos rurals, revitalitzar la vida comunitària i recuperar espais de trobada com els bars o centres culturals és prioritari. La tecnologia, va apuntar, ha de ser un complement, no un substitut.
“El repte de digitalitzar el turisme no és tant tècnic com cultural i estratègic: moltes organitzacions tenen ferramentes, però no saben per què ni per a què les estan usant”, Fran Vaquer, director d'operacions de DeepSense
Olivia Estrella va posar en valor el treball realitzat des de la Comunitat Valenciana, que s'ha convertit en l'única autonomia espanyola amb una xarxa consolidada de destinacions turístiques intel·ligents. Esta xarxa s'ha construït des d'una perspectiva transversal, integrant a universitats, parcs científics, empreses innovadores i organismes públics.
Miguel Ángel Catalán va compartir l'experiència del municipi de Finestrat, pioner en la implantació del model de destinació turística intel·ligent des de 2016. Català va destacar que els processos d'innovació requerixen esforç continu, disposició a l'error i un compromís ferm amb la millora constant.
La segona taula redona d'Innotransfer, "Turisme amb propòsit: cultura, impacte i solidaritat". Foto: FPCUV
La tercera taula, titulada “Mirada oberta: Connectant sectors per al turisme del futur”, es va centrar en els efectes de la massificació turística i les solucions per a mitigar el seu impacte. Van participar María José Viñals, Catedràtica de Geografia en el Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València, coordinadora del projecte HBIMSIG-TURISME; Walesska Schlesinger, Professora Titular en el Departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València i integrant de l'Institut d'Economia Internacional i del grup d'investigació SIV (Solucions Innovadores i Sostenibles en Servicis); Adrián Ferrandis Martínez, Professor Contractat Doctor en el Departament de Geografia de la Universitat de València. Director del grup d'investigació en Sostenibilitat Local i Regional (LOCSUS) de l'Institut Interuniversitari de Desenrotllament Local (IIDL) i coordinador del projecte europeu ECOSN2K UE_SRIC_ERASMUS+; Ana Mafé García, tècnica en Empreses i Activitats Turístiques, de l'Associació Camí del Sant Greal; i Ignacio Llopis, Managing Director d'IOTSENS.
María José Viñals va alertar que l'augment exponencial del nombre de visitants pot provocar riscos sanitaris i de seguretat si no es gestiona adequadament. Va indicar que algunes administracions mostren reticències a utilitzar tecnologies de control d'aforaments, però que la digitalització resulta imprescindible per a garantir la sostenibilitat dels destins. Va posar com a exemple la Catedral de València, que ha passat de rebre 300.000 visitants anuals abans de la pandèmia a superar els 800.000.
Adrián Ferrandis va analitzar els efectes del canvi climàtic a Benidorm, on s'ha detectat una diferència tèrmica de fins a tres graus entre zones verdes i àrees urbanes densament edificades. Va proposar la creació de “refugis climàtics” en els destins de sol i platja, amb mapes d'ombres i rutes recomanades segons l'hora del dia i l'exposició solar.
“La sostenibilitat no pot continuar tractant-se com un extra: és la base des de la qual ha de construir-se qualsevol model turístic que aspire a perdurar en el temps”, Walesska Schlesinger, investigadora de Comercialització i Investigació de Mercats a la Universitat de València
Ignacio Llopis va plantejar els desafiaments associats a l'arribada massiva de creueristes a ports com el de Palma. Va assenyalar que és essencial planificar les rutes d'autobusos, la recollida de residus i els fluxos de persones per a evitar col·lapses i garantir una experiència satisfactòria tant per als visitants com per a la població local.
Ana Mafé va explicar com el Camí del Sant Greal pot convertir-se en una ferramenta per a regenerar comunitats i recuperar espais naturals, fomentant el turisme de peregrinació com una via per a la reflexió, el voluntariat i el desenrotllament rural.
Walesska Schlesinger va concloure que la sostenibilitat ha d'entendre's com una condició bàsica de qualsevol proposta turística, no com un valor afegit. Va proposar diversificar els fluxos de visitants cap a espais menys saturats i més necessitats d'impuls econòmic.
La tercera taula va abordar els efectes del turisme intensiu i va proposar mesures innovadores com a mapes d'ombra, rutes climàtiques i diversificació de fluxos per a equilibrar el desenrotllament turístic amb el benestar local i ambiental
La clausura va ser a càrrec de Rosa María Donat, vicerectora de Transferència i Innovació de la Universitat de València. Donat va subratllar el paper de la universitat i dels parcs científics com a espais estratègics per a generar coneixement aplicat, facilitar aliances entre sectors i promoure solucions innovadores enfront dels reptes del territori.
Amb esta nova edició d'Innotransfer, el Parc Científic reforça el seu paper com a motor de canvi i agent clau en la transició cap a un model turístic més just, resilient i adaptat als desafiaments del segle XXI.
Torna a veure la Jornada d'Innotransfer "Turisme intel·ligent i transformador: Claus per a la recuperació econòmica des de la innovació oberta"