El splicing és un procés en el qual els éssers vius poden augmentar la seua complexitat biològica sense necessitat d'augmentar la quantitat de gens. La investigació conclou que este mecanisme varia segons els diferents clades, grup format per una espècie i tots els seus descendents formant una sola branca filogenètica.
Este estudi explica que els organismes unicel·lulars mostren una activitat mínima de splicing, i, en canvi, els mamífers i les aus exhibixen nivells alts. A més, en els dos grups taxonòmics s'observa que l'activitat d'este procés cel·lular està molt associada a la quantitat de seqüències d'ADN codificant presents en els gens.
“Un de les troballes més importants de l'evolució genòmica és que la complexitat dels éssers vius no augmenta al mateix ritme que la quantitat d'ADN codificant”, explica Vicente Arnau, investigador de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), i professor del Departament d'Informàtica de la UV.
“Este procés cel·lular reflectix un mecanisme finament regulat en clades com els mamífers i les aus. La investigació mostra que els nivells d'entroncament alternatiu estan fortament associats a l'arquitectura genòmica, en particular a la proporció de seqüències d'ADN codificant dins dels gens”, Andrés Moya, investigador de l'I2SysBio
Andrés Moya, catedràtic del Departament de Genètica i investigador de l'I2SysBio puntualitza: “Este procés cel·lular reflectix un mecanisme finament regulat en clades com els mamífers i les aus. La investigació mostra que els nivells d'entroncament alternatiu estan fortament associats a l'arquitectura genòmica, en particular a la proporció de seqüències d'ADN codificant dins dels gens”.
En la investigació, en la qual també ha participat la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i l'àrea d'Epidemiologia i Salut Pública del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERESP), s'han analitzat unes 1500 espècies dels grans grups taxonòmics de l'arbre de la vida. L'objectiu ha sigut estudiar la reorganització de l'arquitectura genòmica al llarg de l'evolució i l'aparició d'organismes multicel·lulars complexos.
La nova manera de mesurar i quantificar l'alternative splicing a escala genòmica proporciona un valor únic per espècie i permet per primera vegada establir una comparació directa entre la composició del genoma i la complexitat d'este procés cel·lular en diferents espècies. A nivell general, l'alternative splicing està negativament correlacionat amb la proporció d'ADN codificant en els gens i presenta valors màxims en aquells genomes amb un percentatge de seqüències intergèniques al voltant del 50%.
Font: UV Notícies