Un equip internacional d'investigadors liderat des de Xile per la Universitat de Concepción (UdeC) i en el qual participa l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha seqüenciat el codi genètic de Araucaria araucana, una espècie nativa xilena en risc d'extinció amb potencial alimentari. El laboratori de l'investigador Tomás Matus és l'encarregat d'acoblar i anotar funcionalment este genoma, huit vegades més gran que el genoma humà
“La nostra contribució al projecte liderat des del Laboratori d'Epigenètica Vegetal liderat per Rodrigo Hasbún té com a principal eix proporcionar el sistema d'emmagatzematge de la informació genòmica i disposar-la com una base dades d'accés públic a la comunitat científica. Actualment estem millorant l'acoblament de les seqüències que s'han obtingut a través de l'ús de 3 plataformes distintes de seqüenciació (Oxford Nanopore, PacBio i Illumina), així com de l'anotació dels gens, és a dir estem actualitzant el catàleg de gens”, explica Tomás Matus, investigador Ramon i Cajal de la Universitat de València i investigador en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio).
Araucaria araucana, comunament anomenat araucària, pewen o pi xilé, és un arbre gimnosperma de fulla perenne, originari del centre i sud de Xile i de l'oest de l'Argentina, utilitzat popularment com a arbre de jardí, que pot aconseguir els 50 metres i viure mil anys. A causa de la prevalença d'espècies similars en la prehistòria antiga, se'n diu fòssil vivent.
Esta espècie està amenaçada per la disminució de la seua població causada per la tala, els incendis forestals i el pasturatge. Les seues llavors són comestibles, similars a pinyons grans, i són collides per pobles indígenes de l'Argentina i Xile. L'arbre té potencial per a ser un cultiu alimentari en altres àrees de climes amb estius oceànics frescos, per exemple, en l'oest d'Escòcia, on altres cultius de nous no creixen bé.
Araucaria araucana, una espècie xilena en risc d'extinció amb potencial alimentari. Foto: UV.
Esta acció ajudarà a estandarditzar protocols per a detectar i monitorar la diversitat genètica de les espècies i el seu potencial adaptatiu; i, com a segon punt essencial, servirà per a integrar el coneixement genètic i evolutiu en la planificació de la conservació. Una vegada conegut el genoma es poden desenvolupar programes de monitoratge dels individus i tindre el catàleg de gens presents en este genoma, la qual cosa també pot contribuir a comprendre processos del desenvolupament com la reproducció, la resistència al canvi climàtic o a les plagues. En el projecte també ha participat l'empresa CMPC, un hòlding forestal i paperer xilé.
Matus és biòleg vegetal i doctor en Ciències de l'Agricultura (Pontifícia Universitat de Xile), interessat en l'ús de ferramentes genòmiques i de biologia de sistemes per a l'estudi de la regulació xarxes de desenvolupament i metabolisme de les plantes. Ha sigut postdoc en el Centre d'Investigació en Genòmica (CRAG, 2008-2013, 2015-2019) i ha adquirit experiència en tecnologies òmiques per a entendre el desenvolupament de les flors en espècies model. Es va incorporar a l'I2SysBio a través d'un contracte del programa Ramón y Cajal (2019) a la Universitat de València.
Reviu la participació de José Tomás Matus en l'esdeveniment Innotransfer del Parc Científic sobre indústria plant-based