“Que un virus entre en les nostres cèl·lules no significa automàticament que cause una malaltia. Perquè això ocórrega, es necessita una combinació de factors addicionals que encara estem investigant. El nostre treball fa un pas important per a identificar quin virus representen un major risc per als humans i com podem preparar-nos millor enfront d'ells”, explica Rafael Sanjuán, investigador de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), i professor de Genètica de la Universitat de València.
Per a conéixer la capacitat infectiva de determinats virus, han construït pseudovirus, una espècie d'imitacions segures dels virus reals, utilitzant parts d'ells, com la seua proteïna RBP, que és clau perquè entren en les cèl·lules. Estos van ser inoculats en cèl·lules humanes. També van explorar el paper de les proteases i els hidrats de carboni en el procés d'infecció en les cèl·lules.
“Això ens va permetre estudiar si uns certs virus d'animals, que mai abans s'havia analitzat detalladament, poden entrar en cèl·lules humanes. Els resultats van mostrar que molts virus animals tenen esta capacitat. Això significa que estem potencialment exposats a un gran nombre de virus”, afig Sanjuán, qui ha publicat més de 100 articles d'investigació sobre virus i evolució.
La investigació realitzada no pot predir quin virus podrien causar la pròxima pandèmia: “És molt difícil, perquè hi ha molts factors en joc, com l'ecologia, la genètica, el sistema immunitari i l'evolució. A més, s'estima que hi ha desenes de milers de virus que infecten a mamífers, i molts d'ells podrien arribar a infectar als humans”, Rafael Sanjuán, investigador del I2SysBio
Esta investigació, “Virologia experimental per a avaluar els riscos d'aparició de malalties” (EVADER, segons les seues sigles en anglés), forma part d'un projecte sobre les amenaces dels virus de la fauna salvatge que va rebre 2,43 milions d'euros del Consell Europeu d'Investigació en 2021 en la modalitat Advanced Grants, les ajudes de major quantia que concedix el principal organisme d'investigació europeu. La transcendència d'esta investigació radica en el fet que moltes malalties com la SIDA, la grip o la COVID-19 es van originar en saltar d'animals a humans. Sanjuán ha obtingut finançament de l'ERC de forma pràcticament ininterrompuda en els últims 15 anys.
Este procés, que els virus salten d'animals a humans o zoonosis, és més comuna en els virus d'ARN amb embolcall, ja que tenen una gran capacitat per a adaptar-se i propagar-se entre diferents espècies i provocar pandèmies. La investigació realitzada no pot predir quin virus podrien causar la pròxima pandèmia: “És molt difícil, perquè hi ha molts factors en joc, com l'ecologia, la genètica, el sistema immunitari i l'evolució. A més, s'estima que hi ha desenes de milers de virus que infecten a mamífers, i molts d'ells podrien arribar a infectar als humans”, explica Sanjuán, qui apunta que gràcies a la metagenòmica actualment es coneixen molts virus, però només des del seu material genètic, ja que mai s'han cultivat ni estudiat directament en el laboratori.
Els nous virus humans que causen malalties que s'originen en animals són una preocupació creixent. La seua aparició també és un procés poc conegut. La pandèmia de COVID-19 va demostrar que combatre els virus de la vida silvestre és un desafiament urgent i per això la comunitat científica ve llançant programes de seqüenciació massiva amb els quals caracteritzar els virus de la vida silvestre. Esta nova investigació revela vies evolutives repetibles que podrien millorar les prediccions de brots i augmentar la viabilitat que es puguen usar teràpies antivirals d'ampli rang per a combatre els virus emergents.
Font: Universitat de València