L'IATA demostra que el cannabidiol revertix danys del trastorn de l'espectre alcohòlic fetal en ratolins

L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), centre d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha participat en un estudi que demostra que el cannabidiol o CBD, un compost de la planta del cànnabis, revertix alteracions en l'eix intestí-cervell i en la microbiota intestinal causades per l'exposició prenatal a l'alcohol. El tractament amb CBD normalitza l'ansietat, la depressió i la major vulnerabilitat a l'addicció en ratolins exposats a l'alcohol  durant el desenrotllament, amb efectes rellevants en les femelles

El cannabidiol (CBD), un compost de la planta Cànnabis sativa sense efecte psicoactiu, podria convertir-se en una ferramenta terapèutica per a tractar alguns dels efectes més freqüents i discapacitants del trastorn de l'espectre alcohòlic fetal provocat per l'exposició a l'alcohol durant l'embaràs. Esta és una de les conclusions d'un estudi realitzat en ratolins que ha sigut liderat per investigadors de l'Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), i que ha comptat amb la participació de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), i de la Universitat de Turku (Finlàndia).

El treball, publicat en la revista Biomedicine & Pharmacotherapy, demostra que un tractament amb CBD normalitza la conducta emocional i la vulnerabilitat a l'addicció en animals exposats a l'alcohol durant l'etapa perinatal, especialment en les femelles. A més, este tractament també millora de forma molt significativa les alteracions en la composició de la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habita en l'intestí humà, afavorint un perfil més equilibrat i associat a una millor salut intestinal.

Els experts advertixen que estos resultats procedixen d'un model preclínic en animals i “en cap cas han d'interpretar-se com una recomanació per a automedicar-se amb CBD, ni molt menys com una manera de contrarestar els efectes de l'alcohol durant l'embaràs”, aclarix Jorge Manzanares, investigador principal de l'estudi i director del laboratori Neuropsicofarmacologia translacional de les malalties neurològiques i psiquiàtriques en l'IN. El trastorn de l'espectre alcohòlic fetal només pot previndre's evitant completament el consum d'alcohol durant la gestació, subratllen els autors.

“La microbiota intestinal dels ratolins es va veure influïda per l'exposició a l'alcohol i modulada pel tractament amb CBD de manera dependent del sexe, i estos canvis es van associar amb marcadors relacionats tant amb el cervell com amb altres sistemes de l'organisme”, Raúl Cabrera, investigador de l'IATA-CSIC

El trastorn de l'espectre alcohòlic fetal és la principal causa prevenible de discapacitat intel·lectual en el món. Apareix quan el cervell en desenrotllament s'exposa a l'alcohol en qualsevol moment de l'embaràs i les seues conseqüències inclouen dificultats d'aprenentatge; alteracions emocionals; major risc d'ansietat i depressió; trastorns en la regulació del comportament; i, en l'edat adulta, una major vulnerabilitat cap a conductes addictives.

“Malgrat el seu enorme impacte social i sanitari, actualment no existix cap tractament farmacològic aprovat que actue sobre l'origen del problema. Només disposem d'intervencions que ajuden a controlar alguns símptomes”, explica Manzanares. Per este motiu, han explorat vies terapèutiques capaces de corregir les alteracions que deixa l'alcohol durant el desenrotllament.

La rellevància del sistema endocannabinoide

L'estudi se centra en el sistema endocannabinoide, un conjunt de molècules i receptors del sistema nerviós que participa en la regulació de processos essencials com l'emoció, la motivació, l'aprenentatge i la resposta a l'estrés. Investigacions prèvies independents han mostrat que este sistema resulta profundament alterat després de l'exposició prenatal a l'alcohol, la qual cosa contribuïx als problemes emocionals i a l'augment del risc addictiu.

“El cannabidiol o CBD, un compost de la planta del cànnabis sense efectes addictius, modula este sistema i compta amb propietats neuroprotectores, antiinflamatòries i ansiolítiques documentades en altres models de mal neurològic”, apunta el catedràtic de la UMH. “Així, decidim primer determinar quins efectes emocionals produïx l'exposició perinatal a l'alcohol en models de ratolí, quins biomarcadors podem utilitzar per a quantificar els efectes de l'alcohol en el cervell i com es veu afectada la composició de la microbiota d'estos animals, per a després provar un tractament amb CBD administrat de manera crònica des del deslletament i valorar els seus efectes”, descriu.

“Encara que els resultats es basen en un model animal, les nostres dades indiquen que el sexe modula tant la composició de la microbiota com la resposta a les intervencions”. Estes troballes reforcen la importància de considerar el sexe com una variable biològica clau en el desenrotllament d'estratègies dirigides a la microbiota, tant farmacològiques com dietètiques, com a pas cap a una medicina i una nutrició personalitzades”, M. Carmen Collado, investigadora de l'IATA-CSIC

“Hem pogut comprovar que el trastorn de l'espectre alcohòlic fetal produïx, a més del dany cerebral directe, una alteració sistèmica de l'organisme que afecta la salut intestinal i que el CBD és capaç de modular esta complexa cascada d'alteracions”, destaca Manzanares. En el model experimental, els ratolins dels dos sexes exposats a l'alcohol durant l'etapa perinatal van desenrotllar comportaments equivalents a l'ansietat i la depressió. A més, encara que només en el cas de les femelles, també van desenrotllar una major motivació per consumir alcohol.

L'administració primerenca i continuada de CBD va normalitzar els efectes emocionals en els dos sexes. En el cas de les femelles, el CBD va eliminar a més la seua vulnerabilitat a l'addicció a l'alcohol: els investigadors van observar que la seua motivació per a beure es va reduir fins a nivells equivalents als dels controls, les rates en les quals no s'havia intervingut. El tractament va modular també biomarcadors cerebrals clau, inclosos receptors dopaminèrgics i endocannabinoides, l'alteració dels quals s'associa a trastorns emocionals i addictius.

Eix intestí-cervell

Una altra de les principals novetats de l'estudi és que para atenció al denominat ‘eix intestí-cervell’. “Tant en la salut com en la malaltia, hi ha una comunicació bidireccional constant entre el sistema digestiu i el nerviós que influïx en la salut física i mental”, explica el primer autor de l'article, Francisco Navarrete. Esta connexió es dona mitjançant senyals neuronals, hormonals i immunitàries i està estretament influïda per la microbiota intestinal. “De manera que el que ocorre en la microbiota intestinal influïx en el cervell i viceversa”, explica l'investigador.

L'equip va comprovar que l'exposició a l'alcohol durant el desenrotllament provoca una disbiosi intestinal (una alteració de l'equilibri microbià) que el CBD va ser capaç de revertir. El tractament va recuperar la diversitat microbiana i va incrementar la presència de bacteris associats a una millor comunicació en l'eix intestí-cervell.

No obstant això, estos efectes no van ser iguals en mascles i femelles, ja que els dos presenten perfils microbians diferents en condicions normals. En este sentit, Raúl Cabrera, investigador de l'IATA-CSIC, explica que “la microbiota intestinal dels ratolins es va veure influïda per l'exposició a l'alcohol i modulada pel tractament amb CBD de manera dependent del sexe, i estos canvis es van associar amb marcadors relacionats tant amb el cervell com amb altres sistemes de l'organisme”.

El sexe modula la microbiota

Les dades de la investigació indiquen que part de les diferències en la vulnerabilitat al trastorn de l'espectre alcohòlic fetal entre mascles i femelles podria originar-se en l'intestí, més que en el cervell. Mª Carmen Collado, investigadora de l'IATA-CSIC, subratlla que, encara que els resultats es basen en un model animal, “les nostres dades indiquen que el sexe modula tant la composició de la microbiota com la resposta a les intervencions”. Estes troballes, “reforcen la importància de considerar el sexe com una variable biològica clau en el desenrotllament d'estratègies dirigides a la microbiota, tant farmacològiques com dietètiques, com a pas cap a una medicina i una nutrició personalitzades”, apunta.

Este treball ha sigut possible gràcies al finançament de l'Institut de Salut Carlos III, l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL) i la Xarxa d'Investigació en Atenció Primària d'Addiccions (RIAPAd) del Ministeri de Sanitat, així com al suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (projecte MAMI Plus), el finançament obtingut en el Programa de Centres d'Excel·lència Severo Ochoa i Unitats María de Maetzu de l'Agència Estatal d'Investigació i la Generalitat Valenciana a través del Pla GenT (CDEIGENT 2020–02).

No et perdes l'entrevista a Mª Carmen Collado en la nostra secció d'EuroPark

Font: Delegació CSIC Comunitat Valenciana