La dieta rica en fibra i proteïna vegetal mostra beneficis sobre la salut de les dones lactants i els seus bebés, segons un estudi de l'IATA

L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), situat en el Parc Científic UV, i la Universitat de Barcelona col·laboren en dos estudis que referenden els efectes positius d'una dieta similar a la mediterrània. Segons els dos treballs, esta dieta millora la funció intestinal, la resposta del sistema immune i la composició de la microbiota de la mare, i reforça la resposta immunitària dels nounats

L'alimentació amb una dieta similar a la mediterrània, rica en proteïnes vegetals, fibra i greixos saludables, durant l'embaràs i la lactància ajuda a millorar la salut de les dones gestants i lactants, així com la dels seus bebés. És una de les principals conclusions de dos investigacions coordinades per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), centre d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA-UB). Els dos treballs, publicats en la revista eBiomedicine, descriuen com este tipus d'alimentació influïx directament en la immunitat materna, millora el metabolisme dels greixos, afavorix la recuperació fisiològica després del part i modula la composició de la microbiota intestinal i el seu paper en la protecció del nounat enfront d'infeccions.

En el primer estudi, el personal investigador va comparar l'efecte de dos dietes distintes consumides per les mares durant la gestació i la lactància. La primera, similar a la dieta mediterrània, es caracteritzava per un alt contingut en fibra com la inulina (una fibra vegetal present en aliments com l'all, la carxofa o el porro), amb predomini de proteïnes d'origen vegetal i enriquida amb oli de peix. La segona representava un patró nutricional similar al de la dieta occidental, amb major contingut en proteïnes i greixos d'origen animal.

“La dieta condiciona la qualitat immunològica de la llet materna i modifica la composició del microbioma, la qual cosa té un paper clau en la seua protecció enfront de patògens”, M. Carmen Collado, investigadora de l'IATA-CSIC i autora dels dos treballs

Després de l'anàlisi de mostres biològiques per a avaluar l'impacte de cada dieta, els resultats van mostrar que la primera tenia efectes beneficiosos sobre el metabolisme lipídic (processos del cos per a utilitzar els greixos), la composició de la microbiota (el conjunt de microorganismes que habita en l'intestí), i la resposta immunitària durant l'embaràs i la lactància.

“Mantindre este patró dietètic durant la lactància, a més, sembla revertir de manera eficaç els canvis fisiològics associats a l'embaràs, afavorint la resposta immunitària i prevenint l'acumulació de greix”, explica Francisco J. Pérez-Cano, autor de l'article i director de l'INSA-UB.

Reforçar les defenses

El segon treball, centrat en l'impacte d'este patró alimentari sobre el sistema immunitari del bebé, destaca l'efecte de la dieta materna en la reducció de la incidència i la gravetat de les infeccions durant els primers mesos de vida gràcies, entre altres, a la seua influència en la microbiota intestinal. Els resultats assenyalen que estes dietes modulen els components defensius de la llet materna, com la immunoglobulina A (IgA), i afavorixen el desenrotllament de la microbiota neonatal, que ajuda a reforçar les defenses del nounat enfront de possibles infeccions.

“La dieta condiciona la qualitat immunològica de la llet materna i modifica la composició del microbioma, la qual cosa té un paper clau en la seua protecció enfront de patògens”, afirma M. Carmen Collado, investigadora de l'IATA-CSIC i autora dels dos treballs.

“Comprendre com influïx la dieta materna en la fisiologia tant de la mare com del bebé és fonamental, ja que els seus efectes impacten en la salut a curt i llarg termini dels dos”, argumenta la professora María José Rodríguez Lagunas, investigadora del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona i autora dels dos treballs. “No obstant això, existix una notable falta d'investigacions que analitzen en profunditat els mecanismes implicats, especialment aquells que podrien afavorir la recuperació fisiològica de la mare després del part”, afig.

Existixen moltes incògnites sobre els mecanismes pels quals la dieta materna influïx en la salut mare-fill, especialment referent a la recuperació postpart. Comprendre'ls permetrà establir guies nutricionals més precises i millorar les recomanacions basant-nos en evidència científica

Nutrició en l'embaràs: un pilar per al benestar matern-infantil

Una dieta equilibrada, juntament amb un estil de vida saludable i hàbits diaris adequats, és fonamental per a mantindre un bon estat de salut durant l'embaràs. Per això, establir pautes nutricionals en esta etapa, així com durant la lactància i les primeres setmanes de vida del bebé resulta clau per al benestar tant de la mare com dels nounats.

“Existixen moltes incògnites sobre els mecanismes pels quals la dieta materna influïx en la salut mare-fill, especialment referent a la recuperació postpart. Comprendre'ls ens permetrà establir guies nutricionals més precises i millorar les recomanacions basant-nos en evidència científica”, conclou l'equip de treball.

Els dos estudis han sigut possibles gràcies a la col·laboració de dos centres d'excel·lència, reconeguts amb els segells Severo Ochoa (IATA-CSIC) i María de Maeztu (INSA-UB), i reforcen la idea que la nutrició materna és una ferramenta poderosa per a millorar la salut present i futura de mares i fills.

No et perdes l'entrevista de María Carmen Collado (IATA) en la nostra secció d'Europark

Font: Delegació CSIC Comunitat Valenciana