L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), participa en l'el projecte europeu PainGutPFC, una iniciativa que investiga la comunicació entre l'intestí i el cervell com a via fonamental per a comprendre el dolor crònic i les seues conseqüències emocionals i cognitives. Coordinat per la Universitat de València (UV), el projecte aborda un dels problemes de salut més prevalents a nivell mundial mitjançant un enfocament innovador que integra investigació bàsica i aplicació clínica. En este context, l'IATA-CSIC aporta la seua àmplia experiència en l'estudi del microbioma intestinal i el seu impacte en la salut humana. Este mes de gener comencen a València els estudis clínics en humans, en col·laboració amb el Consorci Hospital General Universitari de València (HGUV).
El dolor crònic constituïx la condició de salut més freqüent a escala global i una de les principals causes de discapacitat, amb una incidència especialment elevada en dones. Més enllà del sofriment físic, sol anar acompanyat d'alteracions emocionals i cognitives que agreugen la situació dels pacients i afecten de manera significativa a la seua vida diària, les seues relacions socials i el seu benestar psicològic. Patologies com l'artritis reumatoide, l'artrosi o la fibromiàlgia presenten amb freqüència dolor nociplàstic i fenòmens de sensibilització central, en els quals la intensitat del dolor percebut no es correspon amb un mal físic evident. Esta complexitat explica per què els tractaments actuals resulten sovint insuficients i deixen a molts pacients atrapats en una deterioració progressiva de la seua qualitat de vida.
La contribució del grup Microbioma i Innovació en Nutrició i Salut (Innobiome) de l'IATA-CSIC s'orienta al desenrotllament de noves solucions diagnòstiques, preventives i terapèutiques basades en el microbioma, amb la finalitat de promoure la salut des d'un enfocament integral
En este escenari, investigacions recents han posat en relleu el paper crucial de l'eix intestí-cervell en la regulació de l'estat emocional i cognitiu, així com en trastorns com l'ansietat o la depressió. El projecte PainGutPFC part de la hipòtesi que estes mateixes connexions poden ser determinants en el desenrotllament i manteniment del dolor crònic. Estudis previs de l'equip de la UV, realitzats tant en models animals com en pacients, han demostrat que el dolor altera de manera significativa els circuits cerebrals de recompensa, afavorint emocions negatives, dificultats cognitives i conductes desadaptatives. Entre elles s'inclou el consum excessiu d'alcohol com a forma d'automedicació, un comportament que pot intensificar el dolor i perpetuar un cercle viciós difícil de trencar.
Lucia Hipólito, professora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la UV i coordinadora del projecte, explica: “Esta iniciativa analitza esta qüestió utilitzant una estratègia translacional. És a dir, incloent-hi estudis preclínics en animals i clínics en humans en paral·lel, amb un enfocament fonamental de perspectiva de gènere que reconeix les diferències significatives entre hòmens i dones en les experiències de dolor i respostes al tractament”.
Els resultats del projecte permetran avançar cap a teràpies més dirigides i enfocaments de medicina personalitzada centrats en la salut integral, amb l'objectiu d'aconseguir un alleujament més ràpid i durador del dolor crònic, reduir la dependència de fàrmacs i disminuir la càrrega de trastorns emocionals associats, com l'ansietat, la depressió i el consum problemàtic d'alcohol.
En el marc del projecte, el grup de Microbioma i Innovació en Nutrició i Salut (Innobiome) de l'IATA-CSIC aporta la seua experiència en l'estudi del microbioma intestinal i la seua relació amb la salut. La seua contribució se centra en la identificació de marcadors de la microbiota intestinal associats al dolor crònic i a les alteracions conductuals, així com en el desenrotllament d'estratègies basades en el microbioma amb potencial per a millorar esta condició patològica.
El grup investiga com el microbioma interactua amb factors ambientals com la dieta o l'estrés i amb el propi organisme humà, influint en els sistemes immunològic, endocrí i nerviós, i modulant tant la salut física com la mental. “La contribució del grup s'orienta al desenrotllament de noves solucions diagnòstiques, preventives i terapèutiques basades en el microbioma, amb la finalitat de promoure la salut des d'un enfocament integral”, explica l'equip de treball de l'IATA.
L'equip investigador d'este projecte l'integren, a més de Lucía Hipólito, Miguel Ángel Serrano, Noemí Sanmiguel, Ana Polache i Vicente Herranz, per la Universitat de València. També participen Jorge Fragío (Consorci Hospital General Universitari de València, HGUV), i Ana Agustí i Marina Romaní (Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments, IATA-CSIC). El consorci europeu es completa amb la participació de la University of Picardie Jules Verne (França), Grenoble Alps University i el Grenoble Institute of Neurosciences (França), i el Maj Institute of Pharmacology de l'Acadèmia Polonesa de Ciències (Polònia). El finançament s'ha obtingut a través d'EraNet Neuron, un programa de col·laboració internacional europeu.
Font: IATA