Un equip de l'ICBiBE descriu per primera vegada els canvis en la coloració de la sargantana roquera en créixer, invisibles a l'ull humà

Una investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), centre d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha descrit els canvis en la coloració ventral i lateral en una espècie de sargantanes típica del nord de la Península Ibèrica, Podarcis muralis o sargantana roquera, i afirma que els canvis, alguns invisibles a l'ull humà, poden tindre funcions comunicatives mediant interaccions socials. El treball s'ha publicat en la revista Journal of Experimental Zoology Part A: Ecology and Integrative Physiology

Es tracta de la primera descripció detallada dels canvis de color (OCCs) ontogenètics (al llarg del desenrotllament) en la coloració ventral i ventrolateral de Podarcis muralis. La investigació ha analitzat el component ultraviolat (UV) del color amb espectrofotometria de reflectància, des del naixement fins al primer any de vida. “Encara que es coneixia els colors dels adults d'esta espècie, no s'havia caracteritzat la coloració pròpia dels juvenils ni com esta es desenrotlla”, destaca Javier Ábalos, primer firmant de l'article i investigador postdoctoral del Departament d'Etologia de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV).

Els investigadors han identificat en les cries de sargantana un tipus de blanc desconegut fins ara en l'espècie (blanc amb reflectància ultraviolada-UV), perceptiblement distint al blanc adult (blanc sense UV), que les distingix clarament dels adults a ulls d'altres sargantanes. A més, es documenta per primera vegada un retard en l'adquisició de les taques blava-UV dels flancs respecte a la coloració groga, taronja o blanc sense UV de la gola i ventre, i marcades diferències entre sexes.

"Encara que la depredació explica sovint canvis cromàtics juvenils, en P. muralis és poc probable, ja que la variació afecta sobretot a la coloració ventral, normalment oculta. Més versemblant és un paper en la comunicació intraespecífica, atés que els adults exhibixen la gola i flancs en interaccions socials”, Guillem Pérez i de Lanuza, investigador de l'ICBiBE

La investigació, en la qual també participen Alicia Bartolomé, Guillem Pérez i de Lanuza i Enrique Font (ICBiBE), destaca que estos colors probablement complixen un paper en la comunicació social. Les cries naixen amb un ventre i gola aparentment blancs. El desenrotllament de la coloració ventral i de les taques blava-UV laterals ocorre de manera asincrònica i amb diferències entre sexes.

“Encara que la depredació explica sovint canvis cromàtics juvenils, en P. muralis és poc probable, ja que la variació afecta sobretot a la coloració ventral, normalment oculta. Més versemblant és un paper en la comunicació intraespecífica, atés que els adults exhibixen la gola i flancs en interaccions socials”, explica Guillem Pérez i de Lanuza. “Estos canvis poden ajudar els adults a reconéixer als jóvens i moderar la seua agressivitat cap a ells, afavorint la coexistència d'adults i juvenils”, destaca Javier Ábalos.

El treball ha rebut una Ajuda Margarita Salas a Javier Ábalos (ref. MS21-053), una altra  Ajuda FPU a Alicia Bartolomé (ref. FPU18/04021), una Ajuda FCT (ref. SFRH/BPD/94582/2013) i una Ajuda Juan de la Cierva-Incorporació (ref. IJC2018-035319-I) a Guillem Pérez i de Lanuza, i al projecte AICO/2021/113 de la Conselleria d’Innovació Universitats, Ciència i Societat Digital i al projecte PID2019‐104721GB‐I00 del Ministeri de Ciència i Innovació. En el treball també ha participat Thomas Deruelles (Centre National de la Recherche Scientifique de França i Charles Sturt University d'Austràlia).

Font: UV Notícies