El treball publicat en la revista Journal of Zoology suggerix que la iridescència podria estar molt més estesa entre els rèptils del que es pensa, i que la seua aparent raresa pot haver-se de més a una falta d'estudis adequats que a la seua verdadera escassetat, segons explica Javier Ábalos, investigador del Departament d'Etologia de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV). La iridescència és la base de molts dels colors més cridaners en la naturalesa (com en ales de papallones o plomes d'aus), encara que se sap poc sobre si estos canvis són perceptibles per als animals que els veuen.
Un altre aspecte rellevant de l'estudi és l'ús de models visuals per a comparar com es perceben els canvis de color induïts per la iridescència des de la perspectiva de diferents observadors: sargantanes, aus rapaces i humans. Es tracta del primer treball en rèptils que aplica esta aproximació comparativa entre sistemes visuals, la qual cosa permet avaluar no sols els canvis físics en la llum reflectida, sinó també el seu impacte perceptiu real. Esta distinció és clau per a entendre si la iridescència pot tindre funcions adaptatives, com la comunicació o el camuflatge.
Els resultats revelen a més que, en uns certs contextos, la iridescència dorsal de P. liolepis podria ser més visible per als depredadors aviaris (i per als humans) que per als propis individus de l'espècie. Això introduïx una dimensió sensorial del fenomen: els mateixos canvis espectrals poden resultar més o menys detectables en funció de com se solapen amb les sensibilitats dels cons fotoreceptors de l'observador. Així, la iridescència no pot entendre's únicament com un tret físic, sinó també com una interacció entre estructura òptica i percepció sensorial, tal i com s'explica en la investigació en la qual també han treballat Guillem Pérez de Lanuza i Enrique Font, els dos professors de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, i Ferrán de la Cruz (Universitat de Porto).
Es tracta del primer treball en rèptils que aplica esta aproximació comparativa entre sistemes visuals, la qual cosa permet avaluar no sols els canvis físics en la llum reflectida, sinó també el seu impacte perceptiu real
En concret, s'ha analitzat la iridescència en la coloració dorsal de Podarcis liolepis, comparant dos poblacions amb marcades diferències en la seua coloració: una al Jardí Botànic de València (de tons marrons) i una altra en el Paratge Natural Municipal de La Murta d'Alzira (de colors més verdosos i intensos). S'ha mesurat la coloració de 87 sargantanes adultes des de tres angles de visualització distints i usat models visuals per a estimar com percebrien eixos colors altres fardatxos, aus i humans.
Els resultats expliquen que, encara que les sargantanes del Botànic semblen exhibir una iridescència menys aparent, les seues propietats espectrals canvien amb l'angle de visualització tant com els de La Murta. No obstant això, estos canvis són més aparents en La Murta a causa d'una major coincidència entre les longituds d'ona afectades i la sensibilitat visual de tots els observadors examinats, incloent-hi humans.
D'esta manera, el treball mostra que la variació cromàtica dins de l'espècie, per exemple, entre sexes o poblacions, influïx en la detectabilitat de la iridescència. A pesar que els desplaçaments espectrals són similars, estos generen una major diferència cromàtica en unes poblacions que en unes altres, en part a causa de les característiques del color de fons. Esta interacció entre coloració base i iridescència implica que la seua visibilitat pot estar modulada per altres trets fenotípics i per l'entorn, la qual cosa obri noves vies per a explorar el seu significat ecològic.
L'estudi posa en qüestió la fiabilitat de la percepció humana com a única ferramenta per a descriure la coloració animal. Les diferències detectades entre observadors suggerixen que moltes descripcions basades en observació directa o en fotografia estàndard podrien estar subestimant la variabilitat cromàtica real, especialment quan entren en joc fenòmens com la iridescència.
Esta investigació ha rebut una Ajuda Margarita Salas a Javier Ábalos (ref. MS21-053), una altra a Ajuda FCT a Ferrán de la Cruz (ref. 2022.14105.bd), i al projecte AICO/2021/113 de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i al projecte PID2019‐104721GB‐I00 del Ministeri de Ciència i Innovació.
Font: UV Notícies