Al contrari del que es pensava, el nombre d’arpelles que moren a l’Europa de l’Est i l’Orient Mitjà és més gran que a l’Àfrica subsahariana; i la meitat d’aquests desapareixen per amenaces d’origen humà: electrocució, col·lisió amb infraestructures energètiques, persecució directa o enverinament. Ho mostra un article publicat al Journal of Animal Ecology amb participació de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València.
El descens de les poblacions d’aus migratòries de llarga distància ha estat sovint considerat una conseqüència de la deterioració de les condicions en zones no reproductives. Si bé estudis anteriors suggerien que la disminució de les poblacions d’aus migratòries a Europa i Amèrica de Nord estava causada per amenaces a l’Àfrica i països del sud, una nova investigació internacional de seguiment de l’arpella –espècie de voltor que figura des de 2007 a la llista d'espècies en perill d'extinció– indica el contrari. El nombre d’arpelles que moren a l’Europa de l’Est i l’Orient Mitjà és més gran que a l’Àfrica subsahariana.
Després de dues dècades de seguiment i estudi, un equip format per 38 investigadors de 12 països –entre els quals figura el biòleg Pascual López-López (Institut Cavanilles de la Universitat de València)–, ha publicat nous resultats a la revista Journal of Animal Ecology. El treball està dirigit per Evan Buechley (HawkWatch International, USA), Steffen Oppel (Centre for Conservation Science, Cambridge, UK) i Ron Efrat (University of the Negev, Israel).
Els científics van marcar els exemplars amb dispositius GPS de seguiment a distància per a estudiar el seu comportament i mortalitat des del principi de la dècada de 2000; i van recopilar i analitzar dades de seguiment per satèl·lit de projectes realitzats a Europa, Àfrica i Orient Mitjà, fet que va permetre estudiar els moviments i la destinació de 220 arpelles equipades amb emissors GPS.
A més d’una major taxa de supervivència a l’Àfrica subsahariana, els investigadors van descobrir que aproximadament la meitat de les morts la causa e les quals es podia identificar eren causades per la intervenció humana. Aquestes morts es van produir en totes les regions de l’estudi i les van causar principalment l’electrocució, la col·lisió amb infraestructures energètiques, la persecució directa per part dels humans –per exemple, per trets o trampes– i sobretot a l’enverinament. “La culpa d’aquesta pèrdua per a la biodiversitat no pot recaure en els països de sud”, assenyala Evan Buechley, investigador principal de l’estudi. “Fer front a les amenaces d’origen humà per a les arpelles i moltes altres espècies migratòries és responsabilitat de tots els països que formen part de les rutes de migració”, afegeix el científic.
L’estudi aborda, d’altra banda, qüestions fonamentals de l’ecologia, com els elevats costos ecològics en termes de supervivència de la migració de llarga distància, o importants beneficis com l’augment de la productivitat reproductiva en latituds més altes. “Cal seguir investigant per avaluar els compromisos vitals en qüestió de supervivència i reproducció al llarg de tot el cicle vital en aquesta espècie en perill d’extinció”, comenta Pascual López. “Estudis com aquest posen de manifest la necessitat d'abordar la conservació d’espècies amenaçades mitjançant una aproximació internacional, més enllà de les fronteres individuals de cada país. Les aus migratòries com l’arpella, que viuen a cavall entre diversos continents –Europa, Àsia i Àfrica–, són un exemple clar en aquest sentit”, conclou l’investigador de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València.
Referència:
Differential survival throughout the full annual cycle of a migratory bird presents a life-history trade-off. Journal of Animal Ecology. Evan R. Buechley, Steffen Oppel, Ron Efrat, W. Louis Phipps, Isidoro Carbonell Alanís, Ernesto Álvarez, Alessandro Andreotti, Volen Arkumarev, Oded Berger-Tal, Ana Bermejo Bermejo, Anastasios Bounas, Guido Ceccolini, Anna Cenerini, Vladimir Dobrev, Olivier Duriez, Javier García, Clara García-Ripollés, Manuel Galán, Alberto Gil, Lea Giraud, Ohad Hatzofe, Juan José Iglesias-Lebrija, Igor Karyakin, Erik Kobierzycki, Elzbieta Kret, Franziska Loercher5, Pascual López-López, Ygal Miller, Thomas Mueller, Stoyan C. Nikolov, Javier de la Puente, Nir Sapir, Victoria Saravia, Cagan H. Sekercioglu, T. Scott Sillett, José Tavares, Vicente Urios, Peter P. Marra.
DOI: 10.1111/1365-2656.13449
Vídeo: https://youtu.be/gBNUhWk3AcQ