Un equip de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), ha identificat els principals factors que expliquen la mortalitat de taurons capturats de manera accidental en la pesca d'arrossegament del Mediterrani occidental. Realitzat en col·laboració amb l'associació Catsharks per a l'estudi i la conservació dels elasmobranquis i els seus ecosistemes, l'estudi ha analitzat 2.445 exemplars de dos espècies de xicotets taurons molt comuns al Mediterrani: Scyliorhinus canícula i Galeus melastomus.
Els resultats mostren que la mortalitat augmenta dràsticament quan la temperatura atmosfèrica supera els 20 °C en el cas del primer –tauró d'aigües succintes– i dels 16 °C en el cas del segon, una espècie d'aigües profundes. El risc també s'incrementa quan els exemplars romanen més de 15 minuts en coberta, temps suficient perquè l'esgotament i la falta d'oxigen comprometen la seua recuperació. A això se suma la grandària corporal, ja que, segons l'article, els exemplars més xicotets mostren una major vulnerabilitat a l'estrés fisiològic generat durant la captura.
“Apostar per pràctiques que facen compatible l'activitat pesquera amb la conservació és invertir en mars més resilients i en un futur sostenible tant per a la biodiversitat com per als qui depenen de la mar”, explica David Ruiz-García, investigador de l'ICBiBE i autor principal d'este estudi. “Conéixer estos llindars ens permet proposar mesures específiques per a millorar la supervivència dels taurons capturats accidentalment”, assenyala David March (ICBiBE), coautor de l'estudi.
“Apostar per pràctiques que facen compatible l'activitat pesquera amb la conservació és invertir en mars més resilients i en un futur sostenible tant per a la biodiversitat com per als qui depenen de la mar”, David Ruiz-García, investigador de l'ICBiBE i autor principal d'este estudi
L'equip proposa una combinació de mesures preventives, com per exemple la protecció d'àrees clau per a juvenils mitjançant tancaments espaciotemporals adaptats en els períodes de major risc, la modificació dels arts de pesca per a augmentar la seua selectivitat, o determinades millores en el maneig a bord, com per exemple l'alliberament ràpid dels exemplars o la reducció de la seua exposició a altes temperatures. “Treballar en conjunt amb el sector pesquer és essencial perquè estes mesures s'integren de manera efectiva i generen beneficis tant per a la conservació dels taurons com per a l'activitat pesquera”, afig Claudio Barría, del Departament de Biologia funcional de la Universitat d'Oviedo, coautor del treball.
La investigació, recentment publicada en la revista Conservation Biology, es desenrotlla en el marc del projecte ECEME amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).
Font: UV Notícies