Els investigadors han modelitzat la dispersió ambiental de huit pesticides aplicats durant un període de deu anys sobre els arrossars del parc natural, sota condicions reals de clima, maneig agrícola i circulació de l'aigua. L'estudi, publicat en la revista Environmental Pollution, integra un model hidrològic d'alta resolució que simula el maneig agrícola en arrossar amb un model hidrològic implementat a escala regional.
“Els resultats de l'estudi mostren que anualment s'apliquen unes 35 tones de pesticides al Parc Natural de l’Albufera, de les quals set són emeses pels camps d'arròs a l'aigua del parc i aproximadament 1,5 d'elles entren en el llac de l’Albufera”, explica Pablo Amador. També es conclou que 0,6 tones de pesticides s'emeten per les goles a la mar Mediterrània i que el compost més aplicat és l'herbicida Bentazona, amb 11 tones. El cultiu de l'arròs ocupa aproximadament 130 km² de la superfície total del parc (209 km²).
La ferramenta utilitzada pels investigadors de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), permet representar amb precisió els polsos d'entrada i eixida d'aigua en el sistema de reg tradicional del parc, a més de rastrejar el transport de contaminants en les masses d'aigua a escala diària. La resolució aconseguida supera amb escreix la del monitoratge convencional o la dels models ambientals publicats fins a la data.
"El model demostra que els pesticides utilitzats de manera intensiva en el cultiu de l'arròs són arrossegats a través de l'aigua d'escorrentia i drenatge, de manera que contaminen els ecosistemes aquàtics del parc natural en poques hores després de la seua aplicació", Pablo Amador, investigador de l'ICBiBE
Ens altres qüestions, indica Pablo Amador, “el model demostra que els pesticides utilitzats de manera intensiva en el cultiu de l'arròs són arrossegats a través de l'aigua d'escorrentia i drenatge, de manera que contaminen els ecosistemes aquàtics del parc natural en poques hores després de la seua aplicació”. A més, els compostos amb major risc per als organismes aquàtics del parc són els fungicides Azoxistrobin i Difenoconazol, i l'herbicida MCPA. Segons apunta Andreu Rico, “les zones amb major risc d'exposició es localitzen en el sud del llac, on confluïxen aigües de retorn agrícola amb altes càrregues contaminants”.
L'estudi científic, en el qual també participen Yasser Fuentes-Edfuf (Universitat Institut d'Empresa) i Claudia Martínez-Megías (Tragsatec), també conclou que durant la campanya de cultiu s'han detectat mescles de fins a cinc pesticides que superen el llindar de risc simultàniament en el llac i que el risc màxim s'aconseguix el mes d'agost, amb nivells que poden provocar efectes crònics en fins al 40 % de les espècies aquàtiques del llac. “Este fet demostra que la contaminació va més enllà dels arrossars i que afecta a tot el sistema aquàtic del Parc Natural”, indica Andreu Rico.
Font: UV Notícies