El treball és fruit de la col·laboració entre els grups d'investigació SYMBIOGENE- GIUV2016-330 (Simbiosi, diversitat i evolució en líquens i plantes: biotecnologia i innovació) i PHOTOBIONTECH--GIUV2016-274 (Biodiversitat i Biotecnologia de microalgues liquèniques), els dos adscrits a la Universitat de València. SYMBIOGENE està dirigit està dirigit per la professora Eva Barreno, catedràtica emèrita de Botànica i investigadora en el Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE); i PHOTOBIONTECH, pel professor Pedro Carrasco, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i investigador en l'Institut Universitari d'Investigació en Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED).
El projecte Trebouxmars ha demostrat que unes certes microalgues liquèniques, extretes de líquens terrestres, poden sobreviure a les condicions extremes de Mart i ser cultivades per a produir oxigen, nutrients i compostos útils per a futures missions humanes al planeta roig. Actualment, el projecte es troba en una fase avançada de caracterització. “Ja disposem d'una sèrie de microalgues capaces de continuar creixent després d'haver estat exposades durant 72 hores a condicions simulades de la superfície marciana”, assenyala Carrasco. “A més, hem analitzat el seu comportament a nivell metabolòmic i transcriptòmic en diferents ambients extrems. Ara estem aprofundint en les aplicacions biotecnològiques que això pot oferir”.
"Ja disposem d'una sèrie de microalgues capaces de continuar creixent després d'haver estat exposades durant 72 hores a condicions simulades de la superfície marciana"
Des d'una perspectiva a llarg termini, el cultiu de microalgues en Mart s'albira com una possibilitat realista. “No resultaria desficaciat imaginar cultius de microalgues en Mart, encara que el més realista seria fer-ho en instal·lacions controlades amb baixos requeriments de nutrients”, aclarix Carrasco. “Podríem obtindre metabòlits valuosos i fins i tot utilitzar-les com a components alimentaris. Quant a l'oxigen, per descomptat que el produïxen en ser fotosintètiques, però dependrà de la nostra capacitat per a escalar els cultius”.
Més enllà de l'àmbit espacial, les microalgues de les Trebouxiaceae que colonitzen majorment hàbitats aeroterrestres, no els aquàtics, presenten un interés notable per la seua resiliència natural a condicions ambientals extremes i la seua capacitat de sintetitzar compostos amb possibles aplicacions en sectors com la farmacologia o la nutrició. “Estem parlant d'organismes amb un repertori metabòlic complex, altament adaptable, que pot tindre usos molt diversos, tant dins com fora del planeta Terra”, conclou Carrasco. Així mateix, estes cèl·lules eucariòtiques i simbionts tenen unes certes característiques biològiques molt noves: les membranes dels seus cloroplasts, mitocondris i citoplasmes no es desnaturalitzen. Això significa que poden recuperar la seua estructura i funcionament originals en un temps breu, la qual cosa estem estudiant amb metodologies de la biologia cel·lular, destaca Barrina.
“No resultaria desficaciat imaginar cultius de microalgues en Mart, encara que el més realista seria fer-ho en instal·lacions controlades amb baixos requeriments de nutrients”
El projecte TREBOUXMARS, sorgit en el marc de la Plataforma d'Innovació en Espais Oberts de l'ESA, reforça el paper de la ciència espanyola en l'avantguarda de la investigació en astrobiologia i biotecnologia espacial. L'estudi ha sigut finançat per l'Agència Espacial Europea (IDEA I-2021-05232), el Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya (PID2021-127087NB-I00) i la Generalitat Valenciana (PROMETEU/2021/005).