Les dades obtingudes mostren que la presència humana té efectes directes sobre l’ecologia de les aus rapinyaires, fins i tot quan no hi ha una interacció directa. “Abans pensàvem que les àguiles simplement ignoraven les persones al bosc, però el seguiment per GPS demostra just el contrari”, explica López-López en l’article. Segons l’investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), situat a l’àrea cientificoacadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), l’augment de visitants als espais naturals durant els caps de setmana i els dies festius obliga aquestes aus a ampliar les seues àrees de campeig i a invertir més energia en la cerca d’aliment.
Un dels efectes més preocupants és l’impacte sobre la reproducció. La pertorbació continuada pot provocar l’abandonament dels nius i reduir l’èxit reproductiu d’espècies ja amenaçades. “Si hi ha massa activitat humana durant l’època de cria, algunes aus arriben a abandonar la reproducció i, a més, els resulta més difícil caçar perquè també s’altera el comportament de les seues preses”, assenyala l’investigador de la Universitat de València.
“Gràcies a l’ús de la telemetria GPS d’alta resolució ara podem conéixer les causes de mortalitat i el comportament d’aquestes espècies de manera totalment objectiva”, Pascual López-López, investigador de l’ICBiBE
L’ús de tecnologia GPS ha permés, a més, identificar amb precisió les principals causes de mortalitat. En el cas de l’àguila de panxa blanca a la Comunitat Valenciana, les dades revelen que l’electrocució i les col·lisions amb línies elèctriques són una de les amenaces més greus. “No érem conscients de la magnitud real del problema abans de disposar d’aquestes dades”, apunta López-López, que subratlla que aquesta informació ha sigut clau per a impulsar mesures correctores en col·laboració amb administracions i empreses elèctriques.
El professor Pascual López-López realitza les mesures a una femella d’àguila reial, amb la col·laboració de la tècnica Cristina Navarro Pérez, que s’encarrega de subjectar-la de manera segura a Castelló. La captura de l’exemplar va requerir 18 intents entre 2024 i 2025.
L’estudi també alerta sobre nous desafiaments derivats del desenvolupament d’infraestructures, com ara l’expansió de l’energia eòlica. Encara que l’investigador defensa la necessitat de la transició energètica, insisteix en la importància d’una planificació adequada: “Estic a favor de les energies renovables, però hem de pensar molt bé on i com s’implanten, perquè transformen el paisatge i poden tindre un cost molt elevat per a determinades espècies”.
“No érem conscients de la magnitud real del problema abans de disposar de dades precises sobre les causes de mortalitat”, Pascual López-López
La repercussió internacional d’aquest treball, recollit per The Guardian, posa en relleu la rellevància de la investigació que es desenvolupa en l’entorn del Parc Científic de la Universitat de València i la seua contribució al disseny d’estratègies de conservació basades en evidència científica, orientades a compatibilitzar l’ús humà del territori amb la protecció de la biodiversitat.
Font: The Guardian
Fotografies: Roberto García-Roa
Vídeos relacionats al canal de YouTube del Parc Científic de la Universitat de València