Un equip del Institut Cavanilles realitza el primer estudi a llarg termini sobre la ingesta de fem marí per part de la Tortuga bova (Caretta caretta) al Mediterrani. El treball ha contribuït al fet que la UE, mitjançant la Directiva Marc de l'Estratègia Marina, propose aquesta espècie com a sentinella de la contaminació ambiental.
Els fems marins, especialment els plàstics abocats al mar procedents de l'activitat humana, suposen una de les principals amenaces per als ecosistemes marins. La seua ingesta per part dels vertebrats que habiten en mars i oceans és un fenomen cada vegada més evident que afecta els ecosistemes comprometent la seua biodiversitat. Les tortugues marines consumeixen fem antropogènic en confondre’l amb aliments i, en casos severs, les deixalles poden bloquejar o estripar els seus tractes digestius causant-los la mort.
Un estudi de la Unitat de Zoologia Marina de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe), en el Parc Científic de la Universitat de València, ha quantificat la ingesta de deixalles marines en tortugues boves recol·lectades al llarg de 20 anys (1995-2016) en aigües del Mediterrani occidental. Aquest treball, que ha anat desprenent resultats al llarg d'aquest període, ha contribuït al fet que la UE propose, en la seua Directiva Marc d'Estratègia Marina, l'ús de Caretta caretta com a sentinella o indicador de la contaminació ambiental del Mediterrani, una conca semitancada d'alta densitat demogràfica en tota la seua costa i un dels mars més contaminats del planeta.
La Unitat de Zoologia Marina (UZM), en col·laboració amb la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, coordina des de fa tres dècades la xarxa d'atenció a varaments de cetacis i tortugues marines a la Comunitat Valenciana. “Això ha permés obtindre valuosíssimes sèries temporals de dades que han possibilitat estudis a llarg termini relacionats amb la biologia i la conservació d'aquestes espècies en les nostres aigües”, comenta Jesús Tomás, investigador de la UZM i responsable de la coordinació del projecte europeu INDICIT per al Mediterrani espanyol, que avalua l'impacte del fem en tortugues marines i biota en aigües europees de l'Atlàntic i del Mediterrani. “Els estudis realitzats en períodes superiors a una dècada permeten detectar canvis en la biologia d'aquestes espècies, així com identificar i observar l'evolució de les diferents amenaces que les afecten”, afig.
El fet que la tortuga bova haja sigut descrita com a espècie d'alimentació generalista i oportunista la converteix en una excel·lent candidata a monitorar els fems del mar. Segons estudis de la Unitat de Zoologia Marina, “aquesta espècie s'alimenta de multitud d'invertebrats i vertebrats marins, com ara meduses, tunicats pelàgics i espècies de peixos i cefalòpodes descartades pels pescadors; quasi qualsevol element present en la columna d'aigua pot ser considerat com a presa potencial per a la tortuga bova, incloent, com no, els fems flotants”, explica J. Tomás.
Els últims resultats d'investigació d'aquest equip han sigut recentment publicats en la revista Environmental Pollution (Elsevier), i conclouen que la ingestió de macroplàstics ha disminuït lleugerament al llarg de l'última dècada en aigües valencianes. “Aquest fet podria deure’s més a un canvi d'hàbitat i de dieta de les tortugues –ja que ara freqüenten aigües costaneres– que a un descens real de fems en el mar”, assenyala Francesc Doménech, primer signant de l'article en Environmental Pollution.
A més d'en tortugues marines, la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat de València ve també estudiant la presència i els efectes dels microplàstics en dofins i altres espècies de peixos. La UZM ha coordinat per al Mediterrani espanyol el projecte europeu INDICIT, i participa també en el projecte INTERREG MEDSEALITTER sobre l'estandardització de diferents tècniques per al mostreig i quantificació dels fems marins al Mediterrani.
Referència: Two decades of monitoring in marine debris ingestion in loggerhead siga turtle, Caretta caretta, from the western Mediterranean. F.Domènech, F.J.Aznar, J.A.Raga, J.Tomás. Environmental Pollution, 244: 367-378
https://doi.org/10.1016/j.envpol.2018.10.047).