L'Institut de Ciència Molecular (ICMol), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València, va obrir el divendres 13 de desembre la XXIII edició de la seua Jornada Científica amb l'habitual balanç sobre l'estat d'aquest centre d'investigació reconegut com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu. El programa, que abasta tres conferències i finalitzarà aquesta vesprada amb una taula redona sobre innovació disruptiva i planificació tecnològica, ha posat sobre la taula els últims avanços en diferents camps de la nanociència i ha retut homenatge al químic Miguel Ángel Alario, mort recentment i sempre pròxim al ICMol.
El vicerector d'Investigació de la Universitat de València, Carlos Hermegildo, el director general de Ciència i Investigació, Rafael Sebastián, el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, i el director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), Eugenio Coronado, han obert aquest matí la XXIII edició de la jornada científica que el centre celebra cada any des de la seua creació en el 2000. L'acte ha tingut lloc en el Jardí Botànic de la Universitat de València.
Com en cada edició, la trobada ha repassat l'estat d'aquest institut de recerca reconegut com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu i ha posat sobre la taula, en to d'alta divulgació, els últims avanços en diferents camps de la nanociència. Per a això ha comptat amb les conferències de Wolfgang Parak (Universität d’Hamburg), Ramón Martínez Máñez (Universitat Politècnica de València) i Marisol Martín-González (CSIC), així com amb la taula redona ‘Disruptive Innovation or Technological Planning? Integrating Science, Economics, and Politics’, que tancarà aquesta vesprada la jornada a l’Auditori Cavanilles del Botànic.
Amb 18 grups d'investigació, 81 tesis doctorals en curs, 145 publicacions a l'any, 7 ajudes ERC en vigor i una plantilla de 316 persones de 35 països –145 dones i 171 homes–, l’ICMol es destaca com l'institut líder en Física i el segon en Química segons el Nature Index, tot reforçant la posició de la Universitat de València en un segon lloc entre les universitats espanyoles en Química. En 2024, l'institut ha comptat amb finançament per valor de més de 14 milions d'euros –3,1M € per a projectes europeus, 6,2M € nacionals i 3,6M € locals– en les seues diferents línies d'investigació –materials funcionals avançats, espintrònica molecular, electrònica molecular i disseny molecular de biomaterials–, a més de fons per a transferència (més de 500.000 €)
“A l’ICMol convergeixen l'excel·lència científica i una marcada vocació per la innovació i la creativitat”, ha dit el director del centre, Eugenio Coronado, per a introduir el balanç anual d'un institut presentat en els seus tres vessants: com a centre d'excel·lència en nanociència molecular, com a centre d'excel·lència en química, física i ciència de materials, i com a centre europeu per a l'educació superior.
Amb 18 grups d'investigació, 81 tesis doctorals en curs, 145 publicacions a l'any, 7 ajudes ERC en vigor i una plantilla de 316 persones de 35 països –145 dones i 171 homes–, l’ICMol es destaca com l'institut líder en Física i el segon en Química segons el Nature Index, tot reforçant la posició de la Universitat de València en un segon lloc entre les universitats espanyoles en Química. En 2024, l'institut ha comptat amb finançament per valor de més de 14 milions d'euros –3,1M€ per a projectes europeus, 6,2M€ nacionals i 3,6M€ locals– en les seues diferents línies d'investigació –materials funcionals avançats, espintrònica molecular, electrònica molecular i disseny molecular de biomaterials–, a més de fons per a transferència –més de 500.000€–, segons ha explicat Coronado al llarg de la seua exposició. El director de l’ICMol ha volgut, a més, posar l'accent en la capacitat dels instituts d'investigació per a impulsar la innovació, “alguna cosa que també pot fer-se des de la ciència bàsica, com està demostrant aquest centre la investigació del qual ha generat ja dos spin-offs”.
“La ciència és fonamental per a la presa de decisions en tots els sentits, tant per a l'administració com per a les empreses, i el govern valencià té clar l'èmfasi que ha de posar en matèria de transferència de coneixement a la societat i a la indústria”, ha dit el director general de Ciència i Investigació, Rafael Sebastián. Rafael Ibáñez, degà de la Facultat de Química, ha apostat per la cooperació amb els instituts d'investigació i centres singulars de la UV, “com una manera de garantir les oportunitats de desenvolupament científic i professional dels seus egressats”.
Per part seua, el president de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, ha posat en valor l'excel·lència científica de l’ICMol i ha encoratjat els seus investigadors i investigadores a aspirar als Premis Jaume I, que amb un jurat format per personalitats científiques consagrades, en la seua majoria premis nobel, són probablement els guardons de major reconeixement científic a Espanya.
L'acte ha recordat les figures del catedràtic de la UV Miguel Julve i del químic i empresari Miguel Burdeos, morts aquest 2024, i ha retut homenatge al científic Miguel Ángel Alario, qui va ser catedràtic de química inorgànica de la Universitat Complutense de Madrid i Premi Rei Jaume I 1991, mort el mes d'agost passat.