Dos equips d’investigació de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), centre d’investigació del Parc Científic de la Universitat de València, i la Universitat Jaume I de Castelló han desenvolupat un material i el seu mètode d’obtenció basat en estructures metal·loorgàniques de modulació multivariant (MOF, per les seues sigles en anglés) que pot emprar-se com a catalitzador, preferentment en la conversió de CO₂ en formiat. El formiat de sodi, per exemple, s’utilitza en la conservació d’aliments o en les operacions de desgel als aeroports
El nou material presenta diversos avantatges tècnics, com una activitat millorada respecte de les estructures metal·loorgàniques convencionals, una alta selectivitat en la conversió de CO₂ en productes d’interés industrial, la possibilitat de modular propietats estructurals i funcionals, la reducció dels costos energètics o el seu potencial d’adaptació a diferents metalls, moduladors i aplicacions catalítiques.
El material, validat a escala experimental en l’entorn de laboratori i protegit mitjançant una sol·licitud de patent espanyola, busca la col·laboració d’empreses per al desenvolupament i l’adaptació de la tecnologia a aplicacions particulars mitjançant acords específics i un posterior acord de llicència. La tecnologia està alineada amb les estratègies de descarbonització i economia circular, i existeix una possible escalabilitat del mètode de síntesi per a aplicacions industrials.
La invenció és especialment interessant per a sectors com la indústria química i petroquímica, les tecnologies de captura, ús i valorització de CO₂, la catàlisi i els processos catalítics avançats, l’energia i els processos químics sostenibles, els productes químics de valor afegit a partir de matèries primeres renovables o els materials avançats i nanomaterials funcionals.
La invenció és especialment interessant per a sectors com la indústria química i petroquímica, les tecnologies de captura, ús i valorització de CO₂, la catàlisi i els processos catalítics avançats, l’energia i els processos químics sostenibles, els productes químics de valor afegit a partir de matèries primeres renovables o els materials avançats i nanomaterials funcionals
L’equip investigador està format pel grup Defect Engineering of Reticular Advanced Materials (DREAM), que dirigeix Isabel Abánades Lázaro i s’integra en l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), ubicat a l’àrea cientificoacadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV). També hi participa la investigadora de l’ICMol Carmen Rosales Martínez.
Al capdavant de la investigació de totes dues universitats es troba Marcileia Zanatta, del grup Materials per a la Producció Sostenible Avançada (MASP) de l’Institut de Materials Avançats (INAM) i del Grup de Materials Moleculars del Departament de Química Física de la Universitat Jaume I de Castelló, i també hi participa Vitória Gonçalves Santos Souza Pina.
La investigació realitzada per a aconseguir aquest nou material ha sigut finançada per la Fundació La Caixa, gràcies a la beca postdoctoral Junior Leader obtinguda per la investigadora Marcileia Zanatta (LCF/BQ/PR24/12050016), i pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats mitjançant un Projecte de Generació de Coneixement (PID2023-148580NA-I00) liderat per Isabel Abánades.
No et perdes l’entrevista amb Isabel Abánades en la nostra secció Nosaltres STEM
Font: Web UV Notícies
Entrades recents