L'estudi, publicat en les revistes Journal or Archaeological Science Reports i Journal of Cultural Heritage, també destaca que les anàlisis mostren el vincle entre la composició del pigment roig (elaborat amb aglutinants com a llet, grassa animal o resines) i les diferents etapes de l'art rupestre de l'arc mediterrani.
Els investigadors del grup ArchaeChemis (UV) Gianni Gallello i Mirco Ramacciotti, firmants dels dos articles científics, han explicat que, utilitzant una ferramenta de baix cost, es poden identificar diferències en els motius pictòrics relacionades amb les quals s'havien vist amb l'analítica de rajos X portàtil, si bé amb menor resolució. La possibilitat d'apreciar diferents tipus de degradació de les pintures suggerix que la tècnica podria ser utilitzada com a mètode de revisió i de cribratge, abans de fer un altre tipus d'analítiques i per a decidir més detalls adequats a l'analítica.
La importància d'esta metodologia residix en la innovació, que no és invasiva al no alterar les pintures rupestres, i al mateix temps, s'estudia l'alteració de les parets rocoses i les limitacions de la detecció per rajos X. “Esta tècnica obri nous camins per a redefinir els horitzons estilístics de l'art rupestre de l'arc mediterrani”, conclou Gallello.
Per a la investigació, es van utilitzar les dades colorimètriques que va capturar el telèfon intel·ligent en l'abric amb pintures llevantines. Tenint en compte la grandària mitjana-gran de les imatges, el seu estil naturalista i les proporcions anatòmiques precises; s'han detectat variacions en el seu disseny, depenent de la proporció entre el tors i les cames i del grau de modelatge de la musculatura de les figures representades. Han constatat tres variants estilístiques en el Cocó de la Gralla, confirmades gràcies a l'enfocament analític.
Esta anàlisi ha sigut dut a terme per investigadors, a més d'ArchaeChemis i del CNRS francés, per investigadors de la Universitat de València pertanyents al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, al de Química Analítica i a l'Institut de Ciència dels Materials (ICMUV), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic UV (PCUV). També han participat el Centre de Desenvolupament Rural-Museu de la Pauma del Mas de Barberans i el Servici Geològic de Bèlgica i la investigació compta amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el marc de les actuacions de conservació i estudi de l'art rupestre en l'àmbit català.
Medició amb smartphone. Foto: UV Notícies
Font: UV Notícies