L'article, realitzat en el marc de la col·laboració KM3NeT, analitza les dades obtingudes pel telescopi submarí de neutrins ORCA, situat en el fons de la mar Mediterrània, amb l'objectiu de detectar possibles signes de decohèrencia quàntica en els neutrins. Este fenomen, predit per algunes teories de gravetat quàntica, podria alterar el patró d'oscil·lacions d'estes partícules, actuant com un senyal observable del comportament quàntic de l'espaitemps.
“Algunes teories suggerixen que el neutrí no és un sistema aïllat, sinó que pot interactuar amb les fluctuacions quàntiques de l'entorn”, explica Nadja Lessing, que realitza la seua tesi en el grup d'investigació VEGA, sota la direcció dels doctors Rebecca Gozzini i Alfonso García Soto, investigadors del programa GenT de la Generalitat Valenciana. Este grup d'investigació forma part de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), que es troba en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València, a més de ser centre mixt del CSIC i la Universitat de València.
L'anàlisi de més de 500 dies de dades, equivalents a una exposició de 433 kilotones-any, no ha mostrat senyals clars de decoherència, però sí ha permés establir noves restriccions a la intensitat d'estos efectes. "Si la gravetat quàntica influïx en els neutrins, ho fa amb una intensitat inferior a la que els nostres instruments actuals poden detectar", assenyala Lessing.
"Descobrir la decohèrencia en els neutrins seria una fita enorme. La comunitat científica està cada vegada més interessada en este tema, ja que la decoherència podria ser una dels pocs senyals observables de la gravetat quàntica", Nadja Lessing, estudiant de doctorat de l'IFIC
Malgrat no haver trobat encara proves concloents, l'interés per estos experiments seguix en augment. "Descobrir la decoherència en els neutrins seria una fita enorme", afig Lessing. "La comunitat científica està cada vegada més interessada en este tema, ja que la decoherència podria ser una dels pocs senyals observables de la gravetat quàntica".
Després d'entrevistar a Nadja Lessing, el SISSA Medialab, servici de comunicació científica vinculat a un dels centres d'investigació més reconeguts d'Europa, va emetre un comunicat de premsa sobre el treball. La notícia va ser arreplegada per influents plataformes de divulgació com PHYS ORG i Universe Space Tech, ampliant el seu impacte més enllà de l'àmbit acadèmic.
L'impacte del treball també es reflectix en el reconeixement per part de JCAP, una revista científica de referència internacional en física teòrica, astropartícules i cosmologia, publicada per IOP Publishing en col·laboració amb l'Institut Internacional d'Estudis Avançats (SISSA). JCAP publica en accés obert estudis innovadors tant teòrics com experimentals, i destaca només aquells articles d'especial rellevància per a la comunitat científica.
Per a Nadja Lessing, liderar este treball ha sigut una experiència transformadora: “Liderar esta anàlisi en una etapa tan primerenca de la meua carrera ha suposat un gran repte en molts aspectes, no sols en termes de la complexitat de la física, sinó també en haver de presentar i explicar els resultats a nivell internacional” afirma.
Este estudi reforça la importància dels neutrins com a ferramentes per a explorar els límits de la física moderna i obri noves vies per a futures investigacions en el camp de la gravetat quàntica i consolida a Nadja Lessing com una jove investigadora amb una prometedora carrera per davant.
Font: IFIC
No et perdes l'entrevista de Nosaltres STEM amb la directora de l'IFIC, Nuria Rius