El professor d'investigació Juan José Hernández-Rey, membre del grup VEGA (Valencia Experimental Group of Astroparticles) en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), ha contribuït com a assessor internacional en el procés de selecció de les Grans Infraestructures d'Investigació (GII) en les quals Alemanya participarà de manera prioritària en els pròxims anys. Hernández-Rey va ser convidat pel Consell Alemany de Ciències i Humanitats (Wissenschaftsrat) a formar part del grup d'experts en astronomia i astrofísica que va avaluar els projectes en eixa àrea.
El Ministeri Federal d'Investigació, Tecnologia i Espai d'Alemanya (BMFTR, per les seues sigles en alemany, antigament, BMBF) va iniciar en 2024 un procés per a prioritzar les futures GII en les quals Alemanya participarà. El BMFTR va anunciar el 15 de juliol de 2024 l'inici del procés, data en la qual es va obrir la convocatòria de sol·licituds, fixant-se la data de tancament el 25 d'octubre d'eixe mateix any.
Un total de 32 projectes van entrar en la fase d'avaluació, secundats per un total de 56 institucions alemanyes, de les quals 19 eren d'educació superior, i 37 de caràcter no universitari. La suma total sol·licitada va ascendir a 8.500 milions d'euros.
"La confecció en el nostre grup de treball d'una shortlist des del punt de vista cientificotècnic ha exigit una detallada discussió de les qualitats de cada projecte en quatre dimensions prèviament establides: potencial científic, aprofitament científic, rellevància per a Alemanya com a centre científic i viabilitat científica i tècnica", Juan José Hernández-Rey, investigador de l'IFIC
Un requisit dels projectes per a ser inclosos en el procés de priorització va ser que els costos d'instal·lació (sense comptar els costos d'operació) ascendiren almenys a 50 milions d'euros per infraestructura. Per a les infraestructures d'investigació en humanitats i ciències socials el llindar es va establir en 20 milions d'euros. A més, es va exigir que els projectes anaren verdaders salts qualitatius en investigació, no millores d'infraestructures ja existents. També es va demandar que els estudis previs tingueren el grau de maduresa suficient perquè la infraestructura proposada poguera ser implementada en els pròxims quatre anys.
"La confecció en el nostre grup de treball d'una shortlist des del punt de vista cientificotècnic ha exigit una detallada discussió de les qualitats de cada projecte en quatre dimensions prèviament establides: potencial científic, aprofitament científic, rellevància per a Alemanya com a centre científic i viabilitat científica i tècnica. No ha sigut certament un procés senzill, a causa de l'altíssima qualitat de les propostes rebudes", afirma el Prof. Hernández-Rey.
Els projectes presentats es van sotmetre a un procés de revisió que va constar de tres línies d'avaluació paral·leles dutes a terme per tres comissions distintes: una avaluació científica dirigida pel Consell Alemany de Ciències i Humanitats (Wissenschaftsrat), que es va centrar en les quatre dimensions anteriorment esmentades, una avaluació de costos i riscos en la qual es va considerar la solidesa dels plans de gasto i dels conceptes a finançar al llarg de tot el cicle de vida de la GII, i un estudi del potencial d'innovació i transferència de les sol·licituds. Es va utilitzar una idea integral de transferència per a avaluar l'impacte potencial dels projectes, més enllà del seu potencial científic per a Alemanya com a país membre de la Unió Europea. Esta idea de transferència va abastar no sols l'impacte social i les contribucions a la planificació i transformació futures, sinó també les contribucions previstes dels projectes a la independència tecnològica d'Alemanya i Europa.
No et perdes este vídeo de Juan José Hernández-Rey en el PCUV
En breu, el BMFTR anunciarà les següents etapes del procés i les seues implicacions concretes en el desenrotllament de les GII alemanyes. Encara que la inclusió en la llista no implica un compromís de finançament, sí que indica la prioritat atorgada a estos projectes des de la perspectiva de la política d'investigació i la seua contribució al funcionament del sistema científic alemany.
El Prof. Juan José Hernández-Rey és també membre del Consell Científic del CNRS, el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França, forma part del Comité d'Experiments del LHC del CERN, en el qual és Lead Referee per a l'experiment ATLAS i és membre del Consell Científic d'HERMES, un dels projectes interdisciplinaris del programa InIdEx (Iniciatives d'Excel·lència) de la Universitat Paris Cité, que involucra als instituts parisencs IPGP, APC i AIM.
"Ha sigut un procés d'avaluació molt minuciós i sistemàtic, que marcarà les prioritats d'Alemanya en qüestió de grans infraestructures d'investigació en els pròxims anys", conclou Hernández-Rey.
Font: IFIC