Un equip de l'Institut ITACA de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de València (UV), ha desenrotllat una metodologia que permet calcular les emissions de gasos contaminants generades pel trànsit en cada carrer de la ciutat de València, hora a hora. El sistema combina informació arreplegada pels sensors de trànsit ja instal·lats a la ciutat amb models d'emissió estandarditzats i reconeguts a nivell internacional.
Gràcies a este treball, ha sigut possible identificar les zones més afectades per la contaminació derivada del trànsit. Així, les zones més contaminades són els accessos nord (Av. de Catalunya, Av. Germans Machado) i oest (Av. del Cid, entrada per Tres Forques) de la ciutat. També destaquen pels seus alts nivells d'emissions altres vies amb gran densitat de trànsit com les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta.
L'estudi constata una reducció progressiva de les emissions entre 2016 i 2021 a la ciutat de València. En eixe període, els contaminants com el monòxid de carboni i els compostos orgànics volàtils van disminuir més d'un 30%. Este descens s'associa a una menor presència de vehicles dièsel i a l'augment, encara limitat però creixent, de vehicles híbrids i elèctrics
Segons l'estudi, en 2021 el trànsit rodat va generar a València més de 600.000 tones de gasos d'efecte d'hivernacle, a més de contaminants com a òxids de nitrogen, monòxid de carboni, compostos orgànics volàtils i partícules en suspensió.
El mètode desenrotllat per l'equip de l'Institut ITACA de la UPV i l'IFIC permet avaluar l'impacte de la posada en marxa de noves mesures de mobilitat urbana sostenible. Com a exemple, l'equip de l'Institut ITACA va analitzar l'efecte de transformar un carril de trànsit en un carril bici en l'avinguda Regne de València. Després de la intervenció, les emissions en eixe tram es van reduir més d'un 45% durant les hores de major circulació.
“El model permet estimar de manera directa l'impacte de mesures concretes, amb un nivell de detall que fins ara no era possible. Això permet simular quines mesures tindrien major impacte en la reducció d'emissions i d'esta manera invertir els recursos disponibles de la manera més eficient possible”, destaca Edgar Lorenzo Sáez, investigador de l'institut ITACA.
A més, l'estudi de l'equip de la UPV i l'IFIC constata una reducció progressiva de les emissions entre 2016 i 2021 a la ciutat de València. En eixe període, els contaminants com el monòxid de carboni i els compostos orgànics volàtils van disminuir més d'un 30%. Este descens s'associa, segons es desprén de l'estudi, a una menor presència de vehicles dièsel i a l'augment, encara limitat però creixent, de vehicles híbrids i elèctrics.
Fins ara, el control de la qualitat de l'aire a València es basava en les dades de nou estacions fixes repartides per la ciutat. “Estes estacions no oferixen una imatge completa de la ciutat. El nostre sistema permet cobrir tota la ciutat, fins i tot carrers i barris on no hi ha estacions de mesurament directe”, destaca Jose Vicente Oliver, catedràtic de la UPV i investigador de l'institut ITACA.
“Esta capacitat d'anàlisi detallada és especialment útil per a planificar zones de baixes emissions, prioritzar intervencions en zones sensibles (com a centres escolars o sanitaris) i comprovar si determinades mesures desplacen la contaminació a altres àrees o franges horàries. Això assegura que una mesura no desplace les emissions d'una zona de la ciutat a una altra, provocant injustícies ambientals”, afig Javier Urchueguía, catedràtic de la UPV i investigador de l'institut ITACA.
"Les tècniques actuals d'anàlisis de dades han sigut clau per a depurar, validar i estructurar l'enorme quantitat d'informació generada pel sistema de gestió del trànsit. Gràcies a això, ha sigut possible estudiar l'impacte del trànsit en la contaminació urbana amb una resolució espacial i temporal sense precedents, identificant amb precisió els punts crítics d'emissions”, Miguel García Folgado, investigador de l'IFIC
L'IFIC ha col·laborat en el tractament de les dades arreplegades per les més de 3.500 espires electromagnètiques distribuïdes per la ciutat per a mesurar la intensitat de pas de cotxes, bicicletes i patinets. “Les tècniques actuals d'anàlisis de dades han sigut clau per a depurar, validar i estructurar l'enorme quantitat d'informació generada pel sistema de gestió del trànsit”, explica Miguel García Folgado, investigador de l'Institut de Física Corpuscular. “Gràcies a això, ha sigut possible estudiar l'impacte del trànsit en la contaminació urbana amb una resolució espacial i temporal sense precedents, identificant amb precisió els punts crítics d'emissions”.
Per a dur a terme este estudi, l'equip de la UPV i l'IFIC va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de València, que va facilitar l'accés a les dades del sistema de gestió del trànsit, i el finançament de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en el marc del projecte AVI AirLuisa.
Font: IFIC