SUNRISE III és un observatori solar dedicat a la investigació dels processos clau que regeixen la física del camp magnètic i els fluxos de plasma en l'atmosfera solar inferior. Aquests processos són essencials per a comprendre fenòmens solars que afecten el medi ambient de la Terra, com per exemple les tempestes solars.
Encara que els actuals observatoris terrestres compten amb una àmplia gamma d'instruments capaços d'estudiar la superfície del Sol en els rangs visible i infraroig, fins ara no era possible combinar aquestes observacions amb les de l'ultraviolat pròxim, ni mantindre-les durant llargs períodes a causa de les turbulències de l'atmosfera terrestre. Salvar aquest obstacle era important per a l'astrofísica, ja que permetrà als equips de recerca observar l'evolució dels fenòmens solars, des de la superfície fins a les capes externes del sol, millorant així la seua comprensió.
En aquest context, SUNRISE III, que viatja a bord d'un globus estratosfèric llançat des de Suècia a uns 37 km d'altura, esdevé el primer observatori a obtindre dades espectropolarimétriques de manera simultània en l'ultraviolat pròxim, el visible i l'infraroig, amb resolucions espacials i temporals sense precedents.
“L'èxit d'aquesta operació és la precisió de les mesures dels instruments, que permeten obtindre dades fins ara inimaginables sobre fenòmens físics que encara no podem comprendre”, comenta Esteban Sanchis, catedràtic d'Enginyeria Electrònica i responsable de l'equip de la Universitat de València (UV) en SUNRISE III. “La qualitat que proporcionen aquestes eines pot ajudar no sols a establir una relació entre els fenòmens que ocorren en el Sol i la seua repercussió en la Terra, sinó també a afinar models de predicció”, especifica Julián Blanco, investigador de l’Image Processing Laboratory (IPL, UV) i membre de l'equip multidisciplinari de Sanchis.
Al llarg dels pròxims mesos, l'equip científic analitzarà la informació recopilada durant el vol de 6,5 dies del globus per a tractar, en un futur pròxim, de contribuir a desentranyar nous misteris sobre el funcionament del Sol.
La tecnologia
La missió estratosfèrica SUNRISE III, l'exitós vol de la qual va tindre lloc del 10 al 16 de juliol passats, ha comptat amb tres instruments singulars, fonamentals per a l'observació simultània i per a l'èxit de la missió: el magnetògraf TuMag (Tunable Magnetograph), un instrument capaç de mesurar amb alta precisió el camp magnètic solar visible, d'una banda; i d'altra banda els espectropolarímetres SCIP (Sunrise Chromospheric Infrared SpectroPolarimeter) i SUSI (Sunrise UV Sprectropolarimeter Imager), centrats en l'infraroig i l'ultraviolat, respectivament, dissenyats per a estudiar capes superiors de l'atmosfera solar sota la responsabilitat d'Observatori Nacional del Japó i del Max Planck a Alemanya.
En el desenvolupament de TuMag i SCIP, dins del marc del consorci per a la participació espanyola que coordina l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA), la UV ha jugat un destacat paper. “Des de la Universitat de València hem assumit responsabilitats que són clau per al disseny mecànic, així com per a l'anàlisi estructural de les unitats electròniques de TuMag i SCIP”, comenta Esteban Sanchis. “També hem desenvolupat els circuits electrònics de conversió i distribució de potència per a tots dos instruments, i col·laborat en activitats relacionades amb la compatibilitat electromagnètica de la missió per a garantir l'operativitat dels equips”, afig el científic.
Cal recordar que la Universitat de València ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de les missions SUNRISE I, en 2009, i SUNRISE II, en 2013. En l'actualitat, després del vol de SUNRISE III, la institució acadèmica participa en la reducció i preparació de les observacions realitzades facilitant una anàlisi més precisa per a l'exploració de l'estructura dinàmica de les capes solars, i reforça així la seua posició com a referent en física solar i enginyeria aeroespacial.
Des de la seua primera edició, les missions SUNRISE han generat importants avanços en la física solar, amb més de 100 publicacions científiques derivades dels vols. SUNRISE III promet continuar amb aquest llegat, proporcionant una visió sense precedents de l'estratificació en altura de l'atmosfera solar, des de les capes més profundes fins a la cromosfera.
A més de la Universitat de València i l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA), formen part del consorci espanyol l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). El consorci està coordinat per l'astrofísic del CSIC en l’IAA David Orozco.
SUNRISE III és una col·laboració entre el Max-Planck-Institut für Sonnensystemforschung, de Gotinga (Alemanya), com a institució principal; l’Applied Physics Laboratory de la Johns Hopkins University, de Laurel (Maryland, els EUA); el National Astronomical Observatory of Japan, de Tòquio (el Japó); l’Institut für Sonnenphysik, de Friburg (Alemanya), i el consorci espanyol agrupat dins la Xarxa Espanyola de Física Solar Aeroespacial (S3PC).
La destacada aportació amateur
El globus aerostàtic de SUNRISE III també transportava l'instrument IRIS-2, una càmera de vídeo i imatges creada per un equip espanyol format per astrònoms aficionats, enginyers i tècnics. Aquest dispositiu segueix el llegat del seu predecessor, IRIS-1, que va volar en SUNRISE II l’any 2013. El seu principal propòsit és proporcionar imatges per a la comunicació i divulgació científica, a més de contribuir al monitoratge i millora de les interfícies mecàniques i el sistema de control de l'observatori durant tot el procés: des del llançament fins a la recuperació. L'equip va aconseguir registrar detalls extraordinaris, demostrant la capacitat d'un grup d'apassionats aficionats i amics, de contribuir significativament a una missió de tan alt nivell científic.
Font: UV Notícies