Esta investigació mostra les primeres evidències d'emissió del doll relativista (una enorme estructura de forma quasi cilíndrica, formada per material que està sent expulsat a altes velocitats des dels voltants del forat negre) directament amb l'anell de llum, aportant informació sobre com naix el doll relativista des dels voltants de l'horitzó de successos. Estos nous resultats, publicats hui dimarts en la revista Astronomy & Astrophysics, llancen nova llum al problema de com es comporten la matèria i l'energia en els voltants d'esta mena de forats negres.
“Estos resultats confirmen el que ja havíem aprés de M87*, gràcies a l'EHT, però també ens plantegen noves i fascinants preguntes sobre la Física en la rodalia dels forats negres”, comenta Iván Martí-Vidal, membre de l'EHT, investigador de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València (OAUV), situat en l'àrea científic-acadèmica del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) i professor del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.
A una distància d'uns 55 milions d'anys-llum, en el cor de la galàxia M87 habita un forat negre supermasiu de més de 6000 milions de masses solars. L'EHT va fer pública la primera imatge del forat negre de M87 a l'abril de 2019. Aquella imatge corresponia a observacions preses en 2017. Ara, combinant estes dades amb noves observacions preses en 2018 i 2021, els astrònoms de l'EHT han fet el següent pas cap a la comprensió de com funcionen i canvien els camps magnètics prop de l'horitzó de successos.
“Estos resultats confirmen el que ja havíem aprés de M87*, gràcies a l'EHT, però també ens plantegen noves i fascinants preguntes sobre la Física en la rodalia dels forats negres”, comenta Iván Martí-Vidal, membre de l'EHT i investigador de l'OAUV
“Una cosa remarcable d'estos resultats és que, mentres l'anell de llum ha mantingut la seua grandària al llarg dels anys (confirmant la Relativitat General d'Einstein) els patrons de polarització sí han canviat molt”, declara Paul Tiede, astrònom del CfA (Harvard/Smithsonian) i coautor de l'article. “Això ens diu que el plasma magnetitzat que envolta al forat negre és de tot menys estacionari; és dinàmic i complex, la qual cosa posa al límit la predictibilitat dels nostres models teòrics”.
“Any rere any, estem millorant la xarxa de l'EHT, afegint nous telescopis i millorant la instrumentació i els algorismes” comenta Michael Janssen, professor assistent en la Universitat de Nijmegen i membre del comité científic de l'EHT. “Totes estes millores ens permeten afinar molt estos nous resultats, que segurament ens mantindran ocupats molt de temps”.
Entre 2017 i 2021, el patró de polarització (bàsicament, la forma de la imatge polaritzada) de M87* ha canviat dràsticament. En 2018, es veuen oposats als de 2017 (és a dir, espirant en direcció contrària), per a tornar de nou a la direcció original en 2021. “Estos resultats, especialment el de 2018, van ser totalment inesperats”, comenta Jongho Park, de la Universitat de Kyunghee i membre de l'EHT.
No et perdes el vídeo d'Iván Martí-Vidal (OAUV) per a Expoinnova 2024
“Un canvi tan radical en l'estructura polaritzada pot apuntar cap a diverses causes, ja siga dins de la regió mateixa d'emissió, o relacionades amb algun embolcall canviant de plasma magnetitzat”, afirma Ezequiel Albentosa, estudiant de doctorat de la Universitat de València i membre de l'EHT.
A mesura que l'EHT continua expandint les seues capacitats observacionals, els nous resultats que es van obtenint no deixen de fascinar, tant als astrònoms (que estan aprofundint notablement en la comprensió de la dinàmica dels forats negres) com al públic general. “Estos resultats mostren com l'EHT està evolucionant cap a un observatori capaç, no sols de produir imatges sorprenents, sinó d'ajudar a construir una comprensió coherent i robusta de la física de forats negres”, sentència Mariafelicia De Laurentis, professora de la Universitat Federico II de Nàpols i científica del projecte EHT.
Font: UV Notícies