En l'acte, organitzat per les comissions d'Igualtat dels instituts d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), les ponents han destacat la importància de l'educació com a ferramenta fonamental per a superar el biaix de gènere, que descoratja a les xiquetes a estudiar carreres científiques, i la urgència d'implementar mesures de conciliació laboral
El divendres 7 de març, el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) va acollir la IX Jornada de les Dones en la Ciència, en el marc dels actes commemoratius del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona. L'esdeveniment, organitzat per les comissions d'Igualtat dels instituts d'investigació del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), va ser inaugurat per Pedro Carrasco, director del PCUV; Sylvia Martínez Gallego, vicerectora de la UV; Rosa Monchales, directora de la Unitat d’Igualtat de la UV; i Eugenio Coronado, director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMOL).
En la primera part, Pilar Goya Laza, investigadora de l'Institut de Química Mèdica (IQM – CSIC), va oferir una ponència amb caràcter històric sobre la dona i la química. La jornada va continuar amb una taula redona, "Dones en Ciència", en la qual van participar la investigadora Pilar Goya juntament amb Amparo López Rubio, directora de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA); Emilia Matallana Redó, catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de València i exdirectora de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio); i Berta Rubio Barroso, destacada experta en física nuclear experimental i ex vicedirectora de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC).
"Els hòmens continuen tenint un major suport dels seus supervisors i amb més recursos per a investigar. En canvi, les dones enfronten més assetjament i estrés", Pilar Goya, investigadora del CSIC, sobre les desigualtats persistents en la investigació científica
Un dels temes clau abordats durant la taula va ser el lideratge femení en l'àmbit científic. López Rubio va destacar la importància de fomentar el lideratge en les dones: “És una àrea que hem de potenciar. Les dones hem de trencar la barrera de preguntar-nos si serem capaces de dur a terme els projectes”. En esta mateixa línia, Matallana va reflexionar sobre com el lideratge no ha d'interpretar-se com una imitació de l'estil masculí. “M'han dit que soc molt mare en la meua manera de liderar, però jo els responia: Quin problema hi ha en això?”, va explicar.
La conciliació laboral i familiar va ser un altre dels temes abordats. Rubio va relatar una experiència personal: quan es va quedar embarassada, el seu cap li va preguntar per què anava a deixar el seu treball, ja que en eixe moment s'assumia que la carrera científica era incompatible amb la vida familiar. Matallana va coincidir que la maternitat té un impacte molt major en les dones que en els hòmens, subratllant la necessitat urgent de mesures de conciliació, com la creació de guarderies en empreses i universitats, una mesura que va qualificar com a “essencial”.
"El gran repte va ser assumir que no podia ser 100% eficient en tot", Emilia Matallana, catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular, reflexionant sobre l'autoexigència i la conciliació entre vida personal i professional
La discriminació laboral contra les dones continua sent una realitat, especialment en la investigació. Goya va assenyalar que els hòmens encara reben més suport dels seus supervisors i compten amb majors recursos per a investigar, mentres que les dones enfronten més assetjament, dificultats amb la conciliació i major estrés. Per part seua, Matallana va reconéixer que, encara que mai va patir una discriminació directa, l'autoexigència va ser un desafiament personal constant: “Jo mateixa em demanava explicacions i em comparava amb els meus companys. El gran repte va ser assumir que no podia ser 100% eficient en tot”. A més, Goya va animar a les estudiants a presentar-se a premis i guardons, ja que, segons ella, les dones solen sentir més pudor a l'hora de postular-se.
Com a ferramenta fonamental per a superar estos prejuís, les ponents van coincidir en la importància de l'educació. Rubio va lamentar la creixent disminució de dones en àrees com la física, assenyalant que existix un biaix social que descoratja a les xiquetes a optar per branques científiques. “És crucial començar a divulgar des dels col·legis”, va assenyalar. Matallana va afegir que és essencial que les jóvens compten amb referents actuals i “dones normals”, sense necessitat de recórrer a figures històriques com Marie Curie.
“El preu de la llibertat és l'eterna vigilància. És crucial vigilar que les coses no retrocedisquen i assegurar que hi haja una paritat vigilant”, Berta Rubio, exvicedirectora de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC)
Quant a les polítiques públiques, López va opinar que, encara que a vegades les mesures d'igualtat són excessives, la seua implementació continua sent fonamental per a evitar el rebuig, especialment entre els més jóvens. En este sentit, Goya va apuntar que les mesures proactives són necessàries, encara que sovint s'enfronten a obstacles, com la reticència d'algunes dones a postular-se a càrrecs només per a dones.
Rubio, per part seua, va defendre la necessitat de les quotes de gènere per a corregir els biaixos que afecten tant hòmens com a dones en formar equips. Encara que va considerar estes mesures com a “pegats”, va sostindre que l'objectiu a llarg termini és eliminar la necessitat de les quotes.
Les ponents van coincidir que, malgrat aconseguir-se avanços significatius en la representació de la dona en la ciència, persistixen desafiaments importants. En un context mundial cada vegada més polaritzat, les expertes van advertir que els avanços en igualtat podrien veure's amenaçats. “El preu de la llibertat és l'eterna vigilància. És crucial vigilar que les coses no retrocedisquen i assegurar que hi haja una paritat vigilant”, va concloure Rubio.
Reviu la jornada del Dia Internacional de la Dona en el PCUV
Con el apoyo de:
