El director del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), durant la seua intervenció, va posar l'accent en la problemàtica que existeix actualment a Espanya amb la transferència de coneixement. En este sentit, Pedro Carrasco va posar l'accent que "al científic mai se li ha exigit transferir, només escriure publicacions. I molts d'ells ja transfereixen, però ho fan fora del nostre país, on és més senzill. I a vegades es confon transferència amb emprenedoria, en moltes ocasions es dona en innovacions cap a l'empresa".
Juntament amb Carrasco van participar en la taula redona: 'La universitat, davant el canvi tecnològic', Juan Blaya, director del Departament Clínic de la Facultat d'Odontologia de la Universitat Europea de València; Salvador Coll, vicerector d'Innovació i Transferència de la Universitat Politècnica de València (UPV); David Cabedo, vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica de la Universitat Jaume I (UJI); i Consuelo García Tamarit, vicerectora de Docència i Innovació Educativa de la Universitat Internacional de València (VIU).
Juan Blaya (Universitat Europea de València), Salvador Coll, (Universitat Politècnica de València), Pedro Carrasco (Parc Científic Universitat de València), David Cabedo (Universitat Jaume I) i Consuelo García Tamarit (Universitat Internacional de València), al costat de Rafa Navarro (editor de D+I – L'ESPANYOL).
"Al científic mai se li ha exigit transferir, només escriure publicacions. I molts d'ells ja transfereixen, però ho fan fora del nostre país, on és més senzill. I a vegades es confon transferència amb emprenedoria, en moltes ocasions es dona en innovacions cap a l'empresa", Pedro Carrasco, director del PCUV
Així mateix, Carrasco va criticar que les normes no faciliten que es done la transferència. "La Llei d'Incompatibilitats del Sector Públic no deixa que un científic tinga més d'un 10% de l'empresa que crea. Estes traves, que venen des de la normativa, haurien d'abordar-se des de l'Administració", va incidir el director del PCUV.
Investigació, docència i gestió
Per part seua, Juan Blaya, va explicar que "els pilars fonamentals de qualsevol universitat són la investigació, docència i gestió. Les apostes per la digitalització van en estes direccions". En este sentit, Blaya va destacar que des de la Universitat Europea de València, en el camp de la docència, estan utilitzant "simuladors en realitat virtual i simuladors hàptics que treballen casos reals perquè els alumnes puguen practicar abans d'enfrontar-se al pacient".
Així, el vicerector d'Innovació i Transferència de la Universitat Politècnica de València (UPV), va detallar la seua "visió integral aplicada la transformació digital, la transició verda o qualsevol altre pol d'innovació que conduïsca a les ciutats". Per a això, esta universitat va fer un major recalcament en la formació especialitzada i la connexió amb l'empresa (1.500 ofertes d'ocupació gestionades cada any), generant més impacte amb la seua R+D en l'entorn (especialment entorn de la microelectrònica, la ciberseguretat o la IA). En el cas de David Cabedo, va detallar que "des de l'inici apostem per la digitalització. En la gestió, el 85% dels processos estan digitalitzats. En docència també apostem per la tecnologia, però és en les capacitats dels nostres grups d'investigació on som més fortes".
"Necessitem incorporar a empreses i organitzacions en els projectes d'investigació i formatius de l'educació. Les universitats pot ser que estiguem en la nostra bambolla, però les empreses també ho estan. Per això volem unir els nostres camins i és l'esforç que estem duent a terme", Consuelo García Tamarit, vicerectora de Docència i Innovació Educativa de la Universitat Internacional de València (VIU)
Finalment, la vicerectora de Docència i Innovació Educativa de la Universitat Internacional de València (VIU), va destacar que la seua universitat "ja és nadiua digital, per a nosaltres és una cosa amb la qual convivim constantment. Però no ho són els nostres estudiants, la mitjana d'edat és de 32 anys, persones que volen millorar la seua ocupabilitat i per això acudeixen a la universitat en línia, en eixa funció social que exercim". García Tamarit va proposar passar de la idea "del campus virtual a un ecosistema virtual d'aprenentatge, involucrant a molts més agents en el procés d'aprenentatge amb els estudiants. Necessitem incorporar a empreses i organitzacions en els projectes d'investigació i formatius de l'educació. Les universitats pot ser que estiguem en la nostra bambolla, però les empreses també ho estan. Per això volem unir els nostres camins i és l'esforç que estem duent a terme".