Després de dues edicions telemàtiques condicionades per la pandèmia, la Universitat de València acull, a partir d’aquest dilluns 27 de juny, el congrés d’astronomia europea més important, l’European Astronomical Society (EAS) Annual Meeting. Coordinada per l’Observatori Astronòmic (OA) de la Universitat de València i l’Institut de Física Corpuscular (IFIC-UV/CSIC), la reunió tindrà lloc al Palau de Congressos de València.
Amb més de 25 anys de tradició, la conferència de l’EAS espera la participació presencial de més de 1.700 persones, a més de les 200 inscrites per seguir virtualment el congrés. #EASValencia2022 ofereix 15 Simposis, 36 Sessions Especials, més de 600 ponències i 1000 ePosters.
Entre la programació de conferències plenàries destaca la participació de grans referents de l’astronomia actualment, com Michel Mayor i Didier Queloz, els descobridors del primer exoplaneta al voltant d’una estrella com el nostre Sol, que els va portar a conquistar el Premi Nobel de Física a 2019; o com Carme Jordi, catedràtica d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de Barcelona –membre del Gaia Science Team, òrgan assessor de l’ESA–, que aportarà informació sobre el satèl·lit Gaia, les dades del qual ja nodreixen el catàleg astronòmic en 3D de més d’un bilió d’estrelles. O com a Mª Teresa Fernández de Vega, exvicepresidenta del Govern d’Espanya i presidenta de la Fundació Mujeres por África, amb 10 anys de trajectòria promovent i donant suport al lideratge de dones africanes en tots els àmbits i, en aquest cas, en el de la formació i la investigació científica al camp de l’Astronomia, per posar-ne alguns exemples.
L’estudi dels exoplanetes, del Sol, de les onades gravitacionals, del forat negre present a la Via Làctica, l’exploració del Sistema Solar, o el problema de les constel·lacions de satèl·lits artificials que contaminen l’observació espacial, fet que dificulta el treball dels científics, seran temes que es debatran en aquest espai per a l’Astronomia destinat a estrènyer i millorar els vincles entre comunitats científiques, a ampliar-ne les connexions i a promoure les xarxes europees. El telescopi tan esperat James Webb (JWST, ESA-NASA-Canada), la primera imatge directa del forat negre central de la nostra Galàxia (consorci EHT), o la celebració dels 60 anys d’operació de l’Observatori Europeu Austral (ESO), completaran el programa.
A més de les sessions plenàries, el congrés contempla diversos simposis celebrats en paral·lel, així com sessions i reunions especials.
D’altra banda, el congrés acull el lliurament de diferents premis en el camp de l’Astronomia: el Premi Fritz Zwicky d’Astrofísica i Cosmologia, que recau en l’anterior presidenta de la Unió Astronòmica Internacional Ewine van Dishoeck; la medalla Tycho Brahe, el guanyador de la qual és l’astrofísic francès Jean-Luc Starck, o els premis MERAC a les millors tesis doctorals en astronomia, un dels quals recau en l’espanyola Núria Miret-Roig.
Programa lúdic i divulgatiu
La programació també inclou una conferència divulgativa i oberta al públic general, per part de Michel Mayor (Nobel de Física 2019), de la Universitat de Ginebra. La conferència titulada Uns altres móns en el cosmos? La cerca de planetes similars a la Terra i... potser formes de vida! serà el pròxim dimecres 29 de juny a les 19h en l’Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències. L’accés és lliure, prèvia inscripció.
En el seu aspecte més lúdic, el congrés comptarà amb l’actuació de la Muixeranga d’Algemesí, així com amb l’AstroRun, una carrera no competitiva de 6 km que discorrerà el dimecres 29 pels Jardins del Túria.
Aquesta trobada suposa un espai per intercanviar informació i avançar i millorar l’estudi en l’àmbit de l’astronomia, una oportunitat única també per als més joves, que podran compartir impressions amb grans referents d’aquest camp científic.