El comitè LHCC analitza de manera continuada la trajectòria de cadascun dels experiments i dóna recomanacions tant als mateixos experiments com al Consell de Recerca del CERN (CERN Research Board); revisa, a més, la situació de la Computing Grid, LHCCG, la xarxa de càlcul distribuït que permet analitzar la quantitat ingent de dades que els detectors de l’LHC generen. Una altra de les tasques que aquest comitè duu a terme és l’avaluació del progrés dels projectes de recerca i desenvolupament relacionats amb l’LHC, que són essencials per al futur del Gran Col·lisionador. El comitè LHCC està presidit pel Dr. Frank Simon de l’Institut Max-Planck de Física de Munic i està format per una vintena de científics i científiques d’Europa, els Estats Units, el Canadà i el Japó.
“És una època apassionant per a l’LHC. El Run 3 (tercer període de funcionament de l’accelerador) està molt prop i les noves dades poden ajudar a comprovar si es confirmen les petites desviacions del Model Estàndard que s’han observat. Seria una revolució veritable”, afirma l’investigador de l’IFIC.
El CERN està actualment embarcat en una gran remodelació de l’LHC i dels seus experiments associats que desembocarà en un augment substancial del ritme de col·lisions de partícules abans que acabe la dècada.
“Complir l’ambiciós calendari de l’Alta Lluminositat LHC és un autèntic repte tant per a l’accelerador com per als experiments. És impressionant l’esforç, la capacitat de treball i l’entusiasme que dediquen els físics, els enginyers i els tècnics per complir els exigents terminis marcats”, apunta Hernández-Rey.
Juan José Hernández Rey (Madrid, 1957) és Professor de Recerca del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC). El seu camp de recerca és la física experimental de partícules i astropartícules. Ha dut a terme experiments en diversos acceleradors de partícules com el Super-Sincrotó de Protons del CERN, el Tevatró del Fermi National Accelerator Centre (Estats Units) i el Col·lisionador Electró-Positró (LEP) del CERN. Els seus interessos científics han abastat diversos camps com l’estudi de les partícules amb encant, el del bosó electrodèbil Z i la cerca de partícules supersimètriques.
Durant l’última dècada, Hernández Rey ha treballat en la recerca de neutrins còsmics d’alta energia. Fou portaveu adjunt de la Col·laboració ANTARES, que va construir el primer telescopi de neutrins submarí del món, i és membre de la Col·laboració KM3NeT, que està instal·lant dos detectors de neutrins de gran volum en el fons del mar Mediterrani. És membre del Particle Data Group, l’equip internacional que examina i compila les propietats de les partícules elementals. Ha sigut director de l’IFIC de 2015 a 2019 i és membre del consell científic del Centre national de la recherche scientifique (CNRS).
El càrrec té una vigència de dos anys.