Científiques, empresàries, gestores i representants institucionals relacionats amb la R+D+i han debatut sobre igualtat de gènere en el camp de la ciència i la recerca, en la II Jornada de la Dona Investigadora, una trobada organitzada per l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) i la Unitat d’Igualtat de la Universitat.
La jornada ha sigut inaugurada per la vicerectora d’Investigació i Política Científica de la Universitat de València, Pilar Campins; la directora de la Unitat d’Igualtat de la institució acadèmica, Amparo Mañés; el director de l’ICMol, Eugenio Coronado, el sotsdirector de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC-UV/CSIC), Santiago Noguera, i el director del Parc Científic, Juan Antonio Raga.
Orientat a donar llum, crear debat i prendre mesures davant el notable desequilibri de gènere que pateix la carrera investigadora de les dones, principalment en les escales més altes, el programa ha plantejat cinc xarrades divulgatives per part d'investigadores de diferents universitats.
Mariam Tórtola, investigadora de l’IFIC i premi de Recerca L’Oréal-Unesco ‘For women i Science’ ha alertat sobre la situació de la Física, una disciplina on la presència de dones no solament ha sigut sempre baixa, sinó que a més descendeix progressivament. “L'estereotip que les dones són pitjors en Física i Matemàtiques està present des de l'edat de sis anys, segons la revista Science. Necessitem canviar les xifres, i divulgar i visibilitzar el paper de la dona en la ciència és fonamental des d'edats primerenques”, ha dit.
La sociòloga de la Universitat de València Capitolina Díaz, presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, ha parlat sobre una societat afectada d'histèresi de gènere, concepte prestat per la Física que, en aquest cas, fa referència a l'estat en què queden les dones després de llargs períodes de pressió; de gineagnosia: ‘Les dones patim el fet de ser mirades per la societat amb gineagnosia, ens veuen però no ens reconeixen, i si et dius Jennifer no vals tant com John en qüestió de salaris”, ha dit; i de agnotologia o ignorància induïda: ‘Els manuals ens expliquen, per exemple, quins són els símptomes de l'infart en homes, però ningú ens diu que els de les dones són diferents. I el cor mata més dones que tots els càncers junts. Açò es diu ignorància induïda i afecta sempre als més febles”.
Adela Muñoz, catedràtica de Química de la Universitat de Sevilla, ha fet un recorregut històric a través de dones que van dedicar la seua vida a l'estudi i la recerca des de llocs tan dispars com els convents de l'Edat Mitjana, els gremis, els palaus de l'Edat Moderna i fins i tot els estudis de Hollywood del segle XX: Hildegarda de Bingen, Maria Sibylla Merian, la Marquesa de Châtelet o l'actriu Hedy Lamarr, “les troballes de la qual van repercutir en el sabor de la cervesa, la comprensió de la metamorfosi, la física de Newton o l'ús dels mòbils que governen les nostres vides”.
Ángela Sastre, catedràtica de Química de la Universitat Miguel Hernández (UMH) i investigadora de l'Institut de Bioenginyeria d'aquesta institució, ha parlat de les gegantes de la Química i de les seues aportacions a la ciència; i Marta Macho, matemàtica de la Universitat del País Basc i reconeguda divulgadora científica, ha reclamat polítiques d'acció compensatòria per a pal·liar el desequilibri de gènere en la carrera investigadora, “accions que trenquen amb el diagrama tisora que s'obri després del doctorat i la lectura de tesi i que dificulta l'accés de les dones a les escales superiors”.
El programa de la II Jornada de la Dona Investigadora s'ha completat amb una taula redona moderada per la investigadora de l’IFIC Arantza Oyanguren, que ha tingut com a participants, entre altres, a Pilar Campins, Amparo Mañés, Santiago Noguera, Ruth Manzanares (gerent del ICMol), i Ángela Pérez, CEO de l'empresa Institut de Medicina Genòmica (IMEGEN) en el Parc Científic.