La gestió de la innovació és l'adreça i organització dels recursos amb la finalitat de generar nous coneixements o idees tecnològiques per al desenvolupament de nous productes. A nivell d'empresa, moltes organitzacions o startups persegueixen l'aplicació de noves metodologies que permeten el desenvolupament àgil de productes, processos o serveis, i la millora dels ja existents. En aquest sentit, les metodologies àgils són una de les estratègies de major creixement per al foment i consolidació de la innovació. Quin és el seu origen? Com s'articulen dins d'un pla d'innovació? Com poden ser més efectives?
Les pimes espanyoles estan posant el focus en la innovació com a motor per a la supervivència, desenvolupament i rendibilitat del seu model de negoci. Aspectes com la recessió econòmica, la globalització o el sorgiment de nous competidors en països emergents han alimentat aqueixa necessitat fins a convertir-la en un instrument directiu de primer ordre.
Per la seua banda, les administracions públiques també han adoptat un paper destacat en el foment i el suport dels processos d'innovació empresarial. De fet, cada vegada són més les ajudes o fons que exigeixen a l'empresa la creació d'un Pla d'innovació estratègic o tecnològic.
Les metodologies àgils reuneixen diverses tàctiques per al desenvolupament ràpid de projectes que precisen rapidesa i flexibilitat. Per aquesta raó, la seua adopció es fonamenta en la necessitat de donar una resposta ràpida a les exigències dels mercats.
L'origen del concepte metodologia ‘Agile’ es remunta a la dècada de 1930, quan el físic i estadístic Walter Shewhart, de Bell Labs, va començar a aplicar cicles de millora de productes i processos (Play-Do-Study-Act). A continuació, Shewhart va ensenyar aquesta metodologia iterativa i de desenvolupament incremental a W. Edwards Deming, qui la va usar i va popularitzar al Japó en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Més endavant, Deming va ser contractat per Toyota i va entrenar a centenars dels seus gerents fins a desenvolupar un model únic de Lean Manufacturing, referent inspirador en el món dels negocis i la gestió de la innovació.
Seguint el curs de la història, les metodologies àgils han tingut gran acceptació en la gestió de projectes relacionats amb programari o IT, on en els últims 20 anys s'han desenvolupat, provat i aplicat estratègies d'innovació sistemàtica sota el cognom ‘Agile’. Entre aquestes metodologies destaquen: Scrum, Kanban, Lean Startups, Dev.Ops i Desplegament Continu.
Vegeu Manifesto for Agile Software Development
En l'actualitat, el concepte ha evolucionat fins al punt de parlar d’‘Agile Innovation’, terme que advoca per la idoneïtat d'aquesta estratègia com a pont cap a la millora de processos d'innovació en qualsevol escenari industrial.
Un dels aspectes més importants i crítics d'un Pla estratègic d'innovació és que siga accionable. La seua elaboració aspira a marcar les principals directrius en matèria de R+D i ha de ser prou operatiu perquè puga encaixar en el dia a dia de l'organització.
Un gran nombre d'empreses compten amb un Pla de negoci, però molt poques desenvolupen un Pla de R+D o d'innovació estratègica. Les que sí ho fan atenen a un objectiu clar: construir un document guia que ajude a afrontar nous projectes amb una visió innovadora i alineada amb els objectius empresarials.
Més informació: Gestió de Projectes de R+D+I i normativa
Un Pla d'innovació estratègic conté una recopilació d'innovacions realitzades; una definició d'innovacions previstes; una anàlisi interna del treball realitzat fins al moment; decisions estratègiques a curt i llarg termini, i informació més operativa com a responsables, inversió prevista, mètriques o aliances estratègiques.
Com es pot intuir, el Pla d'innovació estratègic ha d'arreplegar aspectes organitzatius i de gestió de projectes amb l'objectiu d'optimitzar els seus resultats. En aquest sentit, i tal com apunten Darrell K. Rigby, Jeff Sutherland i Hirotaka Takeuch en el seu article Embracing Agile, publicat en Harvard Business Review, la majoria de les empreses operen en entorns altament dinàmics; on no solament es desenvolupen nous projectes o serveis, sinó que també s'innova en processos funcionals. Malgrat que existeix aqueixa necessitat, la majoria de projectes s'assumeixen sense seguir una metodologia ràpida i eficaç, la qual cosa posa fre a la innovació àgil.
Potser t'interesse: Kit de recursos per a startups
Per a entendre l'aplicació d'‘Agile’ en plans d'innovació o procesos d'innovació de l'empresa, els autors ja mencionats apunten les següents consideracions:
Es tracta d'una forma de treballar que posa l'accent en la creació d'equips de treball creatius i multifuncionales per a la resolució de problemes complexos. Per a abordar una oportunitat, l'organització forma i faculta a un equip xicotet, generalment de tres a nou persones. Treballen de forma independent i disposen de les habilitats necessàries per a completar les seues tasques.
El propietari de la iniciativa o projecte d'innovació té un perfil més empresarial, de negocis, i és el responsable final de lliurar valor al client i de coordinar als principals interessats. Per a la gestió de l'equip, el propietari de la iniciativa no li diu als seus membres qui ha de fer què o quant temps ha de portar cada tasca. L'equip serà responsable de crear un full de ruta simple, on es dividisquen les tasques més complexes en xicotets mòduls amb temps molt definits. A continuació, i gràcies a la intel·ligència col·lectiva, es construiran versions de treball en blocs curts (al voltant d'un mes) coneguts com a Sprints.
Quins són els grans avantatges de Scrum?
- L'augment de la productivitat de l'equip i la satisfacció dels empleats. L'eliminació de reunions redundants, planificacions repetitives i documentació excessiva millora el dia a dia en l'empresa.
- L'augment de la satisfacció del client: les metodologies àgils s'adapten millor als canvis de prioritats dins dels projectes, la qual cosa permet introduir productes en el mercat de forma més ràpida, efectiva i amb menors riscos.
‘Agile’ no és apte per a qualsevol model o procés empresarial. La seua aplicació és menysefectiva en operacions rutinaries com manteniment de plantes, compres o gestió comptable. En canvi, és altament valuós en moltes funcions relacionades amb desenvolupaments de productes: projectes de màrqueting, desafiaments de la cadena de subministrament, assignació de recursos, etc.
No és convenient introduir innovacions de forma massiva en l'organització. En l'aplicació d'estratègies àgils per a l'empresa, es pot apostar, en primer lloc, pel departament TI, on els desenvolupadors de programari estan més familiaritzats amb aquests principis. Després, amb l'experiència del projecte pilot, s'escalaria aquesta tàctica a altres departaments, on algun membre de l'equip de programari puga actuar com a formador dins de l'organització.
La metodologia ‘Agile’ aposta per la creació d'equips més o menys autònoms que, fruit del treball continu en diversos projectes, puguen elaborar les seues pròpies tàctiques. Els equips de treball o recerca estables tendeixen a ser més productius.
- Tots els membres de l'organització han de treballar sobre la mateixa línia de prioritats de l'empresa, encara que no tots els equips responsables de projectes estiguen utilitzant processos àgils.
- El sorgiment de nous projectes no ha de desembocar en noves estructures dins dels equips de treball, sinó en un intercanvi de rols.
- La presa de decisions ha d'estar centralitzada en una única persona.
- La intel·ligència col·lectiva està per sobre de les competències de cada membre. Abans de substituir a un individu és necessari reflexionar si és possible redefinir les seues funcions, per exemple.
- El lideratge ha de sustentar-se sobre preguntes i no sobre ordres.
T'agradaria aplicar aquesta i altres estratègies en el teu projecte empresarial? La Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) et convida a aprofundir a través del Kit de recursos per a startups, una eina de gran valor per a qualsevol emprenedor innovador. Sol·licita-ho ja fent clic ací.
K. Rigby, D., Sutherland, J. i Takeuchi, H. (05, 2016). Embracing Agile. [Article en línia]. Obtenido de https://hbr.org/2016/05/embracing-agile
K. Rigby, D., Sutherland, J. i Takeuchi, H. (20,05,2016) The Secret History of Agile Innovation. [Article en línia]. Obtenido de https://hbr.org/2016/04/the-secret-history-of-agile-innovation
Denning. S, (23,07,2015). Agile: The World's Most Popular Innovation Engine [Article en línia]. Obtingut de https://www.forbes.com/sites/stevedenning/2015/07/23/the-worlds-most-popular-innovation-engine/
Repensadores.es (20,05,2015). Plan de innovación para empresas: un mapa de acción. [Articles en línia]. Obtingut de http://repensadores.es/2015/03/plan-de-innovacion-para-empresas-una-mapa-de-accion/
Asociación de la Industria Navarra. (2008) Guía práctica. La gestión de la Innovación en 8 pasos. Obtingut de http://www.fundacionede.org/gestioninfo/docs/contenidos/_8pasosinnovacion_.pdf