Emprendre en entorns d'incertesa mai és un camí fàcil. Per açò, asseure les bases de la nostra idea amb un bon pla d'empresa es defineix com un pas bàsic. En aquest sentit, una recerca de mercat, el càlcul del llindar de rendibilitat o l'estimació de vendes constitueixen un òptim punt de partida. Amb tot, aquests tres processos difícilment mitiguen tota la incertesa que envolta a projectes d'innovació radical, aquells enfocaments disruptius que canvien per complet les propostes dels nostres competidors. Què passa quan el nostre mercat no existeix? Quant pagaria un client per un producte nou? La metodologia Lien startup ens ajudarà a respondre a aquestes incerteses.
Quan es tracta d'arrancar un projecte d'innovació radical, ignorar o suposar certes respostes a qüestions que no sabem respondre no és una bona decisió. No obstant això, seguir el procés clàssic de desenvolupament de tota startup (disseny de producte o servei; definició d'un pla d'empresa per a produir-ho; cerca de recursos; execució del pla i llançament massiu del producte) no sempre és el camí més precís cap a l'èxit. De fet, abordar metodologies clàssiques en projectes d'innovació radical sol provocar dues conseqüències negatives: el fracàs provocat per l'absència de rendibilitat econòmica i el gran desemborsament de recursos malgastats per l'emprenedor.
Quina nova metodologia han d'abordar les startups més innovadores? La resposta la trobem en el Lean startup, una filosofia que recolza l’empreniment més arriscat apostant per un procés més eficaç i menys malbaratador. Amb aquesta premissa sobre la taula, l'emprenedor ha de deixar de suposar com és el seu mercat per a apostar per una acció emprenedora que ho faça emergir i consolidar-se a poc a poc.
1- L'emprenedor ha de posar el focus de la seua activitat emprenedora en el seu potencial client. Quan introduïm modificacions en un mercat consolidat, el producte és el principal actiu. En casos on no existeix un mercat madur, el gran cavall de batalla és conèixer les necessitats del client tipus.
2- La startup ha d'accelerar l'execució del projecte per a anar construint o configurant el seu mercat. En el llançament de productes a mercats consolidats, l'execució ha de retardar-se i supeditar-se a una àmplia anàlisi d'aquests. En canvi, en Lean startup aposta per que l'emprenedor sent les bases per al desenvolupament d'un mercat incipient.
3- El procés d'anàlisi de mercat ha de ser obert i dinàmic. En altres casos és possible saber amb detall quin aspectes són crucials per a la recerca o qui pot donar-nos majors insights. En processos d'innovació disruptiva l'emprenedor seguirà una recerca menys determinista on les successives aproximacions vagen definint uns objectius i pròxims passos.
La startup asseurà les bases del seu creixement seguint un procés iteratiu o d'aprenentatge continu que li permeta prendre les millors decisions.
Eric Ries, guru i pare de la metodologia Lean startup, apunta al fet que molts emprenedors dediquen mesos i anys a perfeccionar un producte que, en la seua opinió, la gent necessita. La startup treballa sobre el producte sense mostrar, almenys, alguna versió rudimentària que permeta conèixer les impressions de terceres persones. Des del seu punt de vista, molts nous productes o solucions fracassen perquè l'emprenedor mai va parlar amb clients potencials; és a dir, mai va tenir aproximacions reals als seus interessos o necessitats.
Què ens diu ací la metodologia Lean davant aquest problema? El fonamental seria llançar com més prompte millor un Mínim producte viable (MPV) i testejar-lo en el mercat. D'aquesta forma, l'emprenedor podrà definir el primer cicle d'aprenentatge. Aquesta primera versió de producte ha de centrar-se en l'essencial i l'innovador. L'objectiu del MPV és exploratori i té la missió de sondejar l'acceptació o la resposta del públic objectiu.
Si l'acceptació del producte no és l'esperada, és el moment de “pivotar”, com així defineix Ries al canvi en el model de negoci respecte a la proposta inicial. Pot semblar que l'emprenedor haja de començar de zero, però en realitat es porta en la seua motxilla un aprenentatge incalculable.
El fet que la startup es veja abocada a pivotar no és necessàriament un fracàs, sobretot si la prova inicial s'ha fet a un cost baix. Cal tenir en compte que, d'haver seguit la metodologia clàssica, les repercussions econòmiques hagueren sigut més greus.
Si tornem a la figura del procés d'aprenentatge de Ries, el principal valor per a l'emprenedor ha de ser mesurar i extraure tots els insights necessaris perquè la nova generació de producte vença les reticències del client potencial. Gràcies a l'anàlisi de l'acció emprenedora, tota l'activitat se sustentarà sobre uns paràmetres que ajuden a la startup a saber si s'acosta o no al llindar de rendibilitat. A quants clients som capaços de presentar la nostra proposta? Quants d'ells la compren? Quants repeteixen?
Com ja hem apuntat, aquesta metodologia es fonamenta en l'aprenentatge, la precisió i la capacitat de l'emprenedor per a evitar assumir riscos innecessaris. Eric Ries, en el seu llibre
, ens ha ensenyat que apostar per aquesta filosofia ofereix a l'emprenedor més disruptiu una sèrie d'avantatges competitius. Així, treballar aquest enfocament metodològic li ajudarà a construir un camí ferm i decidit cap a l'èxit. Apuntem les següents claus a manera de resum:
La falta d'un procés de gestió i anàlisi porta a moltes startups al caos. L'enfocament “just do it” que destaca Ries solament pot conduir al fracàs. Enfront de l'absència d'estratègia, el Lean startup aposta per seguir accions de mesurament i construir una metodologia completa entorn del desenvolupament d'un producte.
La metodologia de Ries defineix a cada startup com un gran experiment que tracta de respondre a una pregunta molt concreta. L'emprenedor no ha de respondre a la pregunta clàssica ‘pot aquest producte llançar-se al mercat?’ En el seu lloc, ha de cercar respostes a preguntes com ‘ha de llançar-se aquest producte?’ o ‘podem construir un negoci sostenible entorn d'aquest conjunt de productes i serveis?’ La construcció del producte és fruit de la iteració i l'aprenentatge continu, la qual cosa ens ajuda a prendre decisions més intel·ligents.
El bucle de retroalimentació crear-mesurar-aprendre és indissoluble. Una vegada s'extrauen conclusions del MVP, l'equip del projecte pot treballar a millorar la màquina i l'enginyeria. En aquest sentit, és molt important no malbaratar els diners. D'aquesta manera, es podran afrontar millor les innovacions plantejades per a nous experiments de producte.
Quan l'emprenedor centra els seus esforços a aprendre, calcular i mesurar quin és la millor forma de construir, descobreix què és el que els clients volen i desitgen comprar. Gràcies a l'aprenentatge validat no és necessari esperar mesos al llançament d'un producte beta. En el seu lloc, les noves empreses innovadores poden adaptar els seus plans d'una forma incremental, pas a pas.
T'agradaria rebre més informació sobre com afrontar un nou projecte d'innovació? Necessites suport estratègic per a donar forma a la teua idea? No et perdes el Kit per a startups que la Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) ha preparat per a tu. Sol·licita ja el teu ací.
Ries, E (2011) The Lean Startup: How Today's Entrepreneurs Use Continuous Innovation to Create Radically Successful Business. Danvers: Crown Business.
Kit para start-ups de la FPCUV.