"Dos errors bàsics en una ronda d'inversió són: un, no conèixer com pensa l'inversor, ja que no sabràs què oferir-li, i dos, no saber quin és el seu objectiu, que, per sobre de tot, cerca una rendibilitat sobre el capital d'almenys un 20%", assegura Manuel González, analista sènior d'inversió de Startupxplore. Ho fa en la jornada ‘Claus per a l'èxit en la cerca d'inversió’, organitzada per la Fundació Parc Científic Universitat de València, i en la qual han participat experts en empreses emergents, anàlisis d'inversió i aspectes jurídics, que han desglossat errors i aprenentatges en el contacte amb business angels, inversors i fons de venture.
Manuel González té experiència en auditoria financera, fusions i adquisicions d'empreses i mercats de capitals focalitzats en MAB i MARF. Posa com a exemple els motius pels quals el fons nord-americà BVP no va invertir en companyies com a Tesla, Ebay, Google, Facebook, FedEx, Paypal i Intel abans que triomfaren: "En Kayak no van veure l'exit clar. Ells volien saber com rendibilitzarien la seua inversió, per la qual cosa heu de donar-los dades i noms, mètriques de negoci. I en el cas de Facebook, no van invertir perquè en aquell moment inicial hi havia una altra companyia similar que portava més temps. En aquest sentit, heu d'explicar per què no és necessari ser la primera companyia en el sector i què és el que us fa diferents o més barats".
L'inversor subratlla que no és trivial triar el moment en el calendari en el qual insistir a establir les converses. "Per a contactar amb inversors, hi ha dos períodes: des de després de Nadal al 15 maig i del 8 de setembre al 15 d'octubre". A més, ha afegit, "no oblideu que som pocs els inversors i parlem entre nosaltres per a saber per què hem rebutjat un projecte; per tant, el discurs davant cada inversor que siga sempre el mateix".
Tant González com l'advocat Antonio G. Asturiano, soci fundador d'Aktion Legal, remarquen que la cap table "ha de ser atractiva". "Als inversors no els agrada gens les cap tables atomitzades, formades per persones a les quals en la fase inicial se'ls va regalar participacions socials per a retribuir serveis", afirma Asturiano.
En la línia d'aspectes legals determinants, Antonio G. Asturiano ha insistit en la importància d'acudir a la ronda amb un model propi de pacte de socis, doncs en cas contrari, "l'inversor et proposarà el seu i sempre mirarà pels seus interessos".
En ell ha de parar-se esment a les manifestacions i garanties; és a dir, "els inversors demanen a tot l'equip que efectueu determinades comprovacions sobre el compliment de la normativa legal i que certifiqueu que no hi ha hagut ni hi ha cap plet obert ni hi ha riscos que el puga haver-hi en el futur. A aquestes, els segueixen les garanties, doncs si alguna cosa que hem dit no és cert, haurem d'indemnitzar els inversors de la nostra butxaca. Per tant, cal llegir amb deteniment les manifestacions i garanties".
Així mateix, "cal definir les teues línies roges de negociació i conèixer-les bé, així com saber l'idioma dels inversors: term sheet o LOI, valoració pre-money i post-money, prima d'emissió o d'assumpció, notes convertibles, phantom shares, etc.".
Asturiano indica que és important determinar l'arrossegament, que pot ser el percentatge de capital que pot obligar a vendre a la resta o el preu mínim a partir del com es pot obligar a vendre, i açò s'estableix a partir d'una determinada valoració mínima de la companyia. I alerta sobre el double dip i els multiplicadors. "Hem de negar-nos amb vehemència a ells. Hi ha estàndards de mercat i aquestes dues exigències no s'haurien d'acceptar. El double dip implica que l'inversor no solament rebrà l'import de la seua aportació sinó a més parteix del restant a repartir entre tots els socis. Els multiplicadors assenyalen el factor corrector de l'import de la devolució a l'inversor en el cas de venda de l'empresa".
Per la seua banda, Raúl Martín, president de l'Associació Valenciana de Startups, insisteix en la preparació de la presentació: “No pot ser que el teu pitch no s'entenga i la idea de negoci estiga perfectament desenvolupada en el business plan. Si l'inversor no té paciència, solament t'escoltarà i no es llegirà les més de 60 pàgines que descriuen el pla".
A més, ha convidat a les startups a fer-se "dues preguntes importants". La primera és: Realment vols la inversió? "Si vols que un fons entre, és perquè tu vols córrer. El fons vol que tu córregues. Si inverteixen 500.000 euros no és per a finançar circulant o stock, doncs açò no va accelerar el creixement. Si no tens tantes presses, tal vegada no siga el moment de cercar inversió amb aquests agents", explica Martín.
La segona pregunta que l'emprenedor ha de fer-se és: Vols tenir opcions? "Els Venture Capital cerquen tornades venent la companyia, i encara que tu no ho vulgues, et van a influir en la presa de decisions. Quan captes a un inversor, no tens la llibertat de decidir com si estigueres solament", conclou.