La iniciativa innovadora que cerca resoldre els reptes econòmics, socials i mediambientals està adquirint un paper cada vegada més significatiu. En paraules de Javier Garilleti, director general de la Fundació PriceWaterHouseCoopers, "necessitem una nova generació d'emprenedors socials amb la capacitat i disposició per a servir-se de les idees i eines de l'esperit empresarial, i d'una manera que vaja més enllà de les tradicionals visions que alcen fronteres entre l'empresarial i el social”. Sota aquesta premissa sorgeix l'empreniment social, una nova forma de generar valor a la societat.
Encara que no és un moviment nou –de fet, la màxima institució representativa de l'Economia Social en Espanya, la Confederació Empresarial Espanyola d'Economia Social (CEPES), va ser constituïda en 1992– és ara quan major visibilitat està obtenint. Per què? Tal com indica Garilleti, perquè ens trobem "en un moment en el qual les habilitats i energia típiques de l'emprenedor poden i deuen ser aplicades sobre problemes i necessitats socials insatisfetes, transformant-les en oportunitats per a crear valor social".
Conscients de la importància d'aquests projectes per a generar impacte positiu en les comunitats de tot el món, tant els organismes públics com a privats estan generant noves iniciatives de suport a l'empreniment social, de caràcter nacional i internacional. La seua missió és fomentar projectes sostenibles i la innovació oberta, per a impulsar el desenvolupament i el benestar social. Tens una idea disruptiva i sostenible i vols dur-la a terme? Vols conèixer què organismes et poden ajudar en el teu empreniment social? Aquest article et pot servir per a esbrinar-ho.
Segons l'Institut de la Joventut (INJUVE), "qualsevol iniciativa encaminada al desenvolupament social i econòmic d'una comunitat" pot ser qualificada com empreniment social. Amb aquesta premissa, recalca que "l'empreniment social té un significat molt diferent en funció del nivell del desenvolupament econòmic, social o cultural de la comunitat en què ens trobem, perquè les prioritats i necessitats de les societats no són les mateixes, sinó que depenen d'aqueixa etapa del seu desenvolupament”.
La definició de la Comissió Europea (Enciso, Marta; Gómez, Laura; Mugarra, Aitziber. 2012, 67-68) apunta que una empresa d'impacte social es tracta d'aquella que funciona en el mercat, prestant a la societat béns i serveis de manera empresarial, caracteritzada per tres elements essencials:
1. L'objectiu social d'interés comú és la raó de ser de l'acció comercial, ja que aquestes entitats pretenen tenir una incidència social proporcionant béns o servicis de manera socialment innovadora.
2. Els beneficis es reinverteixen principalment en la realització d'aquest objecte social.
3. Aquesta missió social també es reflectisc en la manera d'organització i en el règim de propietat d'aquestes entitats, que inclouen principis tals com responsabilitat, transparència, democràcia, participació i orientació a la justícia social.
Per a Juan David Escobar, CEO de la startup social Q’Omer Bioactive Ingredients, l'empreniment social “naix de la idea que les empreses no solament han de ser viables econòmicament, sinó que poden generar un impacte social en les seues comunitats”. La principal diferència entre aquestes iniciatives i l'empreniment econòmic radica en "com aconsegueixes els diners i para què ho utilitzes". Açò significa: “com t'involucres positivament sobre les comunitats productores, com reparteixes equitativament els diners, com generes processos de desenvolupament i consolidació”, atenent a la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social.
Llavors qui és un emprenedor d'impacte social? Referent a açò, l'acceleradora de projectes socials UnLtd Spain reflexiona que es tracta d'"aquella persona que davant un problema o necessitat social cerca una solució innovadora", a través d'un model de negoci sostenible "que li permeta maximitzar el seu impacte". L'organització destaca que aquesta posseeix uns valors molt marcats: inconformisme, proactivitat, resiliència, passió, confiança en un mateix i innovació.
Segons el mitjà digital Àgora, la revista Entrepreneur, la publicació BizFluent i el periòdic Entrepreneurship: Theory and Practice, el fet de ser un emprenedor social implica certs beneficis:
- Obtenen reconeixement del seu sector i de la societat en general, en considerar-se avantguardistes per resoldre necessitats de forma creativa i canviar el seu entorn.
- Resolen ineficàcies de mercats ja existents, ajudant a moltes persones a resoldre necessitats locals i podent donar lloc a nous mercats o nínxols.
- Són un factor de transformació i progrés social.
- Es dediquen a allò que els apassiona, ajuden a causes que els importen, obtenint rendibilitat.
Per a Escobar, a més, és primordial poder seguir la seua moral i els seus valors en l'activitat empresarial que duen avant, exercint accions que "aporten a la comunitat i al medi ambient".
Lectura relacionada: L'economia circular i per què apostar per ella en l'empresa
Per a aquelles entitats o actors que desitgen sumar-se a desenvolupar projectes sostenibles, existeixen una sèrie de recursos i informació pràctica arreplegats pel INJUVE:
- ASHOKA: organització mundial que brinda suport financer i professional a aquelles idees innovadores socials que impulsen canvis estructurals i duradors. Actualment compta amb una xarxa de més de 2.000 empreses en 60 països.
- Fundació Domus Labora: entitat sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure millores a problemes com l'exclusió social, residencial i laboral a través d'iniciatives empresarials i socials.
- Fundació Hazloposible: la seua missió és facilitar la participació i interacció dels diferents agents socials en projectes d'acció social, utilitzant les TIC.
- Gestión Social: espai virtual d'intercanvi d'informació sobre organitzacions socials.
- Obra social La Caixa: ofereix microcrèdits per a aquelles persones que desitgen crear un projecte d'autoocupació i tinguen dificultats per a accedir als crèdits habituals del sistema financer.
- The Schwab Foundation: fundació supervisada pel Govern Federal Suís la fi del qual és promoure l'esperit empresarial i social com a catalitzador de la innovació social i el progrés.
- Skoll Foundation: la seua meta és originar un canvi global per a aconseguir el benefici i desenvolupament de les comunitats de tot el món. Per això, inverteix en projectes socials innovadors.
- Observatori del Tercer Sector: centre de recerca especialitzat en el Tercer Sector, el de l'economia social. La seua finalitat és aprofundir i incrementar el coneixement sobre la mateixa i treballar a favor de les organitzacions no lucratives.
- Sustainability: consultora especialitzada en riscos i oportunitats associats amb la RSC i el desenvolupament sostenible. Cerca solucions als problemes socials i mediambientals.
UnLtd Spain és una organització pionera en el suport d'empreniments socials. Va nàixer en 2003 com a filial d'UnLtd UK, i des de llavors ha recolzat a més de 13.000 emprenedors socials a través de diferents iniciatives:
- Programa Crece: amb una durada de vuit mesos, els participants en aquest programa reben assistència i assessorament, així com la possibilitat de finançament, mentre connecten amb altres emprenedors del seu sector.
- Emprende inHealth: el seu objectiu és trobar els millors projectes en l'àmbit de la salut i sustentar-los en la seua fase de creixement. Transcorre en vuit mesos.
Projecte britànic de referència en impuls d'aquestes iniciatives. La seua missió és "democratitzar l'empreniment" a Regne Unit, i per a açò compta amb diversos plans d'internacionalització i escalabilitat:
- Wayra UK Call: convocatòria interindustrial per a empreses emergents que desenvolupen productes, serveis i tecnologies digitals innovadors beneficioses per a la comunitat.
- GCHQ Cyber Accelerator: impulsa projectes de seguretat cibernètica per a mantenir a empreses i consumidors britànics al marge d'amenaces online.
- Velocity Health: cerca iniciatives noves que s'enfoquen la prevenció de malalties, especialment aquelles que utilitzen Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic.
- Wayra Fair By Design: programa d'acceleració centrat en atendre aquelles persones en situació de pobresa, les quals paguen més per béns i serveis quotidians (energia, assegurances, préstecs, transport i aliments) que aquells que poden pagar-los més fàcilment.
La fundació Telefónica Open Future va obrir el 2017 diverses convocatòries per a l'inscripció de projectes tecnològics de caràcter social:
- Emprendiments Tecnològics amb Impacte Social per a les regions d'Ica i Piura de Perú: oberta a signatures peruanes "que tinguen interès a millorar les ciutats i regions del país a través del desenvolupament d'idees innovadores, amb components tecnològics, amb alt impacte social i sostenibilitat".
- Startups especialitzades en Travel Tech: convocatòria per a cercar solucions tecnològiques innovadores en travel tech, smart tourism o ecoturisme, enfocades a millorar l'experiència de client i la sostenibilitat per a atraure turisme de qualitat.
- Crowdworking de Tarragona, Green M1: dirigida a startups vinculades a la innovació i els sectors estratègics de la ciutat (patrimoni cultural i turisme; esport, salut i benestar; medi ambient; apoderament i atenció a les persones i desenvolupament tecnològic aplicat).
Q’Omer Bioactive és una empresa proveïdora d'ingredients naturals per a generar productes sostenibles. Juga un paper important en les comunitats locals de Perú amb les quals treballa, ja que els ajuda a distribuir els seus ingredients en mercats europeus. Tal com comenta el seu CEO, Juan David Escobar, l'entitat col·labora amb les productores locals, la qual cosa els permet adoptar un enfocament inclusiu.
Situada en el Parc Científic de la Universitat de València, l'objectiu de Q’omer no és únicament distribuir aquestes matèries primeres, sinó millorar-les gràcies a la biotecnologia per a donar-los nous usos, sota uns estàndards de qualitat, generant productes de càrrega social i ampliant els nínxols de mercat de les productores locals.
A més de ser una de les entitats seleccionades del Programa Crece 2017 de UnLtd Spain, també ho ha sigut en IMPACT+, iniciativa del ICEX, i en altres convocatòries com Agroinncuba. De fet, gràcies a la participació en el programa de landing internacional d'aquesta xarxa comencará a distribuir la seua oferta comercial també en Colòmbia.
Si, com ells, tu també tens un projecte d'impacte social que vols engegar, et convidem a consultar el nostre ebook Eines clau per a la consolidació i el creixement de les empreses innovadores, amb el qual aprendràs a asseure les bases estratègiques del teu projecte.
- Austin, J., Stevenson, H. and Wei-Skillern, J. (2006), Social and Commercial Entrepreneurship: Same, Different, or Both? Entrepreneurship Theory and Practice, 30: 1–22. doi:10.1111/j.1540-6520.2006.00107.x Recuperat de: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1540-6520.2006.00107.x/full
- López, Carlota. (2015). Emprendedores sociales: algo más que emprender. [Notícia]. Disponible en: http://www.agorarsc.org/emprendedores-sociales-algo-mas-que-emprender/
- UnLtd. (2017, 01, 23). ¿Quién es un emprendedor de impacto social? [Blog]. Disponible en: http://www.unltdspain.org/2017/01/23/emprendedor-de-impacto-social/
- Garilleti, Javier. (2011). Los emprendedores sociales: un nuevo modelo, una nueva sociedad. [Notícia]. Recuperat de: http://ethic.es/2011/02/los-emprendedores-sociales/
- Europa Press. (2017, 08, 24). Grupo Telefónica abre convocatorias para la inscripción de proyectos tecnológicos de carácter social. [Noticia]. Recuperat de: http://www.europapress.es/epsocial/responsables/noticia-grupo-telefonica-abre-convocatorias-inscripcion-proyectos-tecnologicos-caracter-social-20170824142320.html
- Torrego, José María & Kishinchand, Indra. (2015, 09, 27). El emprendimiento social en España y los líderes del cambio. [Noíicia]. Recuperat de: http://www.elreferente.es/sociales/emprendimiento-social-espana-lideres-cambio-innovacion-28853
- Enciso, Marta; Gómez, Laura & Mugarra, Aitziber (2012): La iniciativa comunitaria en favor del emprendimiento social y su vinculación con la economía social: una aproximación a su delimitación conceptual”. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 75, 55-80. Disponible en: http://www.redalyc.org/html/174/17425798004/
- Pérez, Santiago; Hidalgo, Álvaro; Balaguer, Silvia & Pérez, Elena (2009). Emprendimiento económico y social en España. Guía de recursos para jóvenes emprendedores/as. Instituto de la Juventud (Ed.). NIPO: 802-09-011-3 Disponible en: http://www.injuve.es/sites/default/files/estudioemprendimiento.pdf
- Patel, Sujan (2014, 08, 27). Social Entrepreneurship Has Unexpected Benefits for the Bottom Line. [Notícia]. Recuperat de: https://www.entrepreneur.com/article/236326
- Lewis, Jared (2017, 09, 26). The Advantages of a Social Entrepreneur. [Notícia]. Recuperat de: https://bizfluent.com/info-12146431-advantages-social-entrepreneur.html