En l'àmbit de les empreses de base científica o tecnològica, l'accés a capital per a la inversió és un procés especialment complex. No obstant això, existeixen diverses iniciatives públiques i privades orientades a facilitar fonts de finançament per a startups innovadores.
1- Subvencions i ajudes generals provinents d'administracions públiques i entitats privades que no cerquen una compensació directa.
2- Préstecs i inversions d'entitats o persones englobades en el sistema financer formal o informal.
3- Els ingressos provinents de la venda de productes o serveis al consumidor
Cadascuna d'aquestes tres fonts de recursos financers respon a una naturalesa particular i persegueix unes contraprestacions específiques. És responsabilitat de l'emprenedor conèixer aquestes particularitats amb la finalitat d'extraure el major rendiment i posar els millors recursos al servei de la consolidació de la seua empresa.
Les diferents administracions disposen d'instruments d'ajuda o suport a les idees innovadores. Bé mitjançant la prestació de serveis en condicions avantatjoses o bé a través de l'aportació directa de recursos financers, les entitats públiques desenvolupen una important labor en el suport i foment de l’empreniment en tots els àmbits.
Les startups innovadores poden trobar en l'administració des d'assessorament fins a informació, formació o cessió d'espais per al desenvolupament de la seua activitat i per a la recerca, com ocorre en els parcs científics. Alhora els recursos financers públics s'aporten en forma de subvencions a fons perdut o be com préstecs en condicions molt avantatjoses. De qualsevol forma, allò important és conèixer els compromisos i condicions que giren entorn de cada convocatòria o ajuda: condicions administratives, criteris de concurrència, necessitats de personal, temps de tramitació, naturalesa de l'empresa i de la subvenció i/o recursos extra necessaris, entre unes altres. D'aquesta forma, l'empresa accedirà a un programa d'ajudes que realment s’ajusta als seus objectius estratègics.
Algunes línies de finançament públic són:
- Programa NEOTEC: es tracta d'una línia d'ajudes del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) el seu objectiu de la qual és impulsar projectes empresarials amb una estratègia de negoci basada en el desenvolupament de tecnologia pròpia generada a partir d'activitat investigadora.
- Programa Projectes de Recerca i Desenvolupament (PID): ajudes oferides també pel CDTI que estan dirigides a empreses en creixement i la innovació del qual cerca la creació i millora significativa d'un procés, producte o servei presentats per una única empresa o per una agrupació empresarial.
- Línies d’ENISA: L'Empresa Nacional d'Innovació (ENISA) és una societat mercantil estatal dependent del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. Impulsa projectes innovadors a través de la Línia ENISA Joves Emprenedors (fins a 40 anys) i la Línia Emprenedors (sense límit d'edat).
- Línies ICO per a Empreses i Emprenedors. L'Institut de Crèdit Oficial ofereix ajuda clau per a les startups espanyoles.
- Convocatòries d'ajudes públiques del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital. En el portal d'ajudes d'aquest ministeri es publiquen convocatòries d'ajudes de forma periòdica. Estan orientades a diferents segments d'activitat.
- Programa CREATEC-CV: L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) cerca amb aquestes ajudes fomentar l’empreniment innovador de base tecnològica, la diversificació empresarial, el creixement econòmic i la creació d'ocupació de qualitat en el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, recolzant el desenvolupament d'empreses amb activitats basades en el coneixement i la tecnologia.
Així mateix, institucions públiques organitzen concursos on també és possible obtenir una font de finançament o la dotació de serveis com a formació, assessorament o espais d'incubació. Entre ells, podem destacar els següents:
- VLC STARTUP: El Campus d'Excel·lència Internacional VLC/CAMPUS ha impulsat el programa VLC/STARTUP ‘Desenvolupa la teua empresa amb la Universitat de València i el CSIC’, mitjançant el qual pretenen recolzar el desenvolupament d'empreses innovadores i/o de base tecnològica, posant a la seua disposició espais en el Parc Científic de la Universitat de València.
- 5U-CV Startup: La Universitat de València, a través del Campus de l’Emprenedor Innovador, finançat per la Conselleria d'Economia Sostenible, sectors Productius, Comerç i Treball, i paral·lelament amb la resta d'universitats públiques valencianes, convoca aquest concurs. Té com a objectiu premiar les millors iniciatives emprenedores i trajectòries empresarials de la Comunitat Valenciana, atenent al seu creixement, caràcter innovador, estratègia empresarial i aportació a l'entorn.
- Concurs Internacional Entrepreneurship and Innovation in Europe. A Berkeley Startup Bootcamp: Els vicerectorats d'Internacionalització i Cooperació i el d'Estudis de Grau i Política convoca i organitza un concurs per a seleccionar sis estudiants per a participar en aquest campus internacional. El seu objectiu és impulsar trobades d'innovació amb acadèmics i experts procedents de les universitats i institucions de l'àrea de referència de Silicon Valley.
2.1. Iniciatives i concursos d'entitats privades
En molts casos, els concursos privats suposen una oportunitat per a asseure les bases de la teua idea innovadora. Els objectius i condicions de cadascun són dispars, tal com veiem en aquesta xicoteta mostra orientativa:
- Lanzadera: Iniciativa promoguda per l'empresari valencià Juan Roig per a recolzar idees innovadores amb finançament i un espai per a la incubació.
- Premi emprenedor Fundació Everis: Està dirigit a propostes que tinguen com a finalitat l'explotació d'una innovació tecnològica, de gestió, social o ambiental. El projecte guanyador rebrà 60.000 euros per al seu finançament.
- Santander YUZZ ‘Joves amb idees’: Ofereix formació, suport i assessorament durant tot el desenvolupament del pla de negoci. Tots els participants opten a 60.000 euros en premis, 50 viatges a Silicon Valley, el premi YUZZ Dona de 20.000€ i el premi Innovació Tecnologia Disruptiva de 3.000€.
- Wayra: acceleradora de Telefònica per a startups tecnològiques i digitals.
- BSstartup 10: el Banc Sabadell ofereix suport financer principalment a empreses digitals.
2.2. El sector financer formal
Què passa quan les empreses es dirigeixen als bancs per a cercar finançament o crèdit? Les particularitats del sistema bancari espanyol, molt poc orientat al risc, exigeix garanties als emprenedors que el podran retornar. El sorgiment d'entitats de capital de risc semblava que podia mitigar aquestes manques, però han acabat convertint-se en fonts de finançament per a una empresa consolidada. Amb aquest panorama, l'emprenedor s'inclina per prendre un altre camí per a satisfer les seues necessitats no cobertes: el sector financer informal.
Malgrat tot, dins del marc dels parcs científics, les startups es troben amb una sèrie d'avantatges. Per exemple, la Societat de Garantia Recíproca (SGR) de la Comunitat Valenciana i la Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) han signat un conveni de col·laboració amb la finalitat de facilitar a les empreses del parc un accés preferent als avals que atorga l'entitat per a aconseguir finançament així com tot un seguit de avantatges competitius.
2.3 El sector financer informal
Després de cercar finançament en el sistema públic, en entitats privades i dins del sector financer formal, l'emprenedor pot optar també pel que en el món de l’empreniment es coneix com les 3F (Family, Friends and Fouls: família, amics i bojos). Aquest graó bàsic de mecenatge és important, encara que insuficient en molts casos per a la startup; no obstant això, aporta un suport econòmic per a continuar. Què altres actors trobem en aquest punt?
- Business angels: figura de solvència econòmica que dedica part dels seus diners a invertir en startups. Solen ser empresaris que van emprendre i van consolidar els seus negocis. Ara es dediquen a recolzar a noves idees amb diners i valuosos consells. A més, l'emprenedor troba en el business angel una font indiscutible de contactes, clients o proveïdors que difícilment obtindria per si solament. Hui dia és fàcil connectar amb aquests inversors ja que molts es troben englobats en xarxes de business angel (Big Ban angels, per exemple). Gràcies a aquesta organització poden optimitzar les seues tasques de filtrar i identificar nous projectes innovadors. A Espanya s'ha configurat l'Associació Espanyola de Business Angels (AEBAN).
- Family oficces: Fórmula pensada per a canalitzar la capacitat inversora de famílies amb recursos econòmics.
- Crowdfounding: Mètode consistent en l'obtenció de xicotetes aportacions econòmiques d'un ampli grup d'individus. Per a la seua difusió, els emprenedors poden utilitzar un diverses plataformes web pensades per a tal fi.
- Els clients: Són els ingressos que han de guiar el creixement de la startup. L'emprenedor no pot fer ús de recursos provinents d'entitats privades, públiques o concursos de forma indefinida. Assegurar un flux recurrent d'ingressos de clients ratifica l'èxit del projecte. En aquest moment poden ser útils metodologies com el Lean startup, encara que el fonamental és desenvolupar una bona estratègia comercial. No s'ha d'oblidar que agilitar les primeres vendes en el mercat primitiu –aquell més predisposat a adquirir el nostre producte– és el millor incentiu per a aconseguir nou finançament.
- Socis clients, socis industrials: Quan parlem de mercats industrials hem d'apuntar als adoptants primerencs. Són clients que detecten el potencial innovador d'un producte o servei per a participar del seu èxit ja siga com a soci estratègic o com a nou inversor.
- El bootstraping: Enfocament financer que advoca per aconseguir l'èxit optimitzant la gestió de recursos econòmics necessaris el menor nombre de recursos. D'aquesta forma, cada pas estratègic de la startup se sustenta en el que realment es té i no en el que es podria obtenir, per la qual cosa es limita la necessitat d'optar a recursos alternatius.
Com hem vist al llarg d'aquest article, el procés inversor requereix de les habilitats comercials i de negociació de l'emprenedor. En aquest sentit, és recomanable que la startup tinga presents les següents regles com a base per a atraure inversió:
a) El potencial de la idea. Prenent-se en consideració la grandària potencial al que es dirigeix el projecte.
b) L'equip d'emprenedors que hi ha darrere del projecte. Els equips multidisciplinaris sempre són del grat de possibles inversors.
c) Les expectatives reals de rendibilitat i recuperació de la inversió.
d) La transparència en la comunicació d'objectius i estratègies entre l'emprenedor i els diferents inversors. En aquests processos és important saber acceptar consells i asumir certa tutorització sempre és convenient.
Cerques noves fonts de finançament per al teu projecte emprenedor? Tens una idea innovadora i necessites assessorament?
La FPCUV ha llançat una eina indispensable per a qualsevol emprenedor: un complet kit de recursos per a startups. En ell trobaràs tots els passos per a dur a terme la constitució i la consolidació d'una nova empresa innovadora: pla de negoci, lògica efectual, cerca de fonts de finançament i atracció d'inversors. A més, es mostren casos d'èxit i es recopilen recursos per al teu aprenentatge. Pots descarregar el teu Kit de forma gratuïta ací.
Kit de recursos per a startups de la FPCUV.