El catedràtic de la Universitat de València Alfredo Segura ofereix aquest dimarts un col·loqui Severo Ochoa a l’IFIC per a tractar l'últim premi Nobel de Física, concedit als investigadors britànics David J. Thouless, F. Duncan M. Haldane i J. Michael Kosterlitz per les seues troballes en les transicions de fases topològiques de la matèria. Aquests estudis ajuden a entendre el funcionament d'alguns tipus d'imants i fluids superconductores, així com el comportament quàntic de certs sistemes.
El catedràtic de Física de la Universitat de València Alfredo Segura ofereix un col·loqui Severo Ochoa en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) per a tractar l'últim premi Nobel de Física, concedit als investigadors britànics David J. Thouless, F. Duncan M. Haldane i J. Michael Kosterlitz per les seues troballes en les transicions de fases topològiques de la matèria. Aquests estudis ajuden a entendre el funcionament d'alguns tipus d'imants i fluids superconductores, així com el comportament quàntic de certs sistemes. Serà dimarts 11 d'abril a les 12:30 hores.
El Premi Nobel de Física de 2016 va ser concedit a l'investigador David J. Thouless (O. Washington, EUA) al costat de F. Duncan M. Haldane (O. Princeton, EUA) i J. Michael Kosterlitz (O. Brown, EUA) “pels seus descobriments teòrics sobre les transicions de fase topològiques i les fases topològiques de la matèria”. L'objectiu de la xarrada és presentar una versió resumida de les principals innovacions introduïdes pels guanyadors, així com mostrar l'enorme influència que les seues idees han tingut en diferents camps de la Física de la matèria condensada.
Després d'introduir algunes nocions bàsiques sobre topologia, en el col·loqui es discutiran en quins contextos es poden aplicar a la descripció d'estructura electrònica de sòlids. A més dels nombres quàntics derivats de simetries fonamentals, els guanyadors del Nobel han mostrat que és possible introduir nombres quàntics topològics: mentre que els primers són extremadament sensibles als defectes en materials, els últims són robusts i difícilment es veuen afectats per aquests defectes. Donen lloc a fenòmens com l’‘efecte Hall quàntic’, en el qual, independentment del disseny del sistema i dels seus defectes, la resposta física es controla per una constant universal (la constant de von Klitzing).