Les companyies seleccionades desenvolupen tests genètics per a resoldre toleràncies alimentoses i farmacogenètiques, càmeres d'imatge 3D plenòptica per a instruments d'observació, un assistent virtual per a personalitzar viatges turístics usant IA i un dels primers tractaments per a la distròfia miotònica tipus 1 (DM1)
La distròfia miotònica tipus 1 (DM1) és una malaltia estranya altament incapacitant amb símptomes que involucren la musculatura esquelètica, el cor, i el sistema nerviós. “És l'atròfia muscular més comuna en adults. El percentatge de persones afectades se situa entre el 1/3000 i el 1/8000 en el continent europeu. I encara hui no compta amb una teràpia eficaç”, sosté Beatriz Llamusí, investigadora postdoc sènior del departament de Genètica de la Universitat de València i cofundora d'Arthex Biotech.
L'altra meitat d'aquesta empresa biotecnològica és el catedràtic Ruben Artero, qui des de la seua tesi doctoral porta estudiant la malaltia. Quinze anys després, “podem dir que tenim un tractament contra ella, basat en oligonucleotids antisentit. El que fem és inhibir un micro RNA que està augmentat en la malaltia; és a dir, hem desenvolupat un tipus de teràpia gènica que no modifica el material genètic”, assegura Llamusí, qui des d’ara compta amb un espai de treball en el Planter d'Empreses del Parc Científic de la Universitat de València.
La vicerrectora d'Ocupació i Programes Formatius, Adela Valero, junt a Beatriz Llamusí, cofundadora d'Arthex Biotech. Font: FPCUV
Arthex Biotech és una de les quatre empreses que han estat seleccionades per VLC/STARTUP, el programa d'emprenedoria innovadora que impulsa la Fundació Parc Científic Universitat de València amb el suport del vicerectorat d'Ocupació i Polítiques Formatives. Una altra empresa nascuda en el si de la universitat és Doitplenoptic. Radica del grup de recerca 'Laboratori d'Imatge i Display 3D', del departament de Física, i es dedica a la producció i comercialització de càmeres d'imatge 3D plenòptica, així com el programari que mostra i analitza aquestes imatges.
"Aquesta càmara és un dispositiu compacte que s'acobla a instruments d'observació, com són microscopis, telescopis, endoscopis o oftalmoscopis, per a convertir-los en instruments d'imatge digital 3D”, explica el catedràtic d'òptica Manuel Martínez, l'investigador principal del grup de recerca, qui sosté: “Hui dia la figura de l'emprenedor científic és cosa estranya, som una mica singulars en la facultat de Física. Però també crec que cada vegada molts més investigadors es plantegen la possibilitat de comercialitzar les seues patents directament”. Aquesta spin-off té el suport econòmic del fons d'inversió privat d'alta tecnologia industrial Beable i, de moment, compta amb tres empleats. “Amb la prova de concepte del prototip realitzada, esperem iniciar la comercialització en els pròxims dos anys”, avança Martínez.
D'esquerra a dreta: Nicolo Incardona, desenvolupador software de Doitplenoptic; Adela Valero, vicerrectora d'Ocupació i Programes Formatius; i Manuel Martínez, catedràtic d'Òptica i fundador de Doitplenóptic. Font: FPCUV
Tests alimentaris i farmacogenètics
Del tàndem que formen Javier Escobar i Javier Sarrasqueta, biòleg i empresari, s'ha constituït Overgenes, una empresa de biotecnologia que ofereix productes i serveis que apunten a la prevenció de la salut basant-se en la genètica. En concret, desenvolupen tests genètics per a la detecció primerenca de 3 intoleràncies alimentàries comunes -glútens, lactosa i fructosa-, tests que capten informació per a dissenyar plans nutricionals i esportius personalitzats, i tests farmacogenèticos, els quals valoren l'eficàcia i toxicitat de fàrmacs en funció de la genètica i permeten als facultatius detectar la medicació més adequada per a cada individu. “Tenim el know-how tecnològic d'aquests tests i des d'ara, gràcies al Programa VLC/STARTUP, comptem amb un laboratori d'altes prestacions per a poder dedicar-nos a comercialitzar els kits de genètica preventiva”.
Javier Escobar, cofundador d'Overgenes. Font: FPCUV
La quarta empresa emergent que s'instal·larà en el PCUV, en concret en el Planter d'Empreses del campus de Tarongers, és Brainsight A.I, impulsada per l'italià Carlo Capozzella, el colombià Luis Escudero i el veneçolà Wilhelm Rhan. “Aquesta empresa sorgeix per una necessitat pròpia i de mercat. Com a viatgers, ens vam adonar de les manques que existeixen per a descobrir una destinació de manera fàcil. A això es va sumar el projecte de hackaton en el qual participàrem i en el qual disposàvem de 48 hores per a portar endavant un projecte amb eines d'Intel·ligència Artificial. Va ser quan vam obrir els ulls i dissenyarem l'aplicació Localixo”, reviu Rahn, dissenyador de l'experiència d'usuari. Aquest assistent virtual permet personalitzar els viatges dels usuaris usant IA. La plataforma pot contestar més de 10.000 preguntes sobre cada destinació, la qual cosa ajuda a reduir en més d'un 80% el temps de planificació d'un viatge.
L'última anella de l'emprenedoria
En l'acte de lliurament de diplomes, que s'ha celebrat aquest matí en el Parc Científic, la vicerectora d'Ocupació i Programes Formatius, Adela Valero, ha subratllat que “en aquests premis es visualitza com els impulsors d'aquestes startups són estudiants, egressats i/o investigadors que han seguit programes formatius en innovació i emprenedoria de la Universitat de València. Aquesta preparació és clau per a després projectar-se, ja com a empresa consolidada, en el Parc Científic”.
La comissió d'avaluació, composta per personal tècnic de la FPCUV i el Servei de Recerca i Innovació de la Universitat de València, ha pres com a criteris d'avaluació dels 9 projectes preseleccionats el pla d'empresa (viabilitat tècnica, viabilitat comercial i el pla econòmic financer), el grau d'innovació de la proposta i l'equip promotor. “Valorem molt el projecte en si, que sempre ha d'estar basat en el coneixement per ser la tipologia d'empreses que fomenta el PCUV, però també avaluem a l'equip que lidera el projecte; és a dir, si hi ha complementarietat en les seues trajectòries i si són dominadors dels diferents aspectes que tenen a veure amb la gènei d'una empresa, com és la pròpia gestió”, ha destacat Juan Antonio Raga, director del Parc Científic de la Universitat de València.
Amb aquestes quatre empreses, l'Àrea Empresarial del Parc Científic suma en aquests moments 90 empreses innovadores de base científica-tecnològica que es distribueixen en cinc grans àrees d'activitat: Biotecnologia, Medicina i Salut; Tecnologies de la Informació i de la Comunicació; Serveis Avançats; Energia i Medi Ambient; i Industrial, Materials i Nanotecnologia. Totes elles ocupen a més de 500 professionals d'alta qualificació.