La companyia valenciana, expandida per 15 països, "és l’única en el món que connecta els sistemes informàtics amb informació mèdica sense haver de substituir-los"
L'empresa valenciana Kanteron, companyia biomèdica-informàtica, ha traslladat la seua seu central al Parc Científic de la Universitat de València atreta pel seu hub biotecnològic. "La nostra oferta tecnològica s'ha ampliat al camp de la Genòmica i la Farmacogenòmica pel que ens interessa estar prop dels laboratoris d'empreses i instituts de recerca relacionats amb la bioinformàtica i la biotecnologia", ha explicat el seu fundador Jorge Cortell.
"Nosaltres som l'única empresa en el món que connecta les sitges, sistemes amb informació mèdica independents i aïllades. Un pacient genera una història clínica que es distribueix per moltes sitges diferents no interconnectats. Açò és realment útil quan els casos són complexos i impliquen a més d'un especialista. Conjuminar tota la seua informació és un repte enorme i Kanteron ha aconseguit que fluïsca de principi a fi entre tots aqueixos sistemes informàtics sense haver de substituir-los", ha subratllat Cortell: "Per exemple, amb la nostra plataforma el metge escaneja una imatge de patologia digital que pot pesar 14 gigues i es converteix en estàndard similar al d'una imatge de radiologia a la qual es pot accedir fins i tot des del mòbil".
La companyia, fundada en 2005, compta amb tres filials -la nord-americana, la britànica i l'espanyola- i una estructura distribuïda en 6 països, que són Espanya, Anglaterra, EUA, Brasil, Colòmbia i Austràlia. "Comptant amb les tres tenim un equip molt fluid, que creix considerablement quan assumim projectes de ministeris de Sanitat. Amb tot, Kanteron som una dotzena de persones fixes amb interessos amplis i determinades habilitats, no solament en tecnologia mèdica, sinó en videojocs, robots i satèl·lits, entre unes altres”, explica el director d'Operacions, Juan Tatay.
500 instal·lacions mèdiques
En aquests moments està present en 500 instal·lacions mèdiques de 15 països, "al que cal sumar moltes oportunitats obertes en la zona Àsia-Pacífic. Si les aconseguírem totes, estaríem parlant d'un total de 60 països", informen amb cautela els dos responsables. Entre els seus clients es troben el Servei Nacional de Salut del Regne Unit (NHS), el American College of Radiology d'EUA i l’ISSSTE de Mèxic. Cortell es nega a parlar de xifres, però destaca que "l'any passat duplicàrem la facturació i les previsions per a enguany són superiors a doblegar la facturació".
Exporten el 99,5% del seu nou programari i compta amb aliances amb Microsoft, Google i IBM. "Començàrem atacant el mercat espanyol, però va ser més ràpid arribar al mercat exterior. En alguns països, particularment Espanya, l'obstacle és polític. Les adquisicions de sistemes informàtics són extremadament conservadores, especialment perquè les autonomies són fidels als seus proveïdors. Porten dècades amb els mateixos i això no és casualitat. En ser una empresa xicoteta, som oportunistes i acudim on mereix la pena el nostre esforç", sosté Cortell.
Kanteron, que s'ha autofinançat fins al moment, es troba "cercant injecció de capital que ens permeta donar el salt". Sobre aquest tema, Cortell assenyala que "quan passes de ser una empresa internacional a global en aquest sector, ja no et pots autofinançar. El cicle de venda de la tecnologia sanitària és d'uns 18 mesos de mitjana. Però quan s'aconsegueix la maduresa, augmenta considerablement la demanda, ixen grans oportunitats i et falten recursos que no pots assumir amb les vendes pròpies. El desfasament és molt gran. Que la cerca de capital requerisca vendre l'empresa és una opció, però la nostra idea és aconseguir una inversió que permeta a l'empresa aconseguir el seu potencial".
De la imatge mèdica a la genòmica
Jorge Cortell (València, 1972), de formació pluridisciplinar en set universitats internacionals (Empresarials, Informàtica, Medicina, Genòmica) i jugador de bàsquet professional, va fundar el projecte de Kanteron amb el propòsit de crear solucions d'imatge mèdica.
Sensibilitzat amb la cura del càncer, des de 2010-2011 la seua oferta bioinformática ha anat afegint la patologia digital, els biosensors i ara la genòmica i la farmacogenòmica. “Anem ampliant dominis a mesura que anem incorporant tecnologies que ho permeten. Hui el nostre sistema inclou la possibilitat d'obtenir i monitoritzar la informació genètica d'un pacient perquè el metge puga triar els medicaments que millor s'adapten a la seua seqüència. És el que es diu medicina de precisió”.
Cortell, instal·lat a Londres, treballa mà a mà amb Juan Tatay (València, 1967), primer empleat de l'empresa i amb una experiència de més de 20 anys en consultoria i desplegament de tecnologies. Ell serà el responsable de dirigir la seu central en el Parc Científic.