A partir de tècniques de seqüenciació i cultiu de nova generació, l'estudi mostra que la població bacteriana dels forns de microones està dominada per una composició similar a la pell humana i no implica problemes de salubritat
Els forns microones, essencials en la cuina moderna, representen encara un territori inexplorat des del punt de vista de l'estudi microbià. Amb l'objectiu de conéixer el potencial d'estos electrodomèstics com a reservori per a la colonització bacteriana i la composició microbiana del seu interior, personal investigador de l'empresa DARWIN Bioprospecting i l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) han col·laborat en l'estudi publicat per la revista d'accés obert Frontiers.
A partir de tècniques de seqüenciació i cultiu de nova generació, l'estudi mostra que la població bacteriana dels forns de microones està dominada per Proteobacteri, Firmicutes, Actinobacteri i Bacteroidetes, similar a la composició bacteriana de la pell humana. La comparació amb altres ambients revela que la composició bacteriana dels microones domèstics és similar a la de les superfícies de la cuina, mentres que els microones de laboratori tenen una major abundància de tàxons coneguts per la seua capacitat per a suportar la radiació de microones, les altes temperatures i la dessecació.
"La motivació de l'estudi és ciència bàsica, en primera instància veure què hi ha ací i en un hàbitat que no s'ha descrit bé des del punt de vista microbiològic prèviament i respondre a una pregunta biològica fonamental sobre la pressió selectiva responsable d'una comunitat microbiana particular. En un microones hi ha una pressió selectiva molt clara en forma de temperatura, alta irradiació i dessecació, entre altres factors", explica Manuel Porcar, CEO de DARWIN Bioprospecting i investigador de l'I2SysBio, el grup d'investigació del qual ha analitzat ambients exòtics similars com les cafeteres Nespresso, les plaques solars o els xiclets pegats en el sòl. "Com ecòlegs microbians, ens dediquem a estudiar les comunitats microbianes que existixen en nombrosos hàbitats del nostre planeta i això inclou no solament els naturals, sinó també els hàbitats artificials", afig.
A partir de tècniques de seqüenciació i cultiu de nova generació, l'estudi mostra que la població bacteriana dels forns de microones està dominada per Proteobacteri, Firmicutes, Actinobacteri i Bacteroidetes, similar a la composició bacteriana de la pell humana, mentres que l'ambient dels microones de laboratori s'assemblen als deserts
'Caçadors de bacteris', xarrada de Manuel Porcar en la iniciativa Expoinnova.
Amb implicacions en l'àmbit biotecnològic, l'estudi atén una motivació tant de salut pública com d'investigació bàsica. "No hem detectat gens preocupant. Els microones domèstics tenen una composició o un perfil microbià molt similar al de les superfícies domèstiques de la cuina. Hi ha un poc de tot, però si es manté un hàbit adequat de neteja, no implica problemes de salubritat", expliquen Alba Iglesias i Lorena Martínez, coautores de l'estudi i investigadores de l'I2SysBio.
Entre les principals troballes, l'estudi mostra que "no tot els microones són iguals. Fonamentalment, existixen dos grans grups de microones, els d'ús domèstic i els d'ús de laboratori. A diferència dels domèstics, en els del laboratori hem observat que tenen molt menys matèria orgànica, per la qual cosa hem trobat tàxons típicament resistents a radiació, la qual cosa torna a estos microones en un ambient d'elevada irradiació com pot ser un desert o una superfície orientada a ple sol", descriu Daniel Torrent, investigador de l'empresa Darwin.
No et perdes el resum de la notícia en la secció #PCUVNews