FOTO: MINE OBSKURITETER (Creative Commons-Compartir igual)
La Universitat de València i l’empresa Proiser, ubicada al Parc Científic de la institució acadèmica, mantenen diferents línies de recerca conjunta al voltant de la qualitat espermàtica en humans i animals. Els resultats en peixos d’aigua dolça, realitzats amb tècnica pròpia, aporten dades útils per a la protecció d’espècies en extinció, com ara el salmó salar.
El salmó atlàntic és una espècie amb un alt valor econòmic, que genera ingressos importants tant de captures silvestres com de piscicultura. Tanmateix, la captura anual total de salmó salar salvatge a l’Atlàntic Nord ha marcat un deteriorament al llarg de les últimes dècades.
La resposta comercial a aquest problema és la conservació, la restauració, la millora i la gestió racional d’aquesta espècie. Augmentar la supervivència dels peixos i millorar la seua adaptació conductual a les condicions naturals són una part important dels objectius del projectes científics al respecte. Una de les prioritats, pel que fa a la reproducció, és garantir que tots els mascles contribuisquen a la fecundació existosa.
Els últims treballs publicats en aquest sentit pel grup de Carles Soler –professor del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física i director científic de Proiser– formen part d’un monogràfic que la revista Reproductions Fertility and Development dedica a la recerca al voltant de la qualitat espermàtica, als sistemes computacionals d’anàlisi de la mobilitat espermàtica i a les tècniques de reproducció assistida. Així mateix, un estudi recentment publicat a la revista JoVe recull la metodologia utilitzada en aquest tipus d’estudis.
Els treballs mostren com, en el cas del salmó atlàntic (salar), les interaccions geneticoambientals poden ser un factor important en la competència reproductiva dels mascles. La morfologia i la motilitat dels espermatozoides són els paràmetres més utilitzats per a avaluar la qualitat seminal, i en aquest treball, “els exemplars criats en ambient salvatge presenten espermatozoides petits, amb baixa velocitat i progressivitat, mentre que els mantinguts en captivitat presenten cèl·lules majors i més ràpides”, explica Soler. “Així doncs –ressalta– les interaccions genèticoambientals es mostren importants per a la maduració i funcionalitat reproductiva dels mascles, la qual cosa s’haurà de tindre en consideració, ja que els animals salvatges i els reintroduïts després de la cria podrien presentar diferències en les seues aptituds de competència reproductiva”.
La part experimental del treball s’ha dut a terme a les instal·lacions del Conservatoire National du Salmon Sauvage en Chanteuges (França), mentre que l’anàlisi de les mostres s’ha realitzat al laboratori de l’empresa Proiser al Parc Científic de la Universitat de València.
L’estudi cinètic s’ha fet mitjançant el sistema CASA-Mot ISAS®, una eina pròpia de Proiser que permet l’anàlisi automàtic de la mobilitat i la cinètica espermàtiques i així identificar subpoblacions d’espermatozoides amb diferents patrons de mobilitat i que estan presents en una mateixa mostra, tècnica en la qual la companyia del Parc Científic és líder mundial.
Aquesta eina biotecnològica ha estat desenvolupada dins el marc del Programa IMPRESS-Marie Sklodowska-Curie, d’Horitzó 2020, mitjançant la participació de Proiser i del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, en un projecte internacional liderat des de Noruega que va rebre finançament per valor de 4 milions d’euros per a un període de 4 anys. L’estudianta de doctorat assignada al projecte, Carina Caldeira, defensarà en breu la seua Tesi Doctoral.
Carles Soler