L'empresa biotecnològica situada en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) col·labora juntament amb l'IATA, AINIA i FRUTINTER en el consorci POSTHARVESTLIFE, finançat per l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), per a dissenyar noves estratègies microbianes per al biocontrol contra fongs en la postcollita de cítrics
En el marc dels Projectes Estratègics Col·laboratius, l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha concedit finançament a la iniciativa POSTHARVESTLIFE, amb una ajuda i una subvenció totals que superen, respectivament, els 747.700 € i 867.950 €. El consorci naix de la col·laboració entre l'empresa biotecnològica Darwin Bioprospecting Excellence, l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC), el centre tecnològic AINIA i la empresa FRUTINTER amb el propòsit de desenvolupar noves estratègies de biocontrol contra patògens que afecten la podridura dels cítrics.
"Aquestes innovadores estratègies es basen en la utilització de determinats microorganismes, aïllats de la pròpia microbiota dels cítrics, que posseeixen la capacitat única d'inhibir el creixement dels fongs causants de les patologies esmentades", assenyala Kristie Tanner, responsable de Projectes R+D d'aquesta Pime biotecnològica. El desenvolupament del projecte contempla el garbellat in vitro i ex viu de l'activitat fungicida de centenars de ceps, i les les més prometedores seran testades i validades in vivo. "Perquè aquests microorganismes siguen eficaços i permeten substituir als actuals fungicides químics, s'optimitzarà la seua activitat fungicida i s'estabilitzaran de manera apropiada, mantenint la seua viabilitat mitjançant tècniques de microencapsulació que asseguren i prolonguen la seua presència en el temps", explica Tanner.
"En l'actualitat, hi ha molt pocs fungicides registrats eficaços enfront de G. citri-aurantii, especialment des que es va retirar del mercat la guazatina en 2011 i el propiconazol en 2019. El tractament tradicional de control s'ha realitzat mitjançant fungicides sintètics, amb repercussions negatives en la salut humana i en el medi ambient. A més, cada vegada hi ha més ceps resistents a aquests fungicides"
Els cítrics constitueixen el cultiu hortofructícola amb major producció a Espanya, un sector que lidera la Comunitat Valenciana a nivell estatal. No obstant això, el 45% de la producció de fruites i verdures es perd per defectes de qualitat o podridura, un minvament que també afecta al cas dels cítrics. Penicillium digitatum és un dels principals patògens causants de la podridura verda, una de les principals malalties que afecten els cítrics en l'etapa postcollita, i que podria estar darrere del 80% dels casos. Una altra amenaça correspon a Galactomyces citri-aurantii (anteriorment conegut com Geotrichum candidum) que causa la podridura àcida, una patologia que, si bé no és tan greu com la podridura verda o la blava, continua sent crítica per als cítrics, especialment en campanyes plujoses.
Integrants del consorci POSTHARVESTLIFE després de la reunió celebrada el 18 de setembre en les instal·lacions del Parc Científic de la UV, on s'allotja l'empresa coordinadora del projecte, Darwin Bioprospecting Excellence. FOTO: Darwin.
"En l'actualitat, hi ha molt pocs fungicides registrats que siguen eficaços enfront de G. citri-aurantii, especialment des que es va retirar del mercat la guazatina en 2011 i el propiconazol en 2019. Per a tots dos fongs, el tractament tradicional de control s'ha realitzat mitjançant fungicides sintètics, que tenen repercussions negatives en la salut humana i en el medi ambient. A més, cada vegada hi ha més ceps resistents a aquests fungicides", indiquen des del consorci.
"Com a resultat de l'execució de POSTHARVESTLIFE, disposarem d'un nou sistema de control integrat que substituïsca als actuals fungicides químics durant la postcollita de cítrics. A més, suposarà un innovador avanç en el tractament no sols dels cítrics, sinó d'altres fruits i hortalisses amb les mateixes problemàtiques"
En un context de demanda creixent d'aliments mínimament tractats amb productes químics de síntesis, com els herbicides, els insecticides o els fungicides, cada vegada més disposicions legals limiten o restringeixen l'ús d'aquests productes químics, d'acord amb l'estratègia de la Unió Europea ‘Farm to fork’, en el marc del Pacte Verd Europeu, que planteja el desafiament de reduir un 50% l'ús de plaguicides químics per a l'any 2030, al mateix temps que pretén augmentar la producció ecològica amb l'objectiu d'aconseguir un 25% de la producció total i, a més, disminuir el desaprofitament alimentari un 50% en tota la UE abans de 2030.
"Com a resultat de l'execució de POSTHARVESTLIFE, disposarem d'un nou sistema de control integrat que substituïsca als actuals fungicides químics durant la postcollita de cítrics. A més, la investigació en l'ús d'aquests agents naturals per a substituir als fungicides químics suposarà un innovador avanç en el tractament no sols dels cítrics, sinó d'altres fruits i hortalisses amb les mateixes problemàtiques", destaquen els integrants del consorci.
Amb el suport de:
