Un estudi recentment publicat en el International Journal of Microbial Systematics and Evolutionary Microbiology revela una enquistada desigualtat entre homes i dones en el camp de la Microbiologia, a partir d'una anàlisi de la nomenclatura procariota des d'una perspectiva de gènere. El treball dona mostra de l'escassa relació entre els epònims femenins i la contribució de les dones en este camp de la biologia al llarg dels anys. L'article és una col·laboració entre l'IATA-CSIC, la Universitat de València i el Leibniz Institut d'Alemanya
Un equip format per científiques i científics del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA, CSIC), situat en el Parc Científic de la UV (PCUV), i el Leibniz Institut d'Alemanya acaben de publicar un estudi en el International Journal of Microbial Systematics and Evolutionary Microbiology, una de les revistes de la Microbiology Society, que analitza els epònims procariotes –bacteris i arqueges– des d'una perspectiva de gènere. Es tracta de la major anàlisi en nomenclatura biològica mai realitzat –més de 23.000 noms– i de la primera vegada que es duu a terme amb esta mena d'organismes. Les dades es van obtindre de la ‘Llista de noms procariotes amb estatus en nomenclatura (LPSN)’. Excloent noves combinacions, es van analitzar les etimologies de 23.315 noms únics en el rang de gènere, espècie i subespècie –un total de 2018 noms (8,7%) són epònims– i es va investigar el desenvolupament de la participació femenina al llarg del temps.
Les desigualtats de gènere en microbiologia poden manifestar-se de formes molt diferents. La infrarepresentació de les dones en els òrgans de presa de decisions en entorns acadèmics, industrials i científics són més que evidents, fins i tot sent la igualtat de gènere un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. En biologia, una de les formes en què s'atorga reconeixement públic a les personalitats més destacades en cada camp és a través de la formació de noms científics derivats de noms propis, és a dir, mitjançant la concessió d'epònims.
“Només el 14,8% de tots els epònims procariotes es refereixen a dones i esta proporció a penes ha millorat des de 1947, fins i tot havent augmentat considerablement la contribució de les dones a la Microbiologia”, David Ruiz Arahal, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de València i responsable del projecte
Segons l'article, les dones van començar a ser reconegudes molt recentment en comparació amb els homes. La primera dona honrada amb un epònim va ser Dèlia E. Johnson en 1947, una microbiòloga estatunidenca pionera en l'estudi dels bacteris quitinolítics del sòl amb motilitat lliscant, que dona epònim al bacteri Cytophaga johnsonae. Això va ser 124 anys després de la primera vegada que s'honrara a un home, el físic italià Serafino Serrati, amb l'epònim de Serratia en 1823. “Només el 14,8% de tots els epònims procariotes es refereixen a dones i esta proporció a penes ha millorat des de 1947, fins i tot havent augmentat considerablement la contribució de les dones a la Microbiologia”, comenta David Ruiz Arahal, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de València i responsable del projecte. “En una font recent sobre bretxa de gènere en ciència, la microbiologia fregava el 45% d'autories per dones en 2016 amb un creixement positiu i previsió de paritat en un horitzó de 5 anys o menys”, afig el científic.
L'anàlisi revela, a més, que la bretxa de gènere afecta també al nombre de reconeixements múltiples. Així, entre les quatre persones honrades amb més de set epònims apareixen Louis Pasteur, Hans Georg Trüper i Qing-Sheng Fan, però només una dona, Wen-Xin Chen. Amb la finalitat de canviar esta tendència i contribuir a reduir la bretxa de gènere, l'estudi encoratja a proposar nous noms de tàxons per a honrar a científiques que puguen erigir-se com a models a seguir per a les noves generacions. “Per a això, compilem llistes a partir de referències independents que també aporten dades biogràfiques notables. Nomenar els procariotes amb noms de dones que han contribuït a la microbiologia o altres ciències augmentaria, sense cap dubte, la seua visibilitat”, explica Lola Giner Pérez, investigadora de l'IATA i cosignatari de l'article.
Amb la finalitat de canviar esta tendència i contribuir a reduir la bretxa de gènere, l'estudi encoratja a proposar nous noms de tàxons per a honrar a científiques que puguen erigir-se com a models a seguir per a les noves generacions
Referència: The gender gap in names of prokaryotes honouring persons. Heike M. Freese, Lola Giner-Pérez, Aharon Oren, Markus Göker, David R. Arahal. Microbiology Society. https://doi.org/10.1099/ijsem.0.006115