Empreses, grups d'investigació i entitats de referència en Intel·ligència Artificial analitzen les claus de la indústria en el tercer esdeveniment de l'any organitzat pel Parc Científic de la Universitat de València en el marc d'Innotransfer, programa d'innovació oberta que impulsen els cinc parcs científics valencians amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI)
D'acord amb el Comité Estratègic d'Innovació Especialitzat (CEIE) de l'AVI, la jornada respon a la necessitat de l'automatització dels processos industrials, predicció de les necessitats futures d'una empresa, així com l'optimització de béns tan preuats com l'aigua i els béns associats.
La Intel·ligència Artificial és una tecnologia que es troba en un moment de creixement exponencial, que en els últims temps, està generant noves oportunitats i reptes, però també incerteses. Este fet, ha generat la necessitat de l'adopció de mesures per a garantir una aplicació integrada de manera transversal i igualitària en la societat. Este va ser un dels tants punts que es van posar de manifest en la trobada Intel·ligència Artificial: Reptes i oportunitats, que es va celebrar el passat 7 de novembre a l'auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) dins del programa d'innovació oberta Innotransfer, que compta amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI).
En esta línia, Pedro Carrasco, director del Parc Científic, va oferir un discurs de benvinguda en el qual va ressaltar l'objectiu de la jornada: "Que d'ací isquen futures col·laboracions en el camp de la Intel·ligència Artificial". "La celebració d'este jornada es dona en un context en el qual la Intel·ligència Artificial està creixent i per tant, s'estan generant expectatives, reptes i oportunitats, però també incerteses i implicacions que demanden l'adopció de mesures per a garantir una aplicació integrada, igualitària i transversal d'esta eina", va incidir.
A més, el director del PCUV va afegir que, segons l'últim informe de la consultora de recursos humans Adecco, "el 73% dels treballadors valencians ja empren la IA en el seu lloc de treball, encara que només el 44% d'ells assegura haver rebut formació sobre esta tecnologia per part dels seus ocupadors", per la qual cosa va advertir que "el repte de les empreses que ja apliquen esta tecnologia passa perquè la gent reba informació i sàpia quins són els límits adequats per a l'ús i les capacitats que proporciona l'eina".
Rosa Donat, vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València, durant la jornada Innotransfer. Foto: FPCUV
En la benvinguda de la jornada, Rosa Donat, la vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València va incidir en el "poder de transformació que alberga una eina emergent" com és la intel·ligència artificial. "Este esdeveniment es focalitza a acostar reptes, oportunitats i solucions relacionades amb la Intel·ligència Artificial en sectors com a robòtica, industrial, anàlisi, interpretació de dades massives, optimització de recursos en la gestió de recursos naturals i perspectives de regulació de la IA des de l'àmbit jurídic", va explicar Donat. Així mateix, la vicerectora d'Innovació i Transferència va posar l'accent en la capacitat dels esdeveniments Innotransfer de "reunir en un mateix espai veus diverses, tant de l'entorn acadèmic com de l'empresarial".
L'impacte de la Intel·ligència Artificial en la competitivitat de les empreses és objecte d'estudi, i per a mostrar-ho, Donat es va recolzar en l'informe 'La Intel·ligència Artificial i el seu impacte en la productivitat de les empreses', publicat per HubSpot, i en el qual s'apunta que "el 66% de les empreses espanyoles ja han invertit en Intel·ligència Artificial per a optimitzar els seus processos. I el 64% de les Pimes que la incorporen informen d'un augment significatiu en la productivitat dels seus empleats. Així mateix, el 55% dels participants enquestats assenyala que esta tecnologia serà imprescindible en un futur molt pròxim per a oferir la competitivitat suficient en els diferents mercats". "No hi ha dubte que este és ja un sector clau per a l'economia de la Comunitat Valenciana", va concloure.
"El 66% de les empreses espanyoles ja han invertit en Intel·ligència Artificial per a optimitzar els seus processos. I el 64% de les Pimes que la incorporen informen d'un augment significatiu en la productivitat dels seus empleats", Rosa Donat, vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València
Consuelo Barrantes, agent d'innovació en el marc del programa Innotransfer en l'FPCUV, va posar l'accent en les diferents aplicacions de la Intel·ligència Artificial, una eina, que va destacar que "no és una cosa nova", ja que en va apuntar que "en els anys 50, Alan Turing ens plantejava la qüestió, les màquines poden pensar?". "La Intel·ligència Artificial que actualment ens envolta ens retorna informació quasi veraç, com per exemple, el cas de Xat GPT. A grans trets estem tractant amb un robot, una entitat virtual", va afegir.
"Actualment, com podem observar, la Intel·ligència Artificial, la tenim introduïda en el nostre dia a dia, però no hem d'oblidar que estem treballant amb una entitat virtual, no és una persona", va advertir, alhora que va exposar que "la Intel·ligència Artificial, consisteix en un conjunt de regles definides i no ambigües que permeten solucionar un problema, processar dades o dur a terme determinades tasques sol·licitades. Estes regles estan aplicades pel que són llenguatges de programació que són els denominats algorismes informàtics".
Intel·ligència Artificial: Dades i Imatge
La necessitat d'aplicar la Intel·ligència Artificial en les empreses de nova creació i en les més assentades, actualment es converteix en una palanca fonamental per a la subsistència i la competitivitat de les companyies en un mercat canviant i incert. A més, en este context, les empreses es troben immerses i contribuint a la transformació de la innovació social i cultural que sens dubte planteja un desafiament molt atractiu per a les organitzacions.
Així, Carles Igual, co-CEO Kimera Techonologies, va exposar que des de la seua empresa treballen en processos de cerca, recomanació i indexació de dades, és a dir, l'objectiu de Kimera Technologies respecte a Intel·ligència Artificial, és aconseguir simular que "hi haja una altra persona dins de l'equip de les empreses". En esta línia, Igual va explicar que amb la IA, "la qual cosa sabies ahir, hui ja no val", una situació que va advocar per superar-la "amb una ment oberta, ja que no sabem el que pot vindre". "La IA és una eina i com cada eina pot ser molt bona o molt dolenta, depén en quines mans estiga", va apuntar.
Des de l'àmbit de la investigació, Gustau Camps, catedràtic d'Enginyeria Elèctrica a la Universitat de València, va assenyalar que des de la investigació "la Intel·ligència Artificial no és res més que estadística amb un poc d'esteroides, ja que només prediu, no contesta preguntes, no contesta el per què". Actualment, va posar sobre la taula, que es trobaven desenvolupant algorismes que foren "interpretables i explicables", un punt que assenyala Camps com molt important de la IA, perquè "hauria d'anar més enllà de no sols predir, si no també explicar". Per part seua, José María Sempere, director científic de VRAIN – UPV, va advocar per "fer un esforç formatiu a tots els nivells", de fet, va alertar que "urgeix un manual d'instruccions de la Intel·ligència Artificial per a la ciutadania", encara que no oblida l'àmbit universitari ja que va avançar que "en la UPV plantejarem un grau específic de IA perquè són els temps que se'ns venen damunt".
"Tenim un magnífic capital humà i en abundància. A més, està molt ben format, però el problema és retindre al 'Messi', perquè existeix una competència enorme en termes internacionals", Andrés Pedreño, fundador de Torre Juana OST
En este sentit, Andrés Pedreño, fundador de Torre Juana OST, va donar suport a les paraules de Sempere, i va incidir que "hauríem d'educar a tota la població" en Intel·ligència Artificial, encara que va advertir que en moltes ocasions "es confon regulació amb educació", i per a combatre-ho, Pedreño advoca per formar a "més gestors especialitzats en IA" i per "empoderar a les persones i introduir-los en una IA responsable i que siga comercialitzable". "Tenim un magnífic capital humà i en abundància. A més, està molt ben format, però el problema és retindre al 'Messi', perquè existeix una competència enorme en termes internacionals", i a més va destacar que "si este país formara un milió d'ESTEM, tindrien ocupació un milió d'ESTEM, perquè vindria inversió estrangera".
Cristina Baixauli, directora de Dinapsis València, va ressaltar que en la Comunitat Valenciana "tenim el múscul de desenvolupar molts projectes, que moltes vegades es queden en pilot", per la qual cosa posa l'accent que "hem d'aconseguir que eixos projectes s'acaben desenvolupant". A més, segons va alertar "la fugida de talents és evident", de fet, va explicar que per a ells "és molt important trobar a grans professionals a nivell tècnic, però estes persones cal formar-les en el coneixement del que fem i per a què el fem". "Ens costa molt formar a persones perquè després de cara al desenvolupament de negoci donen fruit". En esta mateixa línia, Vicent Girbés, investigador científic d'UV en el grup HRI, va ressenyar que és necessari que els enginyers "si eixiran a un mercat laboral en el qual les coses es mouran per la IA, seria fonamental una formació transversal en la matèria", per la qual cosa va insistir en "la necessitat de formar en la IA i revisar els plans d'estudi per a formar específicament en esta eina.
(D'esquerra a dreta) Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de l'FPCUV; Andrés Pedreño, fundador de Torre Juana OST; Cristina Baixauli, directora de Dinapsis València; Vicent Girbés, investigador científic d'UV en el grup HRI; José María Sempere, director científic de VRAIN – UPV; Gustau Camps, catedràtic d'Enginyeria Elèctrica a la Universitat de València; Carles Igual, co-CEO Kimera Techonologies. Foto: FPCUV
Intel·ligència Artificial: Dades i Empresa
Quant a la Intel·ligència Artificial més aplicada i centrada en l'empresa, representants com Raúl Soriano, CEO Next AI, va posar sobre la taula la problemàtica d'aplicar la IA en totes les companyies, les de nova creació i les més assentades, i és que segons va defensar, "la Intel·ligència Artificial és per a la gent que pensa jove". Així, durant el seu treball d'implementació en organitzacions va detectar que "el major repte que es troben a l'hora d'introduir la IA, són les persones", perquè segons indica, "són ells els que l'han de manejar". De fet, va assenyalar que "existeixen molts empleats poc inclinats a la IA", però va alertar que "la Intel·ligència Artificial no et llevarà el treball, però sí algú que sàpia usar la IA millor que tu" i va afegir que "el que no vulga actualitzar-se li passaran per damunt".
Ángel González, cofundador i director de màrqueting en Datipic, es va preguntar Què és el que cal fer per a poder usar les eines que implementen Intel·ligència Artificial? Així, va fer èmfasi en "la formació de la gent perquè puga usar totes eixes eines i que es vaja acostumant a tot este entorn tan canviant". En esta línia va incidir, que "seria necessari baixar el nivell de desenvolupament de la IA i deixar que la gent es puga adaptar". Pel seu costat, Alejandro Rubio, Investigador ITE, va ressaltar la necessitat de "fer partícip a les empreses en el procés de desenvolupament de la IA". De fet, va recalcar que cal "treballar en un pla estratègic en l'empresa perquè al final es facilite la zona de decisions en entorns més canviants", ja que va afegir que "no podem deixar-nos res fora perquè hi ha àmbits de la IA que no sabem com evolucionarà en un futur".
"La Intel·ligència Artificial no et llevarà el treball, però sí algú que sàpia usar la IA millor que tu", Raúl Soriano, CEO Next AI
(Esquerra a dreta) Kristin Suleng, responsable de Comunicació i màrqueting de l'FPCUV; Elisa González, investigadora en Horta – Basf S.L.; Raúl Soriano, CEO Next AI; Ángel González, cofundador i director de màrqueting en Datipic; José-Norberto Mazón, catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UA; Alejandro Rubio, Investigador ITE. Foto: FPCUV
Finalment, Elisa González, investigadora en Horta – Basf S.L., va exposar quant a la IA, que "és poc ètic oferir a empreses serveis que encara no se sap com de fiables són", referit al sector de l'agricultura. A més, va apuntar que en la seua empresa realitzen investigació bàsica, que els permet desenvolupar algorismes, encara que de tots ells, els únics que els interessa són "els explicables", és a dir, els processos que són capaços de demostrar amb dades i proves, per la qual cosa va destacar que malgrat la IA "l'adquisició de dades encara ha de ser manual". En este sentit, José Norberto Mazón, catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UA, va assenyalar que "la matèria primera de la IA esta basada en dades i crec que no li estem donant la importància que es mereix a les dades", i a més va afegir que "El 25% del cost dels projectes és trobar dades". Finalment, va indicar que "l'objectiu de la Intel·ligència Artificial és resoldre problemes", dels quals va apuntar que "sorgiran noves ocupacions".
Clausura
Rafael Marimón, catedràtic de Dret Mercantil en la UV, va posar el punt final a la jornada Innotransfer. Durant la seua intervenció, va aprofundir sobre la IA en l'àmbit jurídic i va exposar casos d'ús juntament amb perspectives de regulació. Durant la primera part de la seua ponència, va mostrar exemples sobre com la Intel·ligència Artificial estava començant a formar part d'este sector, fins i tot arribant a tindre poder de decisió en sentències i vots en països com la Xina. Quant a la Unió Europea, va posar el seu punt de mira en la proposta de Llei Europea de IA, la qual és pròxima a ser aprovada. En ella, es defensa que "la IA ha de ser una tecnologia centrada en l'ésser humà. No ha de substituir a l'autonomia humana".
(Esquerra a dreta) Fernando Mª Zárraga, gerent del l'FPCUV; Pedro Carrasco, director del PCUV; Rafael Marimón, catedràtic de Dret Mercantil en la UV; Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de l'FPCUV. Foto: FPCUV
Amb el suport de:
