Empreses, grups d'investigació i entitats de referència en el sector de l'alimentació van analitzar les claus de la indústria plant-based en l'esdeveniment tècnic Innotransfer celebrat al juny en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV)
En l'horitzó de la transició cap a un sistema alimentari cada vegada més sostenible, a través de potenciar el consum de proteïnes de procedència vegetal en substitució de les d'animal, els aliments d'origen vegetal a Espanya constituïxen un mercat valorat en 447,4 milions d'euros, i s'espera que l'europeu abast els 14.908 milions d'euros en 2029. Pel seu destacat potencial en la sostenibilitat global, l'esdeveniment Innotransfer, el programa d'innovació oberta que impulsen els cinc parcs científics valencians amb el suport de la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, celebrat el 26 de juny a l'auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València, va dedicar una jornada tècnica amb la participació de destacats professionals dels àmbits de la investigació i la indústria per a analitzar les oportunitats d'este mercat emergent.
En la benvinguda de la jornada, Pedro Carrasco, director del Parc Científic de la Universitat de València, va oferir un discurs en el qual va indicar la necessitat de desenvolupar iniciatives que fomenten l'establiment de punts de trobada entre empreses, entitats sectorials i grups d'investigació. "L'objectiu és materialitzar projectes i col·laboracions que aporten desenvolupaments innovadors al teixit productiu. El sector plant-based està en constant creixement i d'un interés social profund perquè s'intenta crear productes que afavorisquen una dieta que prioritze el consum d'aliments d'origen vegetal reduint el consum dels d'origen animal”, assenyala el director del PCUV.
Francisco Javier Sogorb Guerra, subdirector general per a l'Avanç de la Societat Digital i les Tecnologies Habilitadores de la Generalitat Valenciana, va agrair la labor social que realitzen els parcs científics com a "actors determinants de la innovació, actuen com a impulsors cap al teixit productiu del coneixement que es genera dins de la universitat” i va recalcar la importància de "Alimentar una població cada dia més creixent de manera sostenible i saludable". “És essencial que persones expertes en alimentació i tecnologies disruptives, s'ajunten, intercanvien idees, conceptes, problemàtiques, solucions, generen sinergies i aliances estratègiques”, explica Sogorb.
Les oportunitats de la proteïna vegetal
Amb l'objectiu de crear productes que afavorisquen una dieta que prioritze el consum d'aliments d'origen vegetal per a reduir els d'origen animal, l'aposta per la producció plant-based, categoria alimentària que posa en valor les proteïnes de les plantes, se li augura una previsió de mercat en creixement. La tendència respon a l'interés creixent de les persones consumidores per la cura de la salut, el benestar animal i la reducció de l'impacte mediambiental de la producció d'aliments.
En la primera taula de la jornada es van abordar els avantatges de la proteïna vegetal i la importància dels factors per a comercialitzar estos productes. José Benedito Fort, catedràtic i director del Departament de Tecnologia d'Aliments i investigador de l'Institut Universitari d'Enginyeria d'Aliments-FoodUPV de la Universitat Politècnica de València, en el qual s'investiguen les fermentacions en llegum i altres tipus de llavors, i l'extracció de proteïnes per al desenvolupament de nous productes amb millor perfil nutricional, saludable i sostenible, va assenyalar que “més que una etiqueta, el plant-based hauria de ser una filosofia que ajudara a reduir la proteïna d'origen animal i substituir-ho per proteïna d'origen vegetal”. “És fonamental conéixer l'impacte mediambiental de tot el que fem per a saber si la producció és realment més sostenible o simplement és una etiqueta que li posem”, advertix Benedito.
“Si hi ha gent que adora el sabor de la carn, una hamburguesa plant-based no li agradarà. Però si t'agrada la carn com un ingredient i el combines amb uns altres, hi ha molts aliments on la carn simplement és un extra i en estos casos és fàcilment substituïble", assenyala Mercedes Diez Cocero, directora de Desenvolupament Tècnic de Madeinplant, empresa vinculada a AgrotecUV dedicada a la biotecnologia vegetal especialitzada en la producció de proteïnes recombinants en plantes. Diez va assenyalar els avantatges de les plantes per a la producció com la possibilitat de produir modificacions complexes en proteïnes, la selecció i els baixos costos de producció i un baix risc de contaminació amb patògens humans, a més de la facilitat d'escalat. "La nostra empresa té dos línies de negoci principals. La primera correspon a la producció de proteïnes recombinant en plantes de nicotina, que les utilitzem com biofactoria, i la segona al desenvolupament de ferramentes biotecnològiques per a reprogramar les plantes i millorar el seu perfil agronòmic, el seu contingut nutricional, la seua resistència a l'estrés, amb molta rellevància per al sector de la indústria plant-based, tant en aplicacions en el sector agroalimentari com cosmètic", descriu Diez.
M.ª Carmen Garrigós Selva, directora i responsable de l'àrea d'anàlisi química de materials en el Grup d'Investigació NANOBIOPOL de la Universitat d'Alacant, amb projectes d'investigació emmarcats en l'economia circular, desenvolupa línies com el disseny de procediments d'extracció en cascada en residus agroalimentaris en el que analitzar la composició i explorar les possibilitats de valorització per a obtindre ingredients en cascada, "mitjançant processos sostenibles i de baix cost, basats en microones, també en ultrasons, per a obtindre antioxidants, proteïnes o lípids. Es tracta de realitzar una valorització integral sobre la base de la composició dels residus. Els ingredients els intentem acoblar a diferents aplicacions on oferim sempre oportunitats a les empreses. Eixos ingredients poden ser inclosos en les proteïnes com a substituts de les d'origen animal. També desenvolupem biomaterials, on estes mateixes proteïnes les incloem per a desenvolupar materials biodegradables en l'àmbit alimentari per a l'envasament i l'alimentació funcional", explica Garrigós.
Sobre la definició del sector, Rubén Parrilla Valladolid, director d'Intel·ligència de Mercat d'Alnut, empresa que abasta l'alimentació familiar (infantil i adulta) i també per a les mascotes, va apuntar al debat que representa la consideració de plant-based. "És cert que en determinats productes, com les begudes vegetals, no hi ha dubte de la limitació entre el que és un producte d'origen animal i un substitutiu, no obstant això, encara no és clar en una altra mena de productes. Encara sorgixen dubtes a l'hora de definir si l'addició de proteïnes d'origen vegetal justifica que es puga considerar plant-based. Nosaltres estem desenrotllant cremes fortificades. Per exemple, una crema d'espinacs, la considerem plant-based simplement perquè introduïm una proteïna de fava i si realment entre els ingredients està l'aigua per a donar-li textura i no amb l'objectiu d'incrementar la proteïna?”, assenyala Parrilla.
Molt més que alimentació
Després de la primera taula, la jornada va acollir la dissertació sobre els partenariats europeus en agroalimentació del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), a càrrec de Verónica Estruch Giner, tècnica de projectes europeus d'este organisme, la ponència del qual es va centrar en abordar les oportunitats en el marc d'Horitzó Europa del gran programa Marc d'Investigació i Innovació a través d'accions per a la gestió i la promoció de la participació espanyola en programes internacionals de cooperació tecnològica en l'àmbit del sector agroalimentari.
Les possibilitats del sector plant-based també transcendixen l'àmbit de l'alimentació. Els avantatges de les aplicacions de les proteïnes vegetals en investigació, farmacèutica i cosmètica van centrar segona taula. “El concepte plant-based és fonamental, més que per diferenciar-lo de l'animal-based, per l'origen no sintètic, ja que molts dels compostos actius que nosaltres extraiem també es poden produir de manera química, però a diferència del químic, el mètode plant-based és més sostenible i eficient”, recalca José Tomás Matus Picero, investigador Ramón y Cajal de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV – CSIC), per a qui el desenvolupament del sector plant-based representa una oportunitat sostenible com els cultius cel·lulars.
"Els compostos que podem generar poden ser de la farmacèutica, nutracèutica o cosmètica. En eixe últim cas estem treballant bastant més. Cada àrea té la seua regulació, la qual cosa ho fa molt difícil i hi ha empreses que aposten més un sector que un altre, depenent dels beneficis i les oportunitats. Cal conéixer per endavant els problemes que pot portar cadascuna en termes de normativa. Si s'utilitza un derivat d'una planta o d'un microorganisme que produïx el compost, es podrà emportar a un fruit o com un element nutracèutic segons l'origen que tinga. En el nostre cas, utilitzem microalgues com a xassissos de la producció d'estos metabòlits i modificant o incrementant la producció d'alguns compostos d'interés, i depenent d'un costat o un altre, les regulacions poden ser més complicades", assenyala l'investigador.
Les plantes guarden un gran potencial. Cristina Prieto López, investigadora del Grup de Nous Materials i Nanotecnologia per a Aplicacions Alimentàries de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA – CSIC) i col·laboradora en projectes de desenvolupament amb l'empresa Bioinicia. La investigadora va destacar que el sector “representa nous ingredients per a la indústria alimentària i cosmètica, també farmacèutica i per a l'embalatge”. "Les propietats de les plantes no deixen de sorprendre'ns. S'estan desenvolupant materials que revolucionaran el mercat. Ens poden proporcionar una gran quantitat de compostos actius, també matrius polimèrica, moltes vegades polisacàrids o proteïnes que són súper interessants. En el cas de l'empresa, treballem subproductes de la indústria agroalimentària, per exemple, el bròcoli, que té actius molt interessants que ara estan en els pegats cosmètics que estem comercialitzant i és una revolució", celebra Prieto.
Des de l'àmbit de les algues marines i el desenrotllament dels seus ingredients per a la seua aplicació en alimentació, nutracèutica i cosmètica com a alternativa sostenible, Silvia Antón Sempere, cofundadora i CPO de Mediterranean Algae, jove empresa nascuda en 2021 i vinculada a AgrotecUV, va destacar de la seua empresa l'ús tant de la matèria primera, l'alga, com els residus destinats a desenrotllar nous materials com a cosmètics i altres. "Busquem un alt rendiment dels compostos i una estandardització d'eixos processos i després escalar. És clau unir-nos a convocatòries amb grups d'investigació, amb centres tecnològics en els quals puguem anar desenvolupant les noves aplicacions. La principal barrera per a una petita empresa és l'escalat. Costa trobar ara mateix un partner que puga escalar els processos que plantegem. Depenem de la tecnologia, del seu grau d'avanç, i de la regulació. Cada vegada que apareix un novell food, ens espantem com startup. És una regulació bastant tediosa, i diferent segons els països. Tenim molt a aprendre dels Estats Units en aspectes de normativa", subratlla Antón.
El cas de Veganic Nature
La clausura de la jornada va vindre de la mà de Belén Torregrosa, directora de màrqueting de Veganic Nature, empresa de biocontrol agrícola, que va explicar la proposta de valor de l'empresa cap a les noves tecnologies i productes en el marc de la innovació i la sostenibilitat en el sector agrícola.
