El Parc Científic analitza els desafiaments de la microelectrònica en la Comunitat Valenciana

Empreses, grups d'investigació i entitats de referència en el sector de la microelectrònica analitzen les claus de la indústria dels semiconductors en el primer esdeveniment de 2023 d'Innotransfer, programa d'innovació oberta que impulsen els cinc parcs científics valencians amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI)

En un context marcat pels desafiaments de la indústria dels xips, la Comunitat Valenciana representa un dels pols de disseny microelectrònic en el conjunt d'Espanya, en acumular més del 60% de tota l'activitat nacional en el sector dels semiconductors. Algunes de les multinacionals més importants tenen establida la seua seu en el territori valencià, atretes tant per les facilitats logístiques com pel talent que generen la universitats. 

L'oportunitat d'impulsar el sector de la microelectrònica en la Comunitat Valenciana, ja no sols a present, sinó també a futur, representa una ocasió de creixement per a les empreses en aquest camp gràcies a la convocatòria de 12.500 milions d'euros en ajudes del PERTE de la microelectrònica i semiconductors que va aprovar el Govern d'Espanya. Aquest va ser un dels punts que es van posar de manifest en la trobada Microelectrònica: Els reptes del nou motor de l'economia valenciana, que es va celebrar el passat 21 de juny a l'auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), dins del programa d'innovació oberta Innotransfer, que compta amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

En aquesta línia, Olivia Estrella, la secretària General de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) destaca que des de les institucions polítiques s'ha de treballar perquè "en 2030 el 20% de la producció mundial de semiconductors siga a Europa, quan ara a penes hi ha un 10%". En eixe sentit, incideix que "reforçar el lideratge tecnològic de la Unió Europea i consolidar un ecosistema de xips d'avantguarda és un de els  objectius prioritaris per a l'executiu que dirigeix Ursula von der Leyen, que ha dissenyat una legislació específica batejada com la 'Llei dels xips", que segons assenyala, "mobilitzarà 43 mil milions d'euros entre fons públics i privats".

(De dreta a esquerra) Olivia Estrella, secretària General de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI); i Rosa María Donat, vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València durant l'esdeveniment Innotransfer. Foto: FPCUV

"L'incipient sector dels semiconductors de la Comunitat Valenciana que té un paper molt important en el PERTE i és que al seu favor juga que hi haja un 60% de la investigació i el disseny industrial espanyol dels microxips i els semiconductors ací en l'àrea metropolitana de València, però també amb una llavor de recerca i desenvolupament tecnològic en altres províncies com Castelló i Alacant", apunta Estrella.

Per la seua part, Rosa Donat, la vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València comenta que "la combinació universitat empresa en la Comunitat Valenciana està en condicions de contribuir de manera significativa a la consecució d'objectius en el sector de la microelectrònica". "És més que evident que les empreses del sector en el nostre territori necessiten el suport estratègic de les universitats valencianes, que estan compromeses amb l'avanç del coneixement, la digitalització, la investigació en microelectrònica i intel·ligència artificial i nous materials, i que tenen el potencial de situar la Comunitat Valenciana a la frontera del coneixement", va concloure.

"És més que evident que les empreses del sector en el nostre territori necessiten el suport estratègic de les universitats valencianes, que estan compromeses amb l'avanç del coneixement, la digitalització, la investigació en microelectrònica i intel·ligència artificial i nous materials, i que tenen el potencial de situar la Comunitat Valenciana a la frontera del coneixement", Rosa Donat,  vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València

 

Perspectiva de les empreses vinculades als parcs científics valencians

Així, Javier Calpe, design Center Manager de Analog Devices, va exposar les seues preocupacions respecte a "un sector molt global on està molt segmentat el mercat", per la qual cosa segons afig "l'ecosistema que hi ha és molt divers", i aquest fet, actualment, indica que "impactarà en el sector de forma molt negativa, perquè des del principi ha abraçat la globalització, ja no per temes de costos, sinó per especialització".  Així mateix, Calpe advoca per "posar l'èmfasi en el talent, i treballar tots els dies". Dins d'aquesta problemàtica que pateix aquest sector, Jorge Victoria, Senior Product Manager EMC Shielding & Thermal Materials de Würth Elektronik, assenyala que el fet que "la investigació ací vaja molt més allà no ens permetrà superar el buit d'experiència respecte al sud-est asiàtic que ha portat tot eixe mercat des de fa anys". "Crec que ací hi ha talent de sobres i sempre n'hi ha hagut, el problema han sigut les condicions en les quals hem tingut als nous talents i a més, tampoc els hem retinguts ni potenciat", lamenta.

Marcos García, Office Manager de B&R Automation va exposar que la possibilitat de tindre una base de fabricació de microxips dins d'Europa beneficia a tots, perquè segons indica "moltes vegades la gent pensa que els microxips no et donen menjar", però al cap i a la fi "això no és cert, perquè els microxips intervenen en la fabricació  de productes bàsics com el pa, el gel, les tomaques, o fins i tot un matalàs", adverteix. En el cas d'EMXYS, José Antonio Carrasco, CEO i cofundador, va identificar alguns dels assoliments en els quals participen, com la construcció d'un microsatèl·lit propi o altres desenvolupaments per a missions espacials. Matthew Venn, CEO i fundador de ChipFlow va posar l'accent en "la problemàtica de les cadenes" de subministraments, i és que segons avisa, "es necessita molta més gent per a treballar en aquest camp".

"Crec que ací hi ha talent de sobres i sempre n'hi ha hagut, el problema han sigut les condicions en les quals hem tingut als nous talents i a més, tampoc els hem retinguts ni potenciat", Jorge Victoria, Senior Product Manager EMC Shielding & Thermal Materials de Würth Elektronik

(De dreta a esquerra) Jorge Victoria, Senior Product Manager EMC Shielding & Thermal Materials de Würth Elektronik; i Marcos García, Office Manager de B&R Automation durant l'esdeveniment Innotransfer. Foto: FPCUV

Col·laboracions i ajudes per a potenciar la Comunitat Valenciana i Espanya en la indústria de la microelectrònica

Les ajudes del PERTE de la microelectrònica i semiconductors, marquen un sector, que tracta d'agafar impuls dins de la Comunitat Valenciana amb el sorgiment de col·laboracions i ajudes per a potenciar a la regió i al país sinergies que donen suport a la indústria de la microelectrònica. Per això, van nàixer organitzacions com València Silicon Clúster, que amb Mayte Bacete com a directora, cerca "donar valor a les empreses del sector que estan en la Comunitat Valenciana i també a nivell nacional". "Es va crear en el 2022 amb l'objectiu de fer que es conega més el que es pot fer en la microelectrònica i la fotònica i conjuminar forces amb les universitats per a dur a terme accions que facen que aquest sector puga créixer", i al seu torn, afig que "arran del PERTE xips i del Xips Act a Europa, ens vam adonar de la fortalesa que teníem a València".

"El nostre rol és traslladar les inquietuds i reptes de la indústria", afirma Eduardo València, responsable del Sector de Microelectrònica de l'Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions (Ametic), en relació, a les ajudes i sinergies que promouen des de l'associació que representa, la qual està formada per "un grup d'empreses que promouen que els ciutadans espanyols es beneficien de les accions que duem a terme des de l'associació respecte a l'economia digital", i que així "tinguem un país amb millors empreses, ocupacions i indústria". Per part seua, Emilio Iglesias, cap d'àrea del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), va posar sobre la taula les claus de la convocatòria 'Missions Xip', la qual forma part del PERTE Xip.

(Esquerra a dreta) Càndid Reig, professor d'Enginyeria Electrònica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria  de la Universitat de València (ETSE-UV); Eugenio Coronado, director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol); Roberto Llorente, director Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC); Carlos Mariñas, investigador Ramón y Cajal del CSIC en l'Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV); i Daniel Torrent, investigador del Grup d'Investigació d'Òptica (GROC) de la Universitat Jaume I de Castelló; i Kristin Suleng, responsable de Màrqueting i Comunicació de la Fundació Parc Científic de la Universitat de València. Foto: FPCUV

Perspectiva dels grups d'investigació

Dins d'aquesta incipient indústria, gran part de culpa de les xifres de lideratge en la Comunitat Valenciana, també és en part gràcies a la gran quantitat de grups d'investigació instal·lats en el territori. En aquest sentit, Càndid Reig, professor d'Enginyeria Electrònica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria  de la Universitat de València (ETSE-UV), explica que funcionen "d'una manera bastant diferent a les grans empreses, i és que hem d'acudir a les convocatòries de finançament públic i tenim la possibilitat eventualment d'establir contactes i contractes amb empreses, però estem lligats a eixa manera de treballar, que evidentment condiciona les maneres en les quals definim les nostres línies d'investigació i les nostres estratègies". Al seu torn, Roberto Llorente, director Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) incideix que des del seu grup abasten "àmbits tant de la ciència com de la tecnologia: sistemes, dispositius i nano materials".

També, en relació amb aquesta temàtica, Carlos Mariñas, investigador Ramón y Cajal del CSIC en l'Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV), afirma que tant la Comunitat Valenciana com Espanya tenen "infraestructura i coneixement per a liderar". Fet que confirma l'existència de grups com el d'Investigació d'Òptica (GROC) de la Universitat Jaume I de Castelló, del qual forma part Daniel Torrent, que va exposar que el seu projecte versa "sobre la generació d'ones acústiques superficials". Així mateix, Eugenio Coronado director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), va manifestar els àmbits de desenvolupament en microelectrònica que treballen en l'institut que dirigeix.

"Funcionem d'una manera bastant diferent a les grans empreses, i és que hem d'acudir a les convocatòries de finançament públic i tenim la possibilitat eventualment d'establir contactes i contractes amb empreses, però estem lligats a eixa manera de treballar, que evidentment condiciona les maneres en les quals definim les nostres línies d'investigació i les nostres estratègies", Càndid Reig, professor d'Enginyeria Electrònica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria  de la Universitat de València (ETSE-UV)

Clausura

Des d'un punt de vista més internacional, Luc Yao, soci operatiu de TAcc+, acceleradora del Ministeri d'Assumptes Econòmics de Taiwan i ITRI, assenyala que "Taiwan està tractant de portar més manufactures i coneixements electrònics a Europa per a poder connectar molt més". "Crec que és molt bo que companyies i startups europees treballen amb Taiwan per a desencadenar més innovació", assenyala. Així mateix, ressalta el creixement de Taiwan en els últims anys quant a economia i microelectrònica, i va posar com a exemple al seu país, que va passar en pocs anys de la indústria de treball intensiu a ser la líder en alta tecnologia en semiconductors a tot el món. 

Amb el suport de: