Empreses, grups d'investigació i entitats de referència en el sector de la biotecnologia analitzen les claus de la indústria en el quart esdeveniment de l'any organitzat pel Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) en el marc d'Innotransfer, programa d'innovació oberta que impulsen els cinc parcs científics valencians amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI)
D'acord amb el Comité Estratègic d'Innovació Especialitzat (CEIE) de l'AVI, la jornada respon a la necessitat d'innovació en una agricultura ecològica i sostenible, així com el desenvolupament de productes l'aplicació dels quals aporte solucions de diversa índole.
La biotecnologia és un sector que es troba en un moment de creixement. En la Comunitat Valenciana l'augment de la suma de les operacions en este camp s'ha disparat en els últims anys, més concretament en àmbits com l'Agroalimentació o la Salut. Esta situació, va generar la necessitat d'analitzar el context actual de la regió més en profunditat a través de la jornada Innovació en Biotecnologia: Reptes i oportunitats, que es va celebrar el passat 19 de desembre a l'auditori Marie Curie del del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) dins del programa d'innovació oberta Innotransfer, que compta amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI).
En esta línia, Fernando Mª Zárraga, gerent de la Fundació Parc Científic de la Universitat de València (FPCUV), va oferir un discurs de benvinguda en el qual va destacar que la Biotecnologia "ha emergit en el món contemporani com una força transformadora impulsant avanços molt importants en medicina i salut, en agricultura i en la indústria agroalimentària". "En tractar-se d'una disciplina que combina biologia, química, enginyeria i algunes altres branques científiques, és una matèria que està en constant evolució", va ressaltar.
A més, el gerent de l'FPCUV va incidir que "el sector de la biotecnologia és un camp estratègic per al nostre desenvolupament econòmic, ja que es tracta d'un sector en creixement, tant pels seus volums de facturació com pel seu alt potencial d'innovació i de generació de valor afegit, i cosa que és més important, d'ocupació de qualitat", per la qual cosa va afegir, segons dades del Clúster Bioval, "les inversions en biotecnologia en la Comunitat Valenciana en l'últim any han superat els 250 milions d'euros, dels quals, el 70% correspon a inversió privada, i el 30% a inversió pública". "Respecte als exercicis anteriors, en concret a l'any 2022, en el cas de la Medicina i la Salut es va destinar una inversió de 125 milions d'euros, un ament del 50%", va posar com a exemple Zárraga.
Olivia Estrella, secretaria General de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), durant la jornada Innotransfer. Foto: FPCUV
En la benvinguda de la jornada, Olivia Estrella, secretaria General de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), va posar l'accent en el suport de l'AVI a este sector estratègic durant estos últims anys, i és que segons va explicar fins al moment han finançat projectes en este camp per un import d'aproximadament 26 milions d'euros "en sectors molt variats, no solament en agroalimentació o en salut, sinó també vinculats a l'economia circular".
Així mateix, va destacar la figura dels agents d'innovació, que "són aquelles persones que en el marc d'una associació empresarial o d'un institut tecnològic estan en contacte amb les empreses o amb els grups d'investigació, en funció del seu origen". Va indicar que és així, "per a assegurar-se que realment estan atents al que està ocorrent en el mercat juntament amb el que està succeint en les universitats i els instituts tecnològics". D'altra banda, "un pas més enllà i vinculat als grups d'investigació que tenen una major trajectòria en transferència, s'ajuda a crear amb el finançament de l'AVI, unitats científiques d'innovació empresarial". "Anime que us aprofiteu d'esta sessió per a formalitzar acords o segellar aliances tan necessàries per a respondre entre tots junts a les creixents oportunitats d'Innovació que està obrint la Biotecnologia", va concloure Estrella.
"Anime que us aprofiteu d'esta sessió per a formalitzar acords o segellar aliances tan necessàries per a respondre entre tots junts a les creixents oportunitats d'Innovació que està obrint la Biotecnologia", Olivia Estrella, secretaria General de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI)
Biotecnologia agroalimentària
La biotecnologia aplicada a camps com a l'agroalimentació se centra en la utilització, modificació o creació de sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per a obtindre aliments més saludables, nutritius i resistents a plagues i insecticides. En este context, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) es mostra receptiva a l'ús de la biotecnologia en este camp per a cobrir les necessitats d'una població mundial cada vegada més urbanitzada i en creixement continu, però també existixen veus contràries a estes modificacions.
Així, Agustí Aranda, investigador en el iYeastBiotech de l'Institut de Biologia Integrativa de sistemes (I2SysBio), va exposar que des del seu grup van centrar la seua investigació en "els fonaments bàsics de la resposta estrés dels llevats als nutrients", i va afegir que van trobar "una sèrie de gens que poden influir en la quantitat d'alcohol de la fermentació vínica, que duu a terme el llevat principalment". "En l'actualitat, amb el canvi climàtic i l'augment de temperatures, el raïm madur massa i té molt sucre, i això porta al fet que hi haja molt alcohol, pel que reduir-ho és molt important", va apuntar, alhora que va ressaltar que "a través d'una sèrie de processos d'evolució dels llevats vam obtindre mutants que eren capaços de baixar l'etanol sense afectar l'àcid". Així mateix, va advertir de la dificultat per a introduir estos "mutants espontanis" en una indústria que qualifica com "molt tradicional". "Si ja és complicat parlar de transgènics en altres camps, en una indústria com el vi encara més", va concloure Aranda.
En este sentit, continuant des de l'àmbit de la investigació, Joan Ferré, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, va lamentar el fet que "una tecnologia que tenim a la mà i que usem per a moltes coses dia a dia en els laboratoris, no estiga permés transferir-la". Malgrat això, Ferré va alertar que "Europa està important transgènics, però està prohibint el seu cultiu, i en canvi Àsia, Austràlia, Nord Amèrica i Sud Amèrica els estan cultivant", a més es va preguntar que "si tan dolents són per què els estem important", al que va respondre que "ho fem perquè si no, no tindríem pinso per a la ramaderia". A més, va destacar que "dins de la protecció vegetal, no he vist eixe afany de les empreses per contactar-nos", i en una col·laboració que van realitzar amb una empresa, "vaig notar que em faltava el pont intermedi de per a transferir de manera correcta".
"Europa està important transgènics, però està prohibint el seu cultiu, i en canvi Àsia, Austràlia, Nord Amèrica i Sud Amèrica els estan cultivant", Joan Ferré, catedràtic de Genètica de la Universitat de València
(D'esquerra a dreta) Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de l'FPCUV; Amparo de Benito, responsable de projectes de Microbiologia AINIA; Ana Fuentes, investigadora FoodUPV; Magdalena Cervera, directora del laboratori I+D de GCM Citrus S.L.; Joan Ferré, catedràtic de Genètica de la Universitat de València; Agustí Aranda, investigador en el iYeastBiotech. Foto: FPCUV
Magdalena Cervera, directora del laboratori I+D de GCM Citrus S.L., va posar l'accent en el seu interés com a laboratori de millora biotecnològica, "en els desenvolupaments amb plantes transgèniques i en el que ens poden oferir quant a coneixements, i la possibilitat que poguera haver-hi algun desenvolupament que es poguera utilitzar als Estats Units o en un altre punt on estiguen regulades". "Un dels objectius que tenim en el laboratori és utilitzar l'edició genòmica mitjançant CRISPR/Cas, però el problema és que en cítrics és molt complicada la millora genètica", a causa dels processos tan lents de creixement, va explicar Cervera. "Hi ha moltes més empreses que estan invertint en I+D i en temes tan complicats com la millora genètica en plantes. Les companyies són ací i tenen ganes d'invertir, que hi haja nous desenvolupaments, de ser competitives i sostenibles", va ressaltar.
D'altra banda, la labor d'Ana Fuentes, investigadora FoodUPV, se centra en vegetals fermentats. Principalment, en l'institut on treballa es dediquen a l'aplicació de bioconservants, per la qual cosa estan molt lligats a les tendències que hi ha en el mercat. "Treballem amb empreses que ens venen amb problemes en concret i cal donar-los una solució", afig Fonts. Com a exemple, la investigadora FoodUPV, va apuntar a la conservació de productes fermentats a través dels bacteris làctics, de fet, va afegir que "nosaltres ja no anem només al desenvolupament de l'agent bioconservant com una bacteriocina o el bacteri pròpiament dit, sinó que no puc oblidar la combinació que hi ha entre l'aliment i el microorganisme". "Des del punt de vista de la indústria agroalimentària els marges de benefici són molt limitats. Jo crec que són una bona estratègia les fonts de finançament públic que estan a la mà de moltes empreses i també acosten molt el que és la universitat i la indústria", va tancar Fonts.
Finalment, Amparo de Benito, responsable de projectes de Microbiologia AINIA, va destacar cinc reptes plantejats des del centre tecnològic on exercix la seua labor: aliments de futur, salut i seguretat alimentària, la transformació digital i la transformació verda. De fet, va assenyalar que "pràcticament podem aplicar la biotecnologia en cadascun d'estos reptes, perquè podem aprofitar eixe tipus de tecnologies per a millorar processos biotecnològics". "Ens adonem que la biotecnologia és tan horitzontal que ens permet actuar en totes les àrees de treball", va afegir. En esta línia, de Benito, va posar l'accent en els aliments de futur, i segons va explicar, "estem desenvolupant additius biobasats, ja que cada vegada hi ha més pressió per substituir els additius de síntesis per additius naturals, però a Espanya i a Europa, ens topem amb l'aspecte legal".
"Des del punt de vista de la indústria agroalimentària els marges de benefici són molt limitats. Jo crec que són una bona estratègia les fonts de finançament públic, que estan a la mà de moltes empreses i també acosten molt el que és la universitat i la indústria", Ana Fuentes, investigadora FoodUPV
Ana Fuentes, investigadora FoodUPV, durant una de les seues intervencions en la taula redona "Biologia agroalimentària". Foto: FPCUV
Biotecnologia i salut
Quant a la Biotecnologia més aplicada a la salut, representants com Salvador Gil, investigador de l'Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), va posar sobre la taula les limitacions existents en el sector, i segons va apuntar "quan entres en reguladora comencen els problemes". De fet, va explicar dos exemples, en els quals treballen i podrien existir dificultats a l'hora de ser comercialitzades. En este sentit, David González, CEO Dermaclaim, va destacar que "trobem moltes més limitacions en la nostra ment que les que realment ocorren", encara que va advertir que des de la seua empresa de servicis, "hi ha més facilitat d'eixir al mercat i no es necessita un desenvolupament molt més complex amb més requeriment de diners i temps". "El que no vol assumir el risc és millor que no es dedique a desenvolupar", va advertir.
Antonio Ferrer, director Institut d'Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d'Elx (IDiBE), va alertar que "a vegades les limitacions venen de fora", encara que va explicar que en la seua opinió existix una gran limitació, que és "la formació dels investigadors", i és que segons va ressaltar, "els investigadors estem formats per a investigar molt bé, però no estem formats per a emprendre. Això és una cosa que caldria fomentar molt més". "Afortunadament, els agents d'innovació i les UCIES han vingut per a quedar-se en els instituts d'investigació, en els centres i en els departaments. Crec que este ha sigut un canvi important, perquè desgraciadament les OTRIs han sigut col·lapsades amb multitud d'altres tasques i sobretot amb una complicació i un embolic administratiu cada vegada major a l'hora de gestionar i justificar projectes que els ha impedit realment dedicar-se al que és la transferència de la tecnologia i resultats d'investigació cap a la societat", va postil·lar Ferrer.
(D'esquerra a dreta) Beatriz Llamusí, co-fundadora d'Arthex Biotech S.L.; Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de l'FPCUV; Salvador Gil, investigador de l'Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM); David González, CEO Dermaclaim; Antonio Ferrer, director Institut d'Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d'Elx (IDiBE); Javier Burgos, director de Biotransfer UJI; Rubén D Arter, co-fundador d'Arthex Biotech S.L. Foto: FPCUV
Des del punt de vista de Javier Burgos, director de Biotransfer UJI, el finançament s'erigix com un dels aspectes més limitants, i és que pese que és "una problemàtica transversal en ciència, en l'àmbit de la salut ho és encara més". "Segons dades de FarmaIndustria la mitjana de desenvolupament d'un fàrmac és de 2.500 milions d'euros, una quantitat molt elevada, tenint en compte els pressupostos I+D anuals en este país", va lamentar, alhora que va completar que "estem en un sistema en el qual necessitem molt de finançament". Així mateix, va apuntar que "hi ha poques empreses prou tractores com per a desenvolupar bé les investigacions que fem, ja que la majoria d'empreses d'este país són Pime, i això és un problema, perquè este tipus de companyies, el primer que ha de fer és pensar com paga les nòmines i per tant els desenvolupaments d'I+D van després".
Al fil del comentat per Burgos, Rubén Artero, co-fundador d'ARTHEx Biotech S.L., va defensar que "l'empresa ha de tindre un model de negoci que pot rebre alguna subvenció, però tampoc pot aspirar a viure d'elles". En este sentit, Arter va recalcar que a l'hora d'emprendre i llançar una empresa, "una de les coses més fonamentals és tindre clar eixe model de negoci i que siga una bona idea, perquè si no, es poden crear empreses que potser no són les adequades". A més, va afegir "un limitant més a l'hora de crear empreses, que és trobar emprenedors", i és que "és molt difícil trobar persones que es posen al capdavant d'una empresa. Esta és una de les coses més limitants per als laboratoris acadèmics, perquè el que tens són predocs i postdocs, i només excepcionalment a algun li pot interessar això".
"Els investigadors estem formats per a investigar molt bé, però no estem formats per a emprendre. Això és una cosa que caldria fomentar molt més", Antonio Ferrer, director Institut d'Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d'Elx (IDiBE)
Més transferència
Damià Tormo, cofundador Columbus Venture Partners, va posar el punt final a l'última jornada Innotransfer de 2023. Durant la seua intervenció va aprofundir en els reptes i oportunitats d'empreses que han secundat. A més, va posar l'accent en el fet que "a Espanya es genera molta ciència de molta qualitat que té un valor molt gran, i a vegades, eixa ciència que es fa ací, si estiguera en el MIT o a Harvard, realment li l'estarien rifant. El que passa és que, simplement, a vegades no sabem transmetre-la o donar-li el valor que es mereix". Este fet, va destacar Tormo, que "genera una gran oportunitat, perquè no transferim suficient", malgrat "tot la ciència que generem i tots els projectes de qualitat que hi ha, no arribem a transferir tantes patents com deuríem". "Al final tota eixa ciència té valor si la posem a l'ús també de la societat, i això és el que veiem important, que tot el que s'està investigant tinga un impacte i que arribe com a servicis productes a millorar la vida dels pacients", va ressaltar.
En la Comunitat Valenciana, Tormo va destacar el cas d'ARTHEx Biotech, empresa situada en el Parc Científic. "Esta és una de les coses més emocionants que hem vist des de Columbus. Creiem que serà un gran èxit, perquè al final hi ha un problema per als pacients amb distròfia muscular 1, i la tecnologia d'ARTHEx permetrà que eixos pacients es puguen tractar amb alguna cosa que siga moltíssim més segur del que s'està desenvolupant ara mateix. Per a mi és un cas d'èxit de ciència que ve", va concloure.
(Esquerra a dreta) Kristin Suleng, responsable de Comunicació i Màrqueting de l'FPCUV; Damià Tormo, cofundador Columbus Venture Partners Fernando Mª Zárraga, gerent del l'FPCUV; Pedro Carrasco, director del PCUV; Rafael Marimón, catedràtic de Dret Mercantil en la UV; . Foto: FPCUV
Amb el suport de:
