La Generalitat selecciona 4 projectes d'instituts d'investigació del Parc Científic per a la lluita contra la pandèmia de COVID-19

15/05/2020

L'anàlisi del paper de l'aigua en la transmissió del virus SARS-CoV-2, la fabricació d'una màscara protectora FFP3 antiviral i biodegradable, diferents mesures de protecció contra contagis en entorns UCI i el disseny d'una plataforma d'alt rendiment per al garbellat d'antivirals i anticossos contra el nou coronavirus són els projectes que lideren l'IATA-CSIC, l'IRTIC i l'I2SysBio.

La Generalitat ha seleccionat un total de 41 projectes dels més de 250 que van respondre a la crida del govern autonòmic al sistema valencià d'Innovació i Investigació per a donar suport a la situació emergència creada per la pandèmia de COVID-19. Els seleccionats, triats per un comité avaluador extern, són solucions innovadores sobre equips de protecció i màscares, test i PCR, respiradors, solucions mèdiques i farmacològiques, sistemes de desinfecció, intel·ligència artificial (IA) i optimització de recursos i logística, que comptaran amb una inversió global de tres milions d'euros.

Entre ells, es troben quatre projectes liderats per l'Instituto de Agroquímica y Tecnología de los Alimentos (CSIC), uno por el Instituto de Instituto de Robótica y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (Universitat de València), y uno por el Instituto de Biología Integrativa de Sistemas (Universitat de València-CSIC); todos ellos ubicados en el Parc Científic de la Universitat de València:

EL PAPER DE L' AIGUA EN LA TRANSMISSIÓ DEL VIRUS SARS COV-2

Gloria Sánchez, investigadora de l'àrea de seguretat microbiològica alimentària en l'IATA i especialista en l'estudi dels patògens transmesos per aliments, lidera el projecte titulat Paper de l'aigua en la transmissió de SARS-CoV-2. Ho durà a terme al costat d'investigadors del Grup de Processos de Conservació i Avaluació de Riscos en Aliments de l'IATA-CSIC (Alba Pérez, Enric Cuevas, Irene Falcó i Agustín Garrido) i de la Universitat de València (Walter Randazzo).

Les tècniques moleculars per a la detecció del RNA de SARS-CoV-2 són mètodes ràpids, sensibles i altament específics, però en detectar genomes no són capaços d'informar sobre la potencial infectivitat de la mostra en estudi. En no poder diferenciar entre virus infecciosos i no infecciosos, aquests mètodes dificulten enormement la interpretació d'un resultat positiu en termes d'anàlisi de risc, sobretot en mostres ambientals. Amb la finalitat d'obtindre una millor correlació entre la detecció per RT-qPCR i la infectivitat de la mostra, el grup d'investigació ha optimitzat PCR de viabilitat per a diferents virus de transmissió alimentària, com els norovirus, el virus de l'hepatitis A o E, i recentment per a coronavirus porcí, en col·laboració amb la Universidad de León.

“Encara que els pretractaments amb reactius de viabilitat reflecteixen millor els patrons d'inactivació vírica, la correlació amb la infectivitat segueix sense ser absoluta, depenent del virus, de la matriu alimentària o ambiental en la qual es troba el virus i dels tractaments d'inactivació aplicats. En el cas del SARS-CoV-2, que s'ha detectat el seu material genètic en aigües residuals, incorporar aquestes metodologies en les anàlisis de rutina d'aigües, superfícies de contacte alimentari i femta ens permetrà una avaluació de riscos més precisa”, explica la viròloga Gloria Sánchez.

DESENVOLUPAMENT D'UNA MÀSCARA PROTECTORA FFP3 ANTIVIRAL I BIODEGRADABLE

José María Lagarón és Cap del Grup de Nous Materials i Nanotecnologia de l'IATA, especialista en el desenvolupament de nanofibres antimicrobianes, i lidera el projecte titulat Desenvolupament d'una màscara protectora FFP3 antiviral i biodegradable. En ell participen investigadors de l'IATA-CSIC (Sergio Torres,  Cristina Prieto y Kelly Figueroa), de la Universitat Jaume I de Castellón (Luis Cabedo), de l'Institut de Biomecànica de València (Javier Sánchez) i de l'empresa Bioinicia (Alberto Chiva y Maria Pardo).

Aquest projecte de màscara té com a objectiu desenvolupar prototips innovadors escalables de múltiples capes que puguen oferir protecció FFP3 per mitjà de nanofibres viricida electrofilades com a element clau. "El projecte també proporcionarà una formulació alternativa que és biodegradable amb la finalitat d'evitar que els residus generats per l'ús massiu de materials de protecció per part de la població es convertisquen en un problema mediambiental. S'han obtingut ja filtres fungibles molt efectius que es podran intercanviar diàriament, evitant així que es rebutgen els dispositius íntegrament", subratlla Lagarón.

Els desenvolupaments realitzats fins ara han aconseguit nivells de filtració en instal·lacions certificats del tipus FFP2 i FFP3, la qual cosa indicaria d'una forma divulgativa i que caldria confirmar, que de cada cent virus que intenten traspassar el filtre, potencialment només un o menys l'aconseguiria. “En els estudis en instal·lacions certificats que hem obtingut recentment ja estem en valors de 0,079 de percentatge de penetració d'aerosols de parafina model, la qual cosa implica que és molt efectiu. A més, cal assenyalar que aquests nivells de filtració són molt difícils d'aconseguir en materials tan fins, ja que es tracta de multicapes de grossàries inferiors a 300 micres”, afegeix l'investigador principal del projecte.

Els nous materials desenvolupats per part del grup de l'IATA-CSIC comptaran amb els assajos dels nivells de biodegradació de l'UJI, el testatge dels filtres en mascaretes reutilitzables per part de l'IBV, i l'escabilitat i fabricació dels filtres que durà a terme l'empresa valenciana Bioinicia.

DESENVOLUPAMENT DE MESSURES AVANÇADES DE PROTECCIÓ CONTRA CONTAGIS TIPO COVID EN ENTORNS D'UCI

Pedro Morillo és investigador de l'IRTIC i lidera el projecte titulat Desenvolupament mesures avançades protecció contra contagis tipus COVID en entorns d'UCI. Ho portarà avant amb altres dos membres de l'institut d'investigació de la Universitat de València, Marcos Fernández i José Vicente Riera, i l'assessorament de professionals sanitaris de l'Hospital General i l'Hospital Arnau de Vilanova, tots dos de València. "A mesura que avancem amb el projecte d'I+D s'incorporaran professors del Departament d'Informàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria", avança Pedro Morillo.

Aquest projecte proposa el disseny i construcció d'un robot mòbil autònom de desinfecció ràpida de les zones sanitàries més sensibles dels hospitals, com són quiròfans, àrees de vigilància intensiva o sales de reanimació de pacients. "Aquest robot mòbil planteja la innovació d'incloure simultàniament a una desinfecció basada en llum ultraviolada germicida d'alta intensitat emesa mitjançant un llum de gas xenó, juntament amb un sistema autònom de navegació que utilitza algorísmia d'intel·ligència artificial per a la creació dels mapes virtuals amb els espais i minimització de trajectòries", explica l'investigador principal.

ANTICOR. PLATAFORMA D'ALT RENDIMENT PER AL GARBELLAT D'ANTIVIRALS I ANTICOSSOS CONTRA SARS-CoV-2

Ron Geller, investigador de la Universitat de València, es el responsable del Grup de BiologIa Viral del I2SysBio. Lidera el projecte titulat ANTICOR. Plataforma d'alt rendiment per al garbellat d'antivirals i anticossos contra SARS-CoV-2, en el qual participen altres dos investigadors de la Universitat (Víctor Latorre i Florian Mattenberger).

El que proposen és el desenvolupament d'una plataforma d'alt rendiment per al garbellat d'antivirals i anticossos contra SARS-CoV-2, "una tecnologia innovadora que utilitza un sistema econòmic, ràpid, segur i eficient per a avaluar tot tipus de compostos antivirals i anticossos que bloquegen l'entrada d'aquest nou coronabirus en les cèl·lules humanes", assenyala Geller. D'una banda, estan treballant en l'estudi de l'efectivitat d'antivirals químics i proteics, i d'altra banda, el sistema té capacitat de, no sols detectar la presència d'anticossos en humans, sinó de mesurar la capacitat d'aquests anticossos per a neutralitzar el virus.

consellera carolina pascual

El President de la Generalitat, Ximo Puig, el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, i la consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, participaren en l'acte de presentació dels projectes seleccionats.

Els 41 projectes han sigut seleccionats, entre altres motius, perquè proposen la recerca i desenvolupament de resultats fins ara no publicats o comercialitzats; poden dur-se a terme en un curt període de temps; i no persegueixen obtindre una patent, per la qual cosa  seran extensibles a tot el sistema d'innovació valencià, ha indicat la consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual.